Què t'han dut els Reixos?... Una nina, un ninot i un calbot!
Què t'han dut els Reixos?... Una mosca, un mosquit i un pessic!
Nadal i Reis són festes carregades de tradicions, de família, d’innocència infantil... Tradicions que no volem perdre, ni renunciar a elles, i ara després de Nadal i Cap d’Any, toca rebre als nostres “REIXOS”. Arriben des del Campello, envoltats de cançonetes, de dites, de costums, de caramels i molta il·lusió!
El dia dels Reis hi ha costum de preparar als xiquets i xiquetes menuts de casa
(els adults tampoc renuncien a la seua), una bonica cistelleta plena de
caramels, xocolate, bescuit amb confits i anisets, una pinya de rosetes amb
sucre.
El corrent i acostumat era trobar-se-la al balcó de casa, on prèviament els
xiquets s’havien deixat les sabates al costat d'unes poques garrofes i palla
per als cavalls dels Reis, amb la innocència i esperant que els patges dels Majestats
d’Orient no passaren de buit per les seues cases i deixaren algun detallat per
xicotet que fora. Abans, eren temps de penúries i escasseses, amb tanta
necessitat, no hi havia diners per a deixar als xiquets tants de joguets com
els porten actualment... Els xiquets més privilegiats rebien, una nina o un
cavallet de cartó, un baló, o un “aret” de ferro per fer-lo córrer, i prou.
Amb quina il·lusió i comboi, el dia 6 de gener, els xiquets examinaven els
balcons, i com s’il·luminava la seua careta al vorer al costat de les
espardenyes, LA CISTELLETA DELS REIXOS.
Agafar-la d’un bot, i tot seguit anant amb ella, mostrant-la a tots els
parents!... junt amb la resta de “reixos” que havien deixat.
Un dia abans, la mare que sempre ha estat la persona de més comboi de la casa,
s’havia encarregat de conseguir a les tendes del poble, com la
del recordat Carlampio
o la ti
Cominero
(més antiga), un bon variat de llepolies
tradicionals, o si algú havia viatjat a València, de les tendes com la "Casa de los Caramelos"
portava coses noves, a València sempre es podia aconseguir més sortit i
variació: figuretes de xocolate, ous, reis, llandetes
de sardines, caixeta de cigarrets, botelletes d’anisets, peladilles d’Alcoi...
Preparar les rosetes amb sucre, també tenia el seu ritual, havien d'estar ben
apinyades, per a formar una pinya ensucrà, i que dir del menudet bescuit?, fet
amb una bescuitera de l’un, com deien elles, i adornat en anisets i confits.
Tot era preparat amagat, a espatles dels xiquets, per a no ser pescada per
l'innocent fill!
Si això passava, elles, les mares, sempre tenien un bon recurs, feien als
xiquets un puro moro de sucre cremat, rollat al moment en el banc de la cuina,
i enviaven als xiquets a fer un “mandao”
o “recao”
inventat, i així poder prosseguir tranquil·lament decorant la bonica cistelleta
amb tots els ingredients aconseguits. Després calia amagar-la en un bon amagatall
estratègic on els xiquets no pogueren trobar-la.
Els xiquets i xiquetes passaven els dies previs preguntant a les mares quan
venien els Reis? Tenien tantes ganes de veure'ls?, i que portarien?, perquè,
segons deien, havien sigut molt bons xiquets!
I elles, les nostres mares... no es cansaven de gastar-los bromes, diguent-los,
repetint-los, i preparant-los per aquest dia tan inoblidable per a tothom.
Què t'han dut els Reixos?... Una nina, un ninot i un calbot!
Què t'han dut els Reixos?... Una mosca, un mosquit i un pessic!
Mª Jesús Juan Colomer
No hay comentarios:
Publicar un comentario