La meua besàvia era, a primer cop d'ulls, una dona aparentment normal, una dona típica de l'època, una dona del poble d'Aielo de Malferit. Va nàixer l'any 1884 i contragué matrimoni amb Bautista Mateu Sanchis. La meua besàvia tenia el malnom de "Briala" i, encara que el seu nom era Magdalena Calabuig Ferri, tot el món la coneixia per Malena la Briala.
Però la meua besàvia no era una dona comú, més aviat tot el contrari, va ser una dona molt especial coneguda per tot el poble i pels pobles del voltant (Ontinyent, l'Olleria, Xàtiva i, fins i tot, València). Us preguntareu per què?, perquè la meua besàvia Malena "curava amb gràcia", és a dir, curava amb les mans. Aquella era una virtut, qualitat, atribut o do que li va ser atorgat des del seu naixement.
Des de sempre s'han comentat a la meua família les nombroses cures que feia només posant la mà al lloc d'on la gent es queixava, ella era capaç de saber de quin mal es tractava i posar-li cura. A més a més, tenia també la "gràcia" de predir successos que s'esdevindrien amb posterioritat. No era d’estranyar que sempre tinguera la casa plena.
Vivia amb el meu besavi al C/ Sants de la Pedra, 109 (actualment la vivenda dels meus pares, que ara correspon al núm. 113) i, al situar-se enfront de la Caserna de la Guàrdia Civil, eren regulars les visites d'aquests que l'estimaven com a una mare.
D'entre milers i milers d'històries que s'han esmentat a la nostra família referent a la meua besàvia, m'agradaria fer referència a una en concret que em toca molt de prop: mon pare va nàixer al cap de 7 mesos i va pesar aproximadament uns 800 grams. Cal destacar que a la meitat del segle XX no hi havia incubadores, tampoc disposaren de roba tan menudeta per vestir aquell nadó tan xicotet que van haver de cobrir amb cotó en pèl. Per aquesta raó el metge del poble li digué a la meua àvia (la nora de Malena) que no tenia possibilitats per sobreviure. La notícia va caure com un pitxer d'aigua freda per a la meua àvia que no trobava consol. Miraculosament, Malena, la seua sogra, li digué: “tranquil·la Maria, que el xiquet no morirà".
Aquesta dona tan peculiar va tindre cinc fills: Batiste, Carmen, María, Enrique i Amparo. La seua filla major, Carmen, fou l'única que va heretar part de la virtut o el do de sa mare.
La meua besàvia Malena no només va fer moltíssim per la salut de la gent del seu poble i per tothom que es presentarà, ella era una dona avançada al seu temps, vinculada al món polític. Durant el transcurs de la seua vida va tindre lloc una inestabilitat política important que finalitzà amb un règim dictatorial, i malgrat la relació tan estreta que guardava amb la Guàrdia Civil, Malena era ferm defensora dels drets i llibertats del poble i fou membre del comité socialista de l'època. No obstant, mai va ser qüestionada per la seua ideologia. Sempre he escoltat dir que ella era una dona molt intel·ligent, tremendament bondadosa, valenta i lluitadora, amb grans valors polítics i humans que va plasmar durant la seua vida.
És per aquest motiu que, mereixedora de ser reconeguda aquest mes de març, mes de la dona, puc dir amb la boca plena d'orgull i ben fort: "sí, efectivament, Malena la Briala va ser la meua besàvia".
Amb estima, la teua besneta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario