El desarmament dels moriscos d’Aielo de Malferit: context, notes, antroponímia i toponímia (1)

 

Arribem a l’últim poble morisc per visitar de la part occidental de la comarca: Aielo de Malferit.

El compost Ayelo de Malferit comença a circular, segons Abel Soler en Els noms dels pobles valencians (2023), amb Viciana el 1563 (precisament l’any del desarmament que tractem) i la nissaga d’uns senyors feudals dels segles XV-XIX, els Malferit, d’origen judeomallorquí. Cal recordar que Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502-1582) fou un conegut historiador i cronista del segle XVI.

La forma actual, Aielo de Malferit, s’oficialitza l’any 1988 en el procés de normalització toponímica impulsat durant els anys huitanta en aplicació de les regles ortogràfiques aprovades per les Normes de Castelló.

Pertany, com l’Olleria, de la que dista uns cinc kilòmetres, a la subcomarca de la Serra Grossa. Benigànim i els pobles del riu, així com Montaverner, també en formen part.

Tradicionalment, els ollerians anomenem naps als aieloners, que tracten de xirivies els habitants de l’Olleria. Costums de pobles que a poc a poc es perden i deixen aquests malnoms relegats a l’oblit i sonen estranys als joves. Però la dita encara la recorden els més grans:

Els d’Aielo, naps,
els de l’Olleria, xirivies;
de l’Olleria a Aielo,
quines coses que vories!

Aquesta dita popular pertany a la riquíssima tradició de la paremiologia (les dites de picabaralla, rivalitat o caracterització entre pobles veïns) de la Vall d’Albaida. Però no és ara moment d’explicar-ne el nivell literal i satíric, i tindrem prou de recordar la importància en la cuina tradicional de la comarca de bons naps (com l’arròs amb fesols i naps) i de xirivies (en els bullits).

Però no perdem el fil que ens ocupa i tornem al 1563. Amb Aielo de Malferit acaba la visita als poblats moriscos occidentals de la Vall d’Albaida que eixe any foren desarmats per les autoritats cristianes seguint les ordres de Felip II.

I què va passar exactament, es preguntaran molts lectors, perquè el rei prudent i la cúpula de la monarquia prengueren la decisió de confiscar les armes dels moriscos de la Vall d’Albaida? Quines autoritats van executar l’ordre de fer l’escorcoll casa a casa en una vintena de poblacions? Com s’hi va dur a terme?

El rerefons general era la profunda desconfiança de la monarquia hispànica, i de la societat cristiana, envers la població morisca (convertida formalment al cristianisme però lluny de l’assimilació real). Era percebuda com un potencial enemic intern, un col·lectiu susceptible de col·laborar amb els corsaris berbers i l’Imperi Otomà que assetjaven reiteradament les costes valencianes.

La directiva per a desarmar-los va emanar directament de la cúpula de la monarquia, que va ordenar dur a terme una batuda i un recull general d’armes en territoris de minoria o majoria morisca.

A escala comarcal, per a dur a terme l’operació —que va implicar un escorcoll minuciós, casa per casa, en una vintena de poblacions, documentat amb els protocols i arxius històrics analitzats— es van mobilitzar les autoritats reials, els oficials de la governació dellà lo Xúquer, els batles locals i els representants de la justícia ordinària de les diferents baronies i termes de la Vall. Aquest desplegament va obligar a rastrejar des dels habitatges principals fins a qualsevol racó o amagatall (com ara parets o tàpies, d’on s’han recuperat encara restes d’armes blanques amagades).

Encara que no es mencionen directament en els manuscrits dels escorcolls que ens ocupen, no hi ha dubte que les autoritats religioses i la Inquisició mateixa donaren suport a la decisió de decretar el desarmament general dels moriscos al Regne de València el 19 de gener de 1563.

Entre claudàtors [] s’inclou informació addicional que no apareix en els textos, però que ajuda a entendre millor la naturalesa dels documents estudiats i en facilita la contextualització.

Els actors principals i invisibles que mouen els fils de la trama són:

1- Nos don Phelip, per la gracia de Deu Rey de Castella, de Arago, de Leo, de les dos Sicilies, de Ierusalem, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Cerdeña, etc.
2- [Papa Pius IV (1559-1565)].
3- [Arquebisbe; bisbes auxiliars: Francesc de Navarra (1556-1563);  Joan Segrià (1547-1568) i Francesc Mejía de Molina (1559-1573)].
4- Duc don Alfons d’Arago [virrei, 1558-1563], lloctinent i capita general del regne de Valencia, duc de Segorb i de Cardona, gran Condestable d’Arago, marques de Pallas, comte d’Ampuries i de Prades, viscomte  de Vilamur, senyor  de la Baronia Dentensa.

Inici de les instruccions de l’escorcoll que es va fer a Aielo de Malferit.

A continuació transcrivim un fragment del manuscrit amb les instruccions per a desarmar els moriscos del lloc d’Aielo:

El rey y por su real magestat El duque don Alonso de Aragon lugarteniente y capitan general,  (…)

Instruccion de lo que vos Mossen Hieroni Gostant de Soler haveys de hazer en la comission que hos damos para hir al loch de Ayelo de don Jayme Malferit.

Primeramente por quanto por buenos e justos respectos la magestat del rey nuestro señor a acordado de mandar quitar las armas a los moriscos nuevamente convertidos del presente reyno de Valencia y ha sido servido questo se haga por mano de los barones por la gran confianza que su magestat tiene dellos en el dia y tiempo que por nos se senyalare y que quando el barón, por si o por sus officiales lo executaren respectivamente, asista hun comissario para ver como se cumple y por la confiança que de vos tenemos hos havemos nombrado como hos nombramos para que asistais ha ver como esto se efectua en el dicho lugar de Ayelo. Por ende a vos el dicho mossen Gostant dezimos y mandamos que para el ocheno dia del presente mes de hebrero vays personalmente al dicho lugar de Ayelo.

Y exortareis y requerireis al dicho don Jayme Malferit, cuyo es el dicho lugar y en su ausencia a sus officiales que en la mesma hora pongan en execucion lo contenido en la carta que su magestad para esto le ha scrito y se le ha dado y que el dicho don Jayme Malferit o en su ausencia sus officiales vayan de casa en casa de los vassallos moriscos nuevamente convertidos juntamente con vos y les tomen todas las armas que se hallaren en cada una dellas sin dexalles nengunas de qualquier genero que sean, con hazeer anotación particular de lo que son y cuyas son y del precio que justamente podrían valer. Y hecho inventario de todas ellas por auto de notario publico si lo huviere en el dicho lugar y si no firmado de vos y del dicho don Jayme o su official del qual inventario hareys que quede una copia en poder del dicho don Jayme o de su official y otra hos llevareys vos. E despues de asi tomadas las dichas armas entregareys al dicho don Jayme o a su official que las huviere tomado que las ponga a buen recaudo y las tenga en lugar seguro y donde no las podran cobrar ni las buelva a los dichos moriscos ni las de a otra persona ninguna hasta que por su magestat o por nos se mande lo que se debe de hazer dellas. Y luego hecho lo susodicho y tomadas las armas en poder del dicho don Jayme o de su official que allí se hallaren hareys publicar hun pregon y real pragmatica que con esta se os entrega y assentareys la publicacion del [pregó o pragmàtica] a las espaldas [és a dir, al dors o cara posterior del mateix document original que s’acabava de proclamar]. Y hecho esto venreys luego a darnos razon y entregarnos el inventario del examen de las armas que huvieredes hallado con el dicho pregon y pragmatica para que podamos embiar relacion de todo a su magestat. Y esto haveys de tractar y effectuar con el cuydado y diligencia que de vos confiamos y con el secreto possible de manera que no se entienda el negocio antes de la execucion del. Y lo demas remitimos a vuestra prudencia y discrecion. Data en Valencia al primero dias del mes de hebrero M.D.Lxiii

Firma. Yo Ferrandez de Soto
(…)

En apres dit dia, fet lo dit enventari de dites armes se requeri y en virtut de la comisio se mana al noble don Jaume Malferit señor de Ayelo, que les armes enventariades y lliurades en son poder les tinga custodides y guardades en part segura per on ningun vasall seu ni altra manera digent no les toquen ni les prenguen am aquelles les tinga custodides y guardades fins tant per sa magestat o per sa excelensia altrament sia proveit, lo qual dit don Jaume Malferit se oferí probte y aparellar de fero axí.

Esta en veritat comhun que contaba huit de febrer 1563 me fon enviat y manat per lo magnifich mosen Jeroni Gostans de Soler que per quant la magestat mana se desarmasen los moriscos de Ayelo com mostra ab una comisio a ell comesa y una lletra de sa magestat en la qual a mi se me mana asistir a dit negosi. Y aixi habent lo que per sa magestat mes estat en dita lletra manat y per la comisió al dit mosen Soler comesa, yo, don Jaume Malferit fas fe com se a efectuat ab tot compliment lo contengut conforme esta escrit en dits manament e percusio y per la veritat fas lo present de ma propia. Y pasades quatre hores a pres publicades les crides e fet lo present.

Gostans de Soler

 

PUBLICAT:  https://blocs.mesvilaweb.cat/6lacreueta9/desarmament-moriscos-aielo-malferit-1/