Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


viernes, 15 de abril de 2022

EL CALVARI I ROSA L’ALZINA. Per Mª Jesús Juan Colomer

Rosa Armengol Mompó “L’alzina” era una dona que vivia al carrer sant Vicent, enfront de la Casa dels Pobres. Encarregada i posseïdora de la clau del Calvari (Ermita de sant Joaquim i santa Anna), edifici religiós que arreglava i cuidava durant tot l’any.

Dies abans del Divendres Sant, vetlava i preparar el Calvari per a exposar als devots, la imatge de Jesús jacent. Rosa, amb tota la cura que li era possible pel seu estat físic, treia un antic llit o catre de fusta, amb el capçal pintat, la Santa Faç i altres símbols de la mort i Passió de Jesucrist. Col·locava un cobertor roig cardenal, impecable i molt ben planxat, i sobre ell, reposant sobre un coixí estovat, algú li col·locava amb respecte l'estimada imatge del Crist jacent. I ella, completava i embellia la imatge, deixant caure clavells rojos entre els peus. Clavells que tots els anys eren costejats pel devot Paco “Fartera”.


Col·locat al centre del menut altar, rodejant de flors i plantes aportades pel veïnat de l’Era.


Quan, el Divendres Sant, anaves a visitar-lo, Rosa, solia dir a tota la gent devota “Mireu que bonico està el meu xic”. Sempre vigilant tots els detalls i custòdia, d’un edifici que sols habituava obrir-se al públic en Pasqua i durant les festes Patronals. La llanterna amb l’oli de l’altar que no s’ha apague, les flors que embelleixen costejades gràcies a la voluntat que ella solia demanar pel poble, per al senyor rector D. Antonio, tota la vestimenta sagrada a punt i planxada, tot arruixat i agranat per fora i dins de l’ermita... L’ajuntament enviava als homes a pintar de blanc les estacions del Calvari, a cavar i netejar les males herbes que durant l’any acampaven per tot arreu... quants anys de dedicació altruista!

Durant l’any, anava sempre demanant ajudes monetàries a la Parròquia i ajuntament, invertint els diners a pintar de calç blanca les velles i humides parets, per a repondre objectes o mobles...

El Dijous i Divendres Sant era quan ella podia lluir la seua discreta faena, i es veia tan devanida, satisfeta i contenta!

Mª Jesús Juan Colomer 
Divendres Sant 2022

 

 




No hay comentarios:

Publicar un comentario