Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 18 de octubre de 2015

Llinatges d’Aielo: Colomer, Ferri i Vidal.





Al bloc d'història ens interessa saber tot al voltant d'Aielo de Malferit, és per això que busquem, mirem els webs, preguntem i tambè escoltem a qui sap coses. I el que sabem ho compartim amb vosaltres. Per la qual cosa hui us mostrem un bloc que complementa informació sobre els llinatges. Si, així és, sabem d'un bloc- amic que en sap molt sobre el tema.

Per a un aproximació en el coneixement i aprofundiment de la història dels cognoms aieloners, recomanem la lectura de l'interessant bloc de l’amic i descendent d’Aielo, Paco Coloma Colomer. El bloc porta per títol 

I és un bloc realment interessant.

Paco Coloma, ha reconstruït la història familiar dels Colomer d’Aielo de Malferit, i altres dues famílies també d’Aielo que emparentaren entre elles.

I ho fa amb fotos i amb biografies detallades que configuren l’arbre genealògic. És tot un plaer endinsar-se en la vida d’aquelles persones i no solament per als que porten els cognoms i tinguen curiositat per saber, també per a la resta d’amants de la història i de les seues coses.

Llegint el text trobem alguns dels aieloners emprenedors que degut a la no vinguda del tren per estes terres, buscaren i seguiren els rails de ferro fins a la veïna comarca de la Costera, assentant-se a Canals i Alcúdia, on formaren família i crearen negocis, Bernardo Vidal, Ramón Colomer, Jacinto Ferri...

Llàstima, que aquell intent de portar el tren a este poble acabara en res... això obligà a situacions com la que mostrem, empresaris que necessitaven tenir les vies del comunicació a prop per poder portar endavant amb èxit el negoci.

Aquells valents homes i dones, mai oblidaren el seu poble Aielo, ací tenien la casa paterna (els Ferri al carrer Major i els Colomer i Vidal al carrer sant de la Pedra), participaven activament en la vida del poble i així cal destacar entre altres exemples la important contribució i no escasa almoina cedida per a la construcció de l’Hospital Beneficència a l’any 1912.

Foren grans empresaris i orgullosos del seu origen mai deixaren de reconèixer Aielo com el seu poble i dels avantpassats, principi dels seus arrels.






Equip de redacció del bloc





martes, 29 de septiembre de 2015

Festes 1965 (III Mostra Festera 1965-2015). Vídeo




Vídeo de les festes d’Aielo de Malferit “Festes 1965”, que complementa la III Mostra Festera1965-2015. Organitzada per la Biblioteca Pública “Degà Ortiz i Sanz” i l’Associació de Moros i Cristians d’Aielo de Malferit amb el patrocini de l'Ajuntament d’Aielo de Malferit. Un homenatge a les nostres festes, i en aquest any, molt especialment a la regina de festes de l’any 1965, Maribel Juan Chàfer, i la seua Cort d’Honor, en complir 50 anys del seu regnat Així com a l’alcalde que va fer possible la festa de Moros i Cristians a Aielo, Rosendo Sanz Belda, i el president de festes Rafael Belda Ureña i a les festeres de fa 25 anys.
Mª Jesús Juan Colomer

martes, 8 de septiembre de 2015

III MOSTRA FESTERA a la BPM "Degà Ortiz i Sanz"


(organitzada per la Biblioteca Pública Municipal "Degà Ortiz i Sanz", l'Associació de Festes de Moros i Cristians i l’ajuntament d’Aielo de Malferit)


Enguany s'ha dut endavant la tercera edició de la mostra festera amb un gran èxit de participació, en el transcurs de la qual es va fer homenatge a la regina i dames d'honor de l'any 1965, a l'alcalde Rosendo Sanz Belda que va fer possible celebrar les festes de moros i cristians a Aielo de Malferit i a Rafael Belda Ureña, president de les festes en aquell any. Transcrivim la carta d'agraïment enviada a totes les persones que feren possible esta exposició.

Carta d’agraïment 

Un any més, Aielo de Malferit ha fet homenatge a festers i festeres de fa 25 i 50 anys, començant així l’ambient i el caliu de les festes de Moros i Cristians.

Creguem del tot oportú dirigir-vos aquesta carta a tots i a totes vosaltres, en mostra d’agraïment per la vostra col•laboració desinteressada, siga del tipus que siga, per tal de fer realitat la III MOSTRA FESTERA 1965-2015.

Hem de ser conscients que la participació de tothom és fonamental per deixar constància de les persones que ens van precedir i van iniciar estes festes moros i cristians, i entre tots, si cal, engrandirem més la nostra festa.

Agrair també la vostra reciprocitat en este projecte: III MOSTRA FESTERA I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE FESTES 2015,  element clau per un esdeveniment emotiu que esta convertint-se en un èxit de visitants, i que ja va per la tercera edició, i que organitza conjuntament la Biblioteca Pública (Ajuntament d’Aielo de Malferit) i l’Associació de Festes de Moros i Cristians.

I valorar molt particularment la magnifica decoració floral que adornava la Mostra a càrrec de l’ART NATURA FLORISTA.

Pensem sincerament, que una edició més, hem segut capaços de mostrar com era la festa i la població de fa 50 anys i volem donar-li continuïtat.

Sou moltes persones que a títol individual heu fet possible esta exposició gràfica, dedicada a vosaltres, que ha estat exposada durant el mes de juliol a la Biblioteca Municipal.  Tot este fons d’imatges festeres que s’ha arreplegat quedarà guardat i conservat per a futures edicions i memòria gràfica local, passant a formar par de l’ARXIU FOTÒGRAFIC DE LA BIBLIOTECA “Degà Ortiz i Sanz”.

Al bloc d’història local historiadeaielo.blogspot.com podreu rememorar la III MOSTRA FESTERA  i visualitzar el vídeo que acompanyava l’exposició.

Gràcies per donar el vostre suport i  la vostra implicació directa. Sense més, rebeu el nostre cordial agraïment.

Arantxa Juan Juan Manuel Martínez 
                                         Regidora de Festes       President Associació de Moros i Cristians

Aielo de Malferit, 30 de juliol 2015.


PD: Finalitzem la III MOSTRA FESTERA agraïdes de la bona acollida que esta tenint esta exposició que cada any va tenim més ressonància entre el veïnat i perfectament podem dir que inaugura les festes patronals.  En definitiva, acabem la III edició de la Mostra convençudes que ha valgut la pena l’esforç i les hores invertides en este projecte, i es posem a treballar en la IV MOSTRA FESTERA 1966-2016 a la que vos invitem de bestreta!! Fins el proper any!! GRÀCIES A TOTHOM!!

Lola Domingo i Mª Jesús Juan
Fotografies de l’exposició












Equip de redacció del bloc


domingo, 6 de septiembre de 2015

FOTOTECA: Festes patronals, Sant Engraci


La dama d’honor de les festes patronals i de Moros i Cristians de 1965, Lolita Belda Barber “La biciclera”, el dia 7 d’agost de 1965 posant davant la imatge del patró sant Engraci Màrtir abans de la processó. 

Esta fotografia formava part de l’exposició “III Mostra festera 1965-2015”, ens la va prestar Lolita, amb molta il·lusió va vindre a la Biblioteca amb el seu àlbum, satisfeta de poder participar en este esdeveniment fester que cada any s’engrandís, i rebre homenatge com a dama que complia 50 anys. 

Desgraciadament ara la fem servir per acomiadar-se d’ella, del seu somriure i les seues ganes de viure... una forta abraçada i un gran bes a la seua família, DEP!!. 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit.

martes, 30 de junio de 2015

FOTOTECA: Familia


Família Egea-Colomer coneguts popularment com “Portalet o romana” i “Botja”. El pare Juan Egea Vicent i la mare Florentina Colomer Sanchis acompanyats dels seus set fills: Juan, Salvador, Flora, Ernesto, Fernando, Alberto i Roman de bolquers, 28-12-1967. 

El dia 30 de juny 2015, el segon fill SALVADOR EGEA COLOMER va partir per a fer el viatger més llarg de la seu vida, viatge sense retornada. 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit.

domingo, 28 de junio de 2015

FOTOTECA: Festes patronals


Fulgenció Sánchez Dávila acompanyant a la dama Mª Dolores Malchirant Juan, en l’acte de la proclamació de la Regina de Festes i Cort d’Honor 25-7-1965. 

Ahir 27-6-2015 ens va deixar per a sempre este gran fester i comparsista, membre fundador de la comparsa Caníbals a l’any 1961. 

Al complir els 50 anys d'història de la comparsa el nomenaren president d’honor. 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit.

viernes, 1 de mayo de 2015

MA MARE. poesia de Miguel Ferrándiz Bataller (Aielo de Malferit 1877 - Ontinyent 1962)


Especial per al 3 de maig: DIA DE LA MARE:

Poesia premiada als Jocs Florals de Torrent: 
Primer accèssit a Torrent, 29 de novembre de 1932

MA MARE

     Que bona ma mare
i que santa que era!
La recorde a tota hora del dia,
i en ensomnis de nit se’m presenta
reprenent-me amorosa els mals actes
i mostrant-me del bé clara senda.
 
   Ara me’n recorde,
i ho recorde en pena,
dels mals ratos que li donava
en la mo infantesa,
i de les repressions,
plenetes d’afecte i paciència,
que per a educar-me
en donava ella.

     Quant de sacrifici
perquè mai perdera
ni un sol dia d’anar a l’escola
sens deixar de servir a l’església
i ajudar a missa
com a acòlit que era!
Car al temps que educar-me volia
en cristiana ciència.
Aspirava a que fóra al món útil,
Home de carrera.

     La casa, de pau
i amor tota plena,
es mostrava orgullosa per tindre
a ma mare per ama i per reina.

     Era en el treball
sempre la primera,
sens mostrar fatiga,
sense oir-li queixa;
sent qui obria la porta de casa
tots los dies, com a més matinera,
i la que darrere tots es gitava
i rodava la clau, sempre ella.

     Mai ociosa estava,
Sempre fent faena:
que en la casa no en falta a la dona
que vol fer-ne i no sent la peresa¡
ensenyant-nos així que el treball
és la millor senda
per alcançar la glòria
per a obtindre riquesa
per a conseguir pau
en nostra consciència
i atényer la joia
que en ofereix la vida terrena.

    Tots los dies, abans de gitar-nos,
a l’amor de la llar ens congrega
i una part del rosari de la Verge,
que és la Mare de Déu, allí es resa.

     Quina fe tant viva!
Quina esperança tant forta i cega¡
Oh quin amor sobrehumà que es respira
en obsequi a la que és del Cèl reina!
I a sa protecció
tant valuosa, a sos fills ens entrega
perquè ens lliure en la nit de tot mal
i en son mant milagrós ens defenga.

     I tranquils ens gita,
I tranquil•la ens deixa,
dormint en lo llit,
després que mos besa.

     I al vindre el nou dia,
a Déu ens entrega;
i a sa Mare i als àngels de guarda,
els demana que ens mostren la senda
que mos porte, segurs, a la glòria
que desitja i per al fills ens la prega.

     Que bona ma mare
i que santa era!
Tota encesa en el foc de l’amor,
per sos fills, ens vigila en paciència
per lliurar-nos de l’oci i dels vicis
que en les ànimes jóvens fan bretxa.
I, si ens veu apartats del camí
en què les virtuts fan fèrtil sembra,
ens reprèn de tal modo la falta,
mai no en asperesa,
que el dolor se li mostra pels llavis
en la reprimenda
i ens obliga a plorar de vegonya
pel sentiment d’ella;
i son amor és l’imant prodigiós
que mos alça i mos torna a la senda
dels constants i callats sacrificis,
de l’eterna brega
perquè les passions
no esclavitzen a nostra consciència.


     Tot per als seus fills,
res vol per a ella!
I a obtenir-los el bé s’encamina
tota diligència:
i, abans de morir,
als seus fa entrega
de los béns que heretà dels seus pares
I de tot el que forma sa hisenda.
Car no vol que, quan Déu se l’emporte,
davant sa presència,
entre en sa família
l’ambició, i l’encenga
en odis que maten,
en pleits per enveja,
en disputes pel vil interès
i amargors d’on la pau no és la reina.

Que bona ma mare
i que santa que era!
La recorde a tota hora del dia;
ja que em parles d’ella:
rajols, mobles, finestres, l’escala,
les parets i la casa sancera.
Tots en diuen en veu que no s’ou
i en l’ànima entra,
que l’ama de casa,
la que fou tants anys la seua reina,
fou model de les mares del poble,
una santa era!

Miguel Ferrándiz Bataller, 
any 1932

sábado, 11 de abril de 2015

LA PILOTA VALENCIANA


Homenatge a Miguel Fenollar Vidal "Puntxa”, any 1995, al trinquet d’Aielo de Malferit
Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit (Col•lecció Jose Ramón Juan Juan).

En Aielo de Malferit, dia tres de juny de 1984 es celebrà la final del campionat escolar de Pilota Valenciana, en la modalitat de RASPALLA i en la categoria ALEVÍ. 

L’equip de Llutxent contra l’equip de local. Composat per Josep Mira Belda, Vicent Juan Domenéch i Federic Barber Rodríguez; quedant  estos com campions, després d’una brillant actuació en la que els dos equips igualaren en l’últim tanteig.

Els aplaudiments del respectable públic als actuants confirmaren l’excel•lent qualitat de les jugades. 
Colmats a rebosar els propòsits en l’ànim del Sr. President de la Federació per la formidable execució dels dos equips, fou despertada la seua admiració i foren convidats a repetir el mateix partit com a revenja, per a que repetiren les seues qualitats el diumenge següent al trinquet de l’Eliana.

La satisfacció més gran per a mi en aquest dia, ha segut en ser guardonat amb la medalla al mèrit esportiu, distinció atorgada per LA CONSELLERIA DE CULTURA DE LA GENERALITAT VALENCIANA. 

Al ser requerit per a enumerar alguns records anecdòtics sobre les velles glòries esportuves de la pilota, em vingueren records de persones i fets que ara tinc a bé referir-vos.

...De la segona dècada del segle anomenaré a: el Xiquet de Simat, Daniel de Sueca, Faixero de Gandia, el Xato de Pedreguer, a Pep de Lloca...

Ja a finals de la tercera dècada fins a la cinquena vaig conèixer i formí equip amb les rellevants figures de: Fuster de la Llosa, Pep Guara, Quart, Ibáñez, Juliet, Llimoner d’Ondara, i amb els meus conciutadans: Daras, Alberto i Enriquet. Anomenar-ne més seria fer un llistat inacabable.

Voldria dir-vos ara algunes coses més sobre el ser del joc de la pilota. La veritable pilota de vaqueta es diu aixina per ser feta del baix-coll del bou. Consta de huit triangles de 33 mm/mm i 8 mm de gruix, el cosit secret formarà l’esfera. Aquesta confecció es inconcebible inclús per als corretgers i sabaters més manyosos. El farcit déu ser del pèl d’animal, però la manca del producte, obliga a emprar borra per tindre un pes similar.

La pilota emprada per Julio Giner tenia un pes de 32/34 grs. I les d’ara pesen de 40/45 grs.
No es coneix ben bé l’origen del joc de la pilota, ni tant sols si és més antic el RASPALL o a L’AIRE. El que si és cert que abans de jugar-se en trinquets ja es jugava al carrer. Sabent, tanmateix, que els trinquets del carrer Cavallers, Llíria, Alcoi, Xàtiva, Gandia, Tavernes, Olleria i d’altres en el segle passat ja eren vells. En èpoques remotes hom diu que hi havien trinquets a Madrid, Murcia i fins a Burgos.

I es diu que Felip El Formós va morir d’una pulmonia adquirida després d’una partida de pilota.
Hi ha certes anècdotes que amb gust vaig a contar. La primera a mi en va passar. En un partit de 30 tantos que me se n’anava seguit, puix el meu contrincant tenia 20 x 0 i val net, en l’ultima jugada enviava la pilota al palc, però a la meitat del trajecte xoca amb altra pilota que llança de braç altre jugador i al no arribar a corda, la pilota jugada, perd quinze. En eixe moment canvien les sorts i guanyí el partit.

En el trinquet de Pelayo altre desafiu a 60 tantos entre Morquero i Cervera contra Daras i Juanito. Per tindre Morquero tota la posta al seu favor deixà guanyar el primer joca Daras i seguint fiu 50 x 5 donant les traveses de 50. Reaccionà Daras, fent palés el seu seny i bravura, aconseguint guanyar 11 jocs seguits.

Podria esmentar multitud de jugades, partides i anècdotes, presenciades durant els meus seixanta anys de corregudes pels llocs de la pilota, d’una i altra modalitat. Dic de diverses modalitats perquè efectivament són moltes i diverses maneres les del joc valencià.

Al carrer sol jugar-se a corda o a ratlla;  a llargues, traguen a bot, de bracet, banca o paret; a galotxa perxa esquerra, alt i bot. (Sovint es confon la galotxa i la perxa; puix mentre la primera es juga lliurement amb les dues mans, en la segona s’està obligat a jugar amb la mà esquerra.)

Al trinquet es juga també a “Llargues”, a “Curtes”, “al Dau”, “Al Rebot”, “Tocant escala”, “al Raspall”...

“Raspall o “Raspallot” ha estat la modalitat de pilota valenciana que al nostre poble s’ha jugat des de sempre. I encara que jo he jugat preferentment per dalt corda no dec oblidar a les famílies de jugadors de pilota que jo vaig trobar en arribar a Aielo a la meitat de la quarta dècada: els primers foren els germans “Batalla”, Joaquim, Batiste i Lluis; arribant el primer conegut com el “Gallinero” d’Aielo, a jugar i contricar amb les millors figures de l’època.

Els germans “Guitarró”: Lluis, Emili i Rafel. “Patxoli”, Pep l’ordinari, Engraci “Tabaquera”, Ramón “El Maquinero”, Salvoret de “Pau”, “Botero”, Josep i Miguel de “Coll” i altres.

Anys desprès destacaren altres homes com: Amadeo, Leandro, “Els lluentins”, “Barrera”, “Els Coll”, Josep, Miquel, Vicent i Juanito, “Els Porrons”, “Osuna”, “Els Punxa”, Pep, Miquel i Joan, Vila, Honori, Ventero, “El Zurdo”, “Els Bala”, Pep, Rafael, Paco, els germans “Onzebollos”, Rafel, Pep i Juanito, ”Sermo”, i el germà “Molina” que per la seua classe, seguretat i domini va arribar a no tindre rival al poble.
Homenatge a Miguel Fenollar Vidal "Puntxa”, any 1995, al trinquet d’Aielo de Malferit
Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit (Col•lecció Jose Ramón Juan Juan).


I per acabar vull pensar en aquell poema que deia:

“El jugador de pelota
tres cosas debe tener:
hablar poco, jugar mucho
y no dejar a deber.

Este es el juego real
que se juega a lo leal
Sin asombro y sin malicia
reine la paz y delicia.

Nadie ose el disputar
si es falta, quinze o juego,
pues la plaza dará luego
lo que tuviera que dar.

Partida empezada, terminada o perdida.
Juego empezado, concluido o pagado.”

Llibre de festes de Moros i Cristians d'Aielo de Malferit,  
Any 1984 
 Félix Llopis Bella



sábado, 14 de marzo de 2015

Breus notes sobre l’escultor José Casanova Pinter i Aielo de Malferit.



Processó del Santíssim Crist de la Pobresa el dia 6 d’agost, dècada dels anys 60. Procedència: Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Pública M. “Degà Ortiz i Sanz” (Col•lecció Fina Pura Mompó Malchirant).

El text següent toca en part un episodi d'història espanyola que es recorda com el més fatídic del segle XX a la península. Per això, com d’aquestes coses s’ha parlat ja a altres publicacions, ometrem qualsevol al•lusió directa i tractarem l’etapa posterior.

Com es sabut, totes les imatges de l’església de sant Pere foren destruïdes, com queda patent al document conservat a l’Arxiu Històric Nacional  i el muntant total ascendia fins el mig milió de pessetes l’any 1940.

Després d’aquell desordre  monumental, el temple es va recompondre, en quant a sants   podem parlar, de moltes d’elles es coneixen els autors: Bartolomé Garcia Boluda, Antonio Royo Miralles, José Rabasa Pérez... Així mateix, sabíem des fa un temps a José Casanova Pinter, autor de la imatge de la Verge dels Dolors, coneguda per ser l’original desapareguda de l’escultor valencià Esteve Bonet (1741-1802) deixeble d’Ignacio Vergara. 

Copia de l’original de les andes per al Santíssim Crist de la Pobresa que es conserva en l’arxiu de la Catedral de València.

Fem més èmfasis amb Casanova Pinter, perquè, recentment, s’ha trobat al seu arxiu personal un dibuix preparatiu  per les andes del Santíssim Crist de la Pobresa. De l’escultor desconeguem les dades personals, tanmateix treballa en algunes peces abans i després de guerra, és més, la seva feina augmentaria a la dècada dels quaranta. Diguem açò, ja que es coneixen obres arreu del territori valencià i algunes a la província de Murcia. Fernando Goberna, a l’article citat abans, assegura que podria ser un oficial de l’escultor José Maria Ponsoda Bravo , qui restauraria la imatge de la Verge dels Desemparats de València. Llevat del que hem esmentat, es desconeix qualsevol altra dada personal.
Detall de la imatge principal on observem el gran detallisme i minuciositat de l’autor per mostrar als seus clients el que millor sabia fer. A la imatge principal anterior podrem entreveure, tènuement, el nom de la localitat al que anava dirigida la peça.

Pel que fa a la peça, si observem el dibuix de l’artista i a les fotografies conservades posteriorment dels anys quaranta i cinquanta, presenten diverses diferencies. L’esborrany és un model que l’autor presenta als comitents amb diferents motius decoratius. Per exemple, els àngels no els trobem a les andes finals, al igual que les orles de la part dreta del dibuix i si la de la banda esquerra. Segurament es faria per a que la gent escollirà el tipus que més agradarà. Tant els roleus i  les volutes que conformen la decoració central i cantoneres, i les làmpades son les conservades actualment, llevat d’alguna variació final. També significatiu és el monticle que observem a les fotos, sobre un pedestal elevat, mentre que a la proposta és menys elevat per a donar cabuda als àngels. Aquests últims van variar la disposició final de les andes, degut a la poca amplada dels carrers de la localitat, pel que l’amplària  es veuria reduïda considerablement. 

Fernando Castelló Domènech
llibre de festes de setmana santa 2015


 1- Documentació digitalitzada al PARES amb la signatura : AHN. FC-CAUSA GENERAL, 1380, Exp.2.
 2-Informació extreta de l’article realitzat per Fernando Goberna Ortiz al Llibre de Festes de 1998: “Riquezas que tuvo la Parroquia de Ayelo de Malferit”. 
 3-Agrair davant tot l’atenció del Canonge Arxiver de la Catedral de València, el senyor Vicent Pons Alòs, qui va adquirir el fons de l’escultor per a que no desapareguera.
4-Trobem al Catàleg de patrimoni realitzat a l’església de la localitat, l’imatger també realitzarà el Crist de la Pobresa.