Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


miércoles, 28 de julio de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 52.- Juan Mompó Alemany (28/07/1921 – Barcelona 2016).


Naix al carrer Hospital, 16

Pares:  Juan Bautista Mompó Rico (1889) i Ana Mª Alemany Penades (1890).

Iaios paterns: Vicente Mompó Bellot i Vicenta Rico Calabuig

Iaios materns:  José Alemany Ureña i Magdalena Penades Mira

El pare Batiste, era jornaler i moriria jove. La mare Ana, era una dona, fineta de tipus i “molt de sa casa”.

Juan naix i viuria durant anys al carrer Hospital, 16. Pertanyia a una família molt humil, la seua vida va transcórrer jugant pel riu Clariano i treballant des de menut arreplegant fem amb un cabasset, fem que amuntonava i després anava venent a la gent propietària de terres.

Durant la temporada del pebràs, en fer-se de dia, Juan anava a peu a la Balarma amb una cistella de vímet a fer pebrassos i els venia pel poble, també els portava a la seua germana Maria, que era modista, i ella els venia a la gent que podia comprar-los. Maria era molt apreciada al poble, perquè cosia molt bé.

Com tothom, va sofrir la guerra i va ser testimoni d’alguns fets destacats: la destrucció d’un retaule religiós a la façana de la seua casa o la destrucció i incendi de les imatges de l’església.

Un altre germà de Juan aniria a viure a València, i va tindre dos fills, Juan Carlos Mompó, serià reconegut a l’any 2016 com el millor jutge d’Espanya.

Juan, a poc a poc, anava portant la casa avant. Com era estudiós i destacava en l’escola, en el coneixement de les lletres i els números, la família de Les Messines, el nomenaren encarregat de les terres de la seua possessió (els Messines eren una de les famílies més riques del poble amb un bon grapat de propietats).

Abans eren pocs els jornals que es donaven a la gent del poble, i el poble estava dividit socialment entre els que eren d’esquerres, que eren tots jornalers, i els propietaris o amos que eren de dretes.

Juan, era de pensament i ideologia d’esquerres, molt respectuós amb les altres orientacions polítiques, s’enorgullia de defensar els valors en els quals creia.

Un dia l’amo li va dir que havia de despatxar a quatre homes, i ell coneixedor de les necessitats de cada família va optar per anar-se’n ell abans de tirar fora a persones necessitades.

Des d’aleshores la seua vida canviaria rotundament. Començà a festejar amb la jove aielonera Antonia, La del forn, casant-se amb ella a l’any 1952. Tot seguit es traslladaren a viure a Barcelona trobant feina en l’empresa FECSA, companyia de la llum, on estaria col·locat tota la vida laboral aconseguint acumular un important patrimoni, gràcies al bon sou. El matrimoni tingué dos fills que encara mantenen arrels i amistat a Aielo.

Tots els anys solia vindre al poble durant un o dos mesos, on tenia casa pròpia. Recorria amb enyorança els llocs i paratges de joc de la infantesa i xarrava amb la seua gent estimada.

Va morir a l’any 2016, als 95 anys. Hui compliria 100 anys!

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario