Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 10 de julio de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 49.- Mª Vicenta Belda Mira (10/07/1921 – 1/9/1966).


Naix al carrer  Travessia Carmen, 8. Pares:  José Valeriano Belda Nadal (1880) i Mª Purificación Mira Gimenez(1880).

Iaios paterns:   Valeriano Belda Ureña (Moixent) i Concepción Nadal Martí

Iaios materns:  Vicente Mira Aparici i Clara Gimenez Sanz

Al seu pare, José Valeriano, el coneixien amb el malnom de Xuel, era jornaler i també granerer, alternava les dues faenes per ser ocupacions temporals. Fabricava, arreglava i reparava graneres, que venia a les dones, per agranar les cases, corrals i carrers. Les graneres es feien de palma (margalló), el ti Pepe, havia d’anar a recollir i segar les palmes a la serra, a la basseta Roja, om es criava en abundància als marges i bancals erms. Segurament, confeccionaria les graneres a la porta del seu domicili, assegut a una cadira baixeta, i totes les palmes esteses damunt de la sària, aniria agafant menuts  garbonets de palma, i un cordell d’espart picat, que enrotllava i nugava a una canya, que feia de pal o mànec. També feia pinzells per emblanquinar les façanes de les cases.

La mare Mª Purificación, era coneguda com a Ximenes o Eiximenes, malnom de la seua mare. El matrimoni va tindre set fills: Pura, Conxa, María José, Joaquim, Vicenta, Carmen i Emilia.

La nostra protagonista Vicenta, naixeria, criaria i viuria tota la seua breu vida al Fondo, coneixia tots els racons, cases i veïnat.

Dona amb molta espenta i treballadora, acudia a treballar a totes les temporades de faena agrícola que podia, a tallar vara, netejar raïm, a pelar ametles... per poder guanyar un modest sou i aportar-lo a l’economia familiar.

L’any 1946, es va casar amb el seu nuvi, Manuel Vidal Martí, orgue, un jove pastor d’ovelles.

De la unió matrimonial nasqueren tres fills: Rafael, Vicente i Manuel.

La seua existència, com tota la generació de xiquets i xiquetes de l’any 1921, va ser dura, abans i després de la guerra, la por, la fam, les moltes necessitats de la vida quotidiana...

Moriria jove, l’any 1966, amb tan sols 45 anys i deixant tres xiquets xicotets, que han mantingut viu el malnom de la mare.

Hui compliria 100 anys!

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario