Maria Vidal Sanz “Cuernà”

Maruja es una d’eixes dones excepcional del nostre poble, una grandíssima aielonera “de pura cepa”. Els seus orígens estan lligats al malnom de “Cuernà” sembla que a un familiar, a primeries del segle XX, durant les festes patronals, un bou li va pegar un cop de banya a la cara, i al poble de seguida li tragueren “cuernà”. Malnom que ella portava amb molt d’orgull igual que el seu germà Vicent i les germanes Filomena i Vicentica, com la resta de familiars.

Filla de Vicente Vidal, de professió xofer, i de Filomena Sanz, va nàixer a l’any 1938, a la plaça de sant Engraci, número 7. Estava molt unida a tot el veïnat d’aquesta emblemàtica plaça de l’Hostal i carrers del voltant, per haver crescut allí, igualment era admiradora i devota de la tradicional festa de sant Roc. Quantes vegades va eixir junt a tots els xiquets i xiquetes del carrer tocant la campaneta i cantant  “El primer toc a resar-li la novena a sant Roc “.

Una dona molt festera, coneixedora de les danses d’Aielo, gran aficionada i balladora de les danses de “tota la vida”, feia parella amb Emilio Castelló. Anys després per motius que ara no toquen comentar, les danses caigueren en l’oblit, però gràcies a ella, fundadora del Grup de Danses la Solana, als anys 80, i junt a un grup de dones valentes, tornaren a renàixer amb força. L’any passat l’ajuntament li va concedir el premi 9 d’octubre per tota la seua tasca de recuperació dels tradicionals balls, un referent dins del món de les danses d’Aielo, mereixedora de l’afecte i admiració de tothom. 

La festa del carrer Sants de la Pedra, a l’any 2017, també va voler rendir-li un menut tribut, al costat de Maruja Aparici, Maria Chapi i la catedràtica de música Elvira Juan, pels seus esforços i treball i entusiasme en recuperar les danses d’Aielo i en defensa del folklore aieloner.

Quan vaig començar a recollir fotografies per formar l’arxiu fotogràfic de la biblioteca, fa molts anys, ella va ser una de les primeres persones que va agafar la seua caixeta de records i va vindre a portar-la a la biblioteca. El fons local també s’ha vist nodrit de programes de les trobades de les danses de la Vall d’Albaida, gràcies a ella, que tenia el detall de recollir sempre un llibret per a la biblioteca. Una gran col·laboradora que sabia apreciar i estimar tot allò que engrandeix el poble, quants combois i exposicions hem participat amb ella!...

Maruja, dona incansable, també ha sigut durant huit anys, presidenta de les “Amas de Casa” (2002-2010). Aconseguint un grapat de millores per a les dones del poble, com entrar a formar part dels fons europeus, aconseguir tres assistentes i una psicòloga per a treballar i ajudar a les persones majors, malalts i necessitats del municipi (ajuda a domicili), xarrades, viatges, festivals...

I són tantes i tantes les coses que podrien nomenar de Maruja... Casada amb Salvador Sanz, quedaria viuda molt jove amb un fill Salva, i dues filles Mª José i Imma. Maruja, dona emprenedora, sabria tirar avant, amb esforç i tenacitat, muntant una tenda de comestibles a la Venta. I són tantes i tantes les coses que podríem al·ludir, recordar i mencionar de Maruja...

Hui, Diumenge de Rams, ens acomiadem d’una gran dona aielonera, una persona que desprenia molta alegria i humilitat, feinera, com té fama la gent d’Aielo, de grans treballadors i treballadores, D.E.P