VICENTE BARBER CALABUIG (alcalde 1930-1933)

Temps de parlar d’alcaldes...VICENTE BARBER CALABUIG (1885-1934) Alcalde d‘Aielo entre els anys 1930-1933. Naix a Aielo de Malferit en 1885, fill de Miguel Barber i Mª Teresa Calabuig, de la família dels Maons. L'any 1930 és elegit alcalde, home emprenedor, solia anar a Barcelona per negocis. Vicent li donaria una gran espenta al dissenyat gran jardí de l’EIXAMPLE, de l’arquitecte alcoià Vicent Valls Gadea. Jardí que hui gaudim i a la planificació del poble que a hores d’ara encara seguim. Aquest grandiós projecte va ser ideat per anteriors corporacions, sent alcalde Miguel Colomer, cap a l'any 1925, li donara forma. 

Durant el seu mandat començarien les obres de la nova carretera Moixent-Aielo. L'any 1931, després de molt esforç i dedicació, inauguraria el seu projecte més emblemàtic: LES ESCOLES NACIONALS. El mateix any plantaria les noueres de l’Eixample fins a la Venta, arbres fruitals encara recordats per la seua ombra, i els fruits eren donats a les mongetes de la Beneficència. La seua dedicació al poble es veu reflectida a la documentació de l’època.

La cronista Mª Angeles Belda el va rememorar en una conferència de 1980, ”En ello el Sr. Barber puso tanto calor que yo le recuerdo encaramado en una escalera dirigiendo la parte central del edificio como un obrero más” i continua “las generaciones presentes de ayelenses deben a estos dos hombres el cálido agradecimiento que se merecen (Bautista Aparici i Vicente Barber)”.

A l’acta de 18 de juliol de 1933, Vicent dimiteix com alcalde a causa del seu delicat estat de salut, moriria poc després a 1934, jove amb tan sols 49 anys. Deixant viuda a Maria Cruz Barber i orfes a sis fills Maria, José, Francisco, Teresa, Miguel i Vicente. Va ser alcalde sols tres anys 1930-1933, però d’una dedicació total. Gràcies als testimonis arreplegats als majors, que recorden com l’alcalde compromés en la construcció del grup escolar “volia unes escoles grans i dignes per a tots els xiquets....”, hem pogut recordar un poc de la biografia d’un representatiu fill d’Aielo.

Lola Penades, formatgera, de 95 anys i veïna del carrer Sants de la Pedra, ens contava que de xicoteta anava a mirar com treballaven els obrers, escodrinyant els ossos que eixien del cementeri morisc trobat fent els fonaments de les escoles, i recorda aquell alcalde que solia dir-li: “la rogeta esta que fa per ací...”. El recorda com un home alt, grosset, sempre posat de “traje”, com vestien els propietaris de l’època, i amb “sombrero”, “sempre anava per allí, organitzant i controlant la feina perquè es fera correctament...”, comentava que també va ser ell qui va planificar l’Eixample que eren tots bancals, “tenia moltes mires” i “era tot un senyor...” apunta recordant-lo.

Elvira Juan Llovet, coneixedora de la història de la frase que precedits la part central de les Escoles, “Mens sana, in corpore sano” ens la narra: “Anava Vicente preocupat en què posar en aquella cèntrica façana quan José LLovet, propietari del xalet “Villa Elvira”, que treballava a la botelleria com a representant i també havia segut corrector del periòdic Las Províncias, li va mostrar la frase que podia quedar perfecta per al frontis, a l’alcalde Vicent li va encantar la proposta i de seguida es va posar a la feina”.

Mª Jesús Juan