Són d'Aielo, Agullent i l’Olleria i fa molts anys iniciaren amb il·lusió
una aventura musical d'acord amb l'època. Hui, vint-i-cinc anys després TROYA
compleix les bodes de "plata".
Als components d'aquest grup l'ambient festiu encara no els ha abandonat i
malgrat que els anys no passen debades, la música segueix corrent per les seves
venes.
La historia es llarga. Als anys seixanta es formà el grup "Los
Melódicos". Vicente Sanchis (l'Anguerino), Joaquin Belda (Ximo Porra),
Francisco Bataller (Xales) i Adrián, agafaren els instruments per banda i es
llançaren al món musical. Aquells eren altres temps on els diners acurtaven i
aquells joves devien estalviar les dos mil pessetes del sou que rebien per
actuació per pagar els instruments que els acompanyaven.
Montaverner, l'Olleria, Llutxent... eren alguns dels pobles on començaren a
fer sonar les cançons tan conegudes dels "The Beatles" "Rollings
Stons..." Però "Los Melódicos" decidiren acabar amb la formació. El servei militar i altres problemes foren les
causes d’aquesta escissió.
Anys després un nou grup obria els ulls a la llum: "Peligro",
encara que abans trobem “Gritos Célebres”, un conjunt de duració més efímera.
A “Peligro” els components havien variat. Ara Vicent Albero, José Manuel
M., Savador Nadal i Juan Sanz eren els encarregats d'amenitzar els balls i de
moure els cossos dels joves. Cançons de "Los Módulos" i de "Lone
Star” entre altres eren les favorites de l'època i "Peligro” no dubtava en
interpretar-les.
Als anys setanta s'havien donat a conèixer. Es aleshores quan decideixen
variar el rumb del conjunt i marcar-se uns altres objectius. Per a ells
començava una nova etapa. Emprenien un nou objectiu, amenitzar les revetles
populars. El que comportava una major obertura musical i un nou sector de
públic, ara més heterogeni. Però es presentava un problema perquè eixe mot no
era el adequat. "Peligro" feia que por i corrien el risc de perdre la
clientela.
Aixi naix TROYA, i amb el canvi de mot també trobarem un canvi en l'estil
de música que será més variada, fent un barreig de pasdoble, roc, rumbes... en
definitiva feien música “paxanguera”.
Passat un temps dos dels seus components: Vicent Albero i Joan Manuel M.
deixen TROYA per formar un altre conjunt amb Mª Amparo. D'esta manera són substituïts
per Francisco Bataller i Ramón Revert. Amb aquests dos incorporacions queda establint
definitivament el conjunt musical fins als nostres dies.
Els TROYA d'ara recorden aquells moments amb molta alegria. Ara no porten
aquells instruments antics, perquè disposen d'altres més bons i més potents. La
música ja no és la mateixa ja que han incorporat novetats, però també es
mantenen les cançons de sempre.
Per a TROYA l'objectiu és el mateix, amenitzar les revetles populars amb
música per a tots els gustos: rumbetes, roc... i a més a més divertir a la
gent. Eixe és el seu repte.
Salvador Nadal-baix- Ramón Revert -guitarra i veu- Juan Sanz -teclats- i
Paco Bataller-bateria/veu solista-, durant tots estos anys han continuat amb la
mateixa il·lusió que el primer dia i de moment no pensen penjar els
instruments.
Ells desfruiten i a nosaltres ens fan menejar el cos, perquè... qui no s’ha
pegat un ballet a l'Eixample mentre actuava el conjunt?. Ara celebren els
vint-i-cinc anys i com diuen ells: TROYA encara deu seguir donant més canya!.
Lucia Bataller
Mira
Llibre de
festes 1994
