Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 8 de febrero de 2020

UNA MIRADA AL PASSAT; ‘LA FONT DE L’EIXAMPLE’


Estiu 1954
De matí, anant Felo a per aigua a la Font de l’Eixample i trobant-se allí bevent a l’haca Regina. (...)  
Mira Felo (li diu  sa mare), acabe de pensar que ara és molt bona hora per a què agafes el cànter i vages a la font de l’Eixample a omplir-lo d’aigua. Va, ves-te’n i pren un xavo per si de cas  s’ha de pagar. (...)
A l’arribar a la font de l’Eixample ...  (comenta en Rafel) ... l’haca Regina estava saciant la seua set a l’abeurador allargat que hi havia al costat de la pica de la font, però  jo no sabia qui portava l’haca. I sense pensar-ho molt, en compte d’esperar-me a la cua per a omplir el cànter d’aigua, vaig demanar ràpid el meu torn, pensant que tenia el deure d’arrimar-me a veure el per què a aquestes hores estava allí l’animal.
Agarrant torn a la cua.
Vaig preguntar qui era l’última persona amb torn, i com que anava allí davant a veure l’animal i tornava de seguida, vaig demanar a la senyora que estava davant de mi que em fera el favor de donar torn darrere meu als qui de nou vingueren.
Com la veïna em va dir que sí, tot seguit vaig col·locar el cànter a terra, ben recolzat a la barana de ferro per a què no caigués, i darrere del de la dona que m’havia donat el torn, per a no perdre el meu lloc. Així que, després de fer totes aquestes obligades tasques d’organització per no desenganxar i trencar la cua de la font, em vaig arrimar a veure què li podia haver passat a la sofrida haca, doncs el ti Ramon tenia costum de portar l’animal a l’Eixample  a mig dia , quan acabava la jornada i no de matí com era ara.
(...) L’aigua, l’aigua i l’aigua.
En aquella època l’aigua i les seues fonts cobraven importància, tanta importància, que ni la Fonteta Eixea, ni la Font d’Allà Baix, ni la Font de Pablo, ni entre altres més, la Font de l’Eixample ens podien faltar.(...) I és que el veïnat, anant a les fonts, feien molta  vida al carrer i això els propiciava poder teixir i enfortir les seues relacions.

De la narració ‘Una Mirada al Passat’ #UMP, 
escrita per Inmaculada Aparici Sancho (@InmaAparici) - 
Llicenciada en Dret i  Professora  de  Formació i Orientació Laboral (FOL).

No hay comentarios:

Publicar un comentario