Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


miércoles, 19 de mayo de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 39).-Luis Juan Amorós (19/05/1921 – 18/05/2011) .

 

Naix a la Pl. la Font, 7. Pares:  José Manuel Juan Guzmán (Enguera 1892) i Dolores M Bienvenida Amorós Juan (1892). Iaios paterns: José Elías Juan Requena i Trinidad Guzmán Marin (Puerto de Santa Maria). Iaios materns:  Ricardo Amorós Ribes i Bienvenida Juan Egea

La història de Luis és remunta a mitjan segle XIX, amaga una història íntima d’amors i disconformitats familiars, una vida novel·lesca que perfectament serviria de guió a una substanciosa novel.la romàntica i passional.

El iaio patern de Luis, José Elías, va quedar orfe de mare ben jove i l’enviaren a cursar estudis a un col·legi privat del Puerto de Santa Maria (Cádiz), allí va finalitzar els estudis de dret. José Elías coneixeria a una xica andalusa, Trinidad Guzmán Marin, i es va quedar captivat d’ella, enamorant-se mútuament. En casar-se amb ella tornaria a Aielo, per a viure al poble. Però una vegada arribaren, l’andalusa no estava ben vista ni acceptada per part de la família aielonera. El pare s’havia casat per segona vegada.

L’oposició de la família s’arreglaria comprant al novell matrimoni una finca en Enguera anomenada La Fraila, i els novençans es traslladaren a viure allí. José Elias (era de bona família) es posà a treballar en una notaria. A la finca naixeren els tres fills del matrimoni: Trinidad, Milagros i el menut, José Manuel Juan Guzmán.

Trinidad, coneixeria a un forestal que hi havia treballant a Enguera i es casaren. Passat un temps seria traslladat a Barcelona. Allí el matrimoni tindria tres filles.

Trini, s’enduria a la germana Milagros, de cabells i ulls clars, encantadora, prompte coneixeria a un jove adinerat barcelonés i van contraure matrimoni. 

José Manuel, demanaria als pares la possibilitat de conéixer a la família aielonera. Els cosins eren la família dels Jesintes, l’acolliren donant-li  faena a la seua fàbrica de licors, a la bodega.

Aquest jove José Manuel (Pepe Elies), mig andalús i mig aieloner, i nascut a Enguera, sé enamoraria de Maria Amorós Juan, “l’estanquera”, posant-se a viure a la plaça la Font, al domicili propietat d’ella. El matrimoni tindria als fills: Pepe, Ricardo, Luis, Joaquim i la xiqueta Consuelo.

El fill de José Manuel i Maria, Luis (el nostre protagonista), de xicotet, ell i el germà Joaquin anaren a viure un temps al domicili de Milagros, establida a Barcelona, i en aquells anys sense descendència. Eren sols uns mesos per comprovar si els agradava la vida a la ciutat comtal, no va ser així i ràpid Luis tornaria al poble, el germà Joaquinet sí que s’acomodaria perfectament a la vida urbana. Fins i tot, acabaria hi muntant una fàbrica de la seua propietat.

Luis, un dia va conéixer a la xica que seria la seua dona, Carmen Borderia Soler (de la família dels panaders), festejaren i es casà amb ella l'any 1947. Anaren a viure a la barberia dels oncles, els germans Amorós, al carrer del Mig. Aquests oncles solters regentaven una barberia amb tradició al poble. Al programa de festes de 1925, ja s’ha anuncia aquesta barberia. A banda d’afaitar a navalla, arreglar i tallar barbers i cabells, en aquells temps a les barberies, també es feia un poc de practicant i dentista, i molta tertúlia entre la clientela que anava tots els dissabtes a rasurar-se la barba. Dels oncles, Luis heretaria i aprendria l’antic ofici de barber, i des d’aleshores seria conegut per a tothom com “Luis el barber”, o també “Luis de la barberia Amorós”, deixant de banda el malnom familiar de "l'estanc".

El matrimoni format per Luis i Carmen tingueren tres fills i una filla: Luis, Mari Carmen, Toni i Paco. Tots els fills tingueren inquietuds per la barberia i la perruqueria. El fill primogènit Luis, continuaria l’ofici patern de barber i actualment, continua el seu fill José Luis. La filla Mari Carmen, prosseguiria el negoci familiar, però estudiaria a València perruqueria de dones i obriria una al carrer Tres Aves Maries, Toni, el tercer fill, també treballaria uns quants anys de barber però escolliria magisteri, i el fill menut Paco, quedaria a la barberia familiar, destinant-la a perruqueria de dones.

Luis, va morir el 18 de maig de 2011, als 90 anys. Anecdòticament cessaria un dia abans del seu natalici, sent enterrat al següent dia, el mateix dia del seu aniversari. 

Hui compliria 100 anys.



No hay comentarios:

Publicar un comentario