Quasi totes les grans cases de camp del terme
tenien basses d’aigua per a poder regar, l’aigua podia ser de naixement o
recollida de les aigües de la pluja o altra procedència, fetes de material
d’obra i pedra del terreny. En estiu també s'aprofitaven per a nadar els
xiquets i joves de la família i amistats en un dia calorós d’estiu. L’aigua era
d’aspecte de color verd, però neta gràcies a l’ecosistema d’alguns juncs o
altra vegetació i flora aquàtica i fauna distintiva (granotes, libèl·lules,
cabotets, peixets...) que la filtraven i depuraven, i el fondo excavat en
terra. La gent no sabia nadar i l’aigua no cobria, però era una refrescant
diversió estiuenca, saludable i natural, sense clor ni químics, sempre neta
gràcies a la circulació continuada de l’aigua. Amb els vestits de banys de
l’època es remullaven, gaudien en una roda de camió i es rient jugant amb
l’aigua fresca i clara. A la foto de la dècada dels anys 60, la bassa de la
casa de sant Carlos (Albaida) propietat de l’aieloner Victor Reig, amb un grup
de xiques que anaren a passar la vesprada. Coneguem a, Maria Requena Martí
fornilla, Amparín Mas Martí telefonista, Pepi Martí, entre altres dos joves.
(Fotografia propietat de Maria Requena).
No hay comentarios:
Publicar un comentario