Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


martes, 20 de agosto de 2019

65 ANYS DE LES CASES BARATES (1954-2019)




Hui tirem la mirada 65 anys enrere, anem a la dècada de 1950 del segle passat, concretament l’any 1954 i parem l’atenció en unes cases construïdes en aquell any perquè la demanda de població així ho exigia. Aielo creixia i amb les vivendes existents no hi havia prou. Se’n necessitaven més i a més a més, que foren assequibles a les butxaques de la gent.

Parlem de les conegudes com “Cases Barates” del carrer Sant Llorenç, un conjunt de cases uniformes i alhora peculiars. Uniformes perquè eren totes iguals i peculiars perquè aquell carrer era diferent a la resta del poble. Eren cases creades en un carrer més ample que els existents i eren modernes i preparades per als canvis que el futur anava portant i que Aielo assimilava a mesura que arribaven.


L’Ajuntament d’aquell any 1954, encapçalat per l’alcalde Bautista Ferri Soler, va ser qui va mamprendre la important tasca de manar la construcció de les 48 cases protegides que tan necessitaven al poble. Redactaren el projecte del nou barri, els arquitectes d’Albal José Cort Botí i Rafael Codez Blanco i el pressupost va ascendir a un total de 4.000,000 de les antigues pessetes. 

Les cases previstes seguien la tendència arquitectònica existent que marcava la vida del poble. Estaven pensades per als llauradors i jornalers del camp que era l’ofici predominant al poble. Segons el projecte de fa 65 anys, cada casa, amb dos plantes, constava d’una entrada, un menjador, una sala d’estar, una cuina, un lavabo i un dormitori en la planta baixa, a més a més d’un corral adequat a les necessitats dels llauradors. També hi havia una escala d’accés a la planta alta on es trobaven dos dormitoris i la pallissa. Les cases estaven dotades de la instal·lació completa d’aigua potable i llum elèctrica en totes les dependències, i és un detall rellevant perquè en aquells anys no totes les cases d’Aielo tenien aigua corrent, només algunes cases de propietaris adinerats tenien aigua procedent de la Basa la Cava, coneguda per tothom com l’aigua dels rics”per eixe motiu

La construcció va anar a càrrec de la Companyia Mercantil “Construcciones Estrada y Compª S.L.” amb un import de dos milions nou-centes noranta tres mil cent seixanta set pessetes amb quatre cèntims. Certament que eren molts diners per a l’època. 

La gran mampresa necessitava molts treballadors. Al poble vingueren obrers de fora, acollits a les cases de la gent del poble, que van estar pegant-li de valent construint aquell grup de cases que canviaria la fesomia d’una part d’Aielo. Finalitzaren l’any 1956, així com també el grup de cases construïdes paral·lelament al carrer Sants de la Pedra a l’esquena de les Cases Barates.


El 24 de juny de 1956, al saló de Plens de l’Ajuntament, en un acte amb invitats, autoritats locals i el veïnat aspirant a les cases recent construïdes, es va procedir al sorteig dels nous domicilis protegits. El sorteig va ser simple: en una urna es col·locaren paperetes amb els noms dels usuaris i en altra urna a banda paperetes amb els números de les cases, a continuació dos xiquets van traure les paperetes: Antonio Borderia Alemany, va traure les paperetes dels noms de les persones propietàries i Ricardo Mateu, les paperetes dels números de les cases on anaven a viure. 

A l’acta del ple de l’Ajuntament de dia 5 de juliol de 1956 s’acordà que el dia de la inauguració de les noves Cases Barates seria el dia 21 de juliol, a les 18h i quedava invitat tot el veïnat. Hi s’especifiquen els preparatius per aquell acte: la construcció de dos arcs a l’entrada del poble amb un cartell al·lusió saludant a la primera autoritat provincial, així com també queda escrit que s’havia d’avisar al senyor retor per a beneir les vivendes a inaugurar.

A partir del sorteig i la posterior inauguració, el carrer s’ompliria de famílies treballadores que cada dia anirien amunt i avall de casa a la feina i de xiquets cridaners jugant corrent sense mirament. L’ambient s’ompliria de sorolls, de colors, de sentiments...de dia i de nit també, quan homes i dones eixirien a la fresca a posar-se al dia de les novetats del poble. El carrer de les Cases Barates ja havia cobrat vida. I a partir d’eixe moment les festes de Sant Llorenç tenien més habitants amb qui compartir l’alegria de la festivitat celebrada anualment en els mes d’agost.  





Al mes de setembre es plantaren arbres per ornamentar el nou tros creat però a l’any 1968 per petició veïnal i desprès de la corresponent votació entre tots els que hi vivien, acordaren per unanimitat, amb un vot en contra, procedir a tallar-los. 

I és que 1954 va ser un any ple d’activitat. La creació de les cases barates  no seria la única obra important que s’estava realitzant al municipi, també es va construir l’escala d’entrada i la reixa que envolta l’edifici de la Beneficència. A l’hort de Josefa Calabuig (Hort d’Adriano) hi havia obres, es va ampliar l’Eixample i es fa fer l’ampliació del carrer Orient, el tram des de la Font de l’Eixample fins el carrer Església per facilitar el pas dels cotxes i especialment el de l’autobús públic que tenia complicat el seu pas per ser un carrer estret. Eixe any també es van enllestir les obres del que aleshores era el nou escorxador  i actualment és el Centre de Salud.



Han passat molt anys des d’aleshores i les Cases Barates continuen habitades de famílies, encara que, malauradament, alguna casa esta tancada, com moltes altres del poble. També trobem que algunes cases es conserven segons plànol inicial, altres s’han remodelat segons diferents maneres de vida i totes no estan pintades iguals, però en general el barri manté viva  la seua essència.




Mª Jesús Juan Colomer

Mariló Sanz Mora

Programa Festes Sant Llorenç 2019




No hay comentarios:

Publicar un comentario