Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
Quiosc de Bigot a l’Eixample, l’any 1945.
Lola la del casino, Joaquim Soler bigot, Juan Colomer el rayo, i Angeles Vico Muñoz, entre el grup de gent que estava passant una bona vesprada de diumenge.
En aquells anys els quioscs estaven en voga, es muntaven a l’Eixample i a banda del mencionat de Bigot també estava el quiosc de Marc.
Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”
El 5 març 2021, el periòdic Loclar
publicava un interessantíssim article del cronista ontinyentí Alfred Bernabeu, sobre l’autoria de la Topografía médica
de Ontinyent de 1916, obra presentada a la Real Acadèmia de Medicina de Madrid
revelant qui era l’autor d’una obra 105 anys d’anonimat. https://loclar.es/va/opinio/identificada-lautoria-de-lanonima-topografia-medica-de-ontinyent-de-1916/
Llegint, m’assabentaria que ja, en un article publicat a la revista Almaig de 2004, es pensava que l’autor seria el metge Ventura Mompó Sais. Curiosament, els pares i avis descendien d’Aielo de Malferit. Però Bernabeu demostra que Ventura no era l’autor, era Mariano (Marino) Herráez, no detallant ni explicant qui era aquest metge.
Jo tenia referències del metge Marino Herráez. Fa uns anys, vaig rebre la visita de Cristóbal Sarrió i m’explicaria, amb entusiasme, qui era este personatge aieloner, un gran metge poc conegut i oblidat, aportant a l’arxiu municipal d’Aielo una valuosa documentació d’ell i el germà Antonio, també metge, documents obtinguts en les investigacions que estava realitzant sobre els germans Herráez.
El cognom Herráez, no és comú a Aielo de Malferit, i cal preguntar-se què feien els pares de Marino a Aielo.
Doncs, el pare, Enrique Herráez Aguirre, natural de València, llicenciat en Medicina i Cirurgia, vindria a Aielo per a ocupar les dues places, de metge i cirurgià interí, signant el contracte amb l’ajuntament l'1 de desembre de 1874, per a 4 anys i un sou de 1000 ptes. A Aielo exerciria fins a 1886 (acta de 12/09/1886), quan l’ajuntament nomenaria com metge titular interí, al facultatiu aieloner Juan Bautista Juan Juan,
El metge-cirurgià Enrique, quan va arribar al poble, instal·laria la residència familiar a una de les principals cases del poble, a la plaça Palau núm 7. Arribaria acompanyat de la seua dona, Mercedes García Aguirre, i la filla Amparo. A Aielo nasqueren la resta de fills: Francisco (1878), Enrique (1881-1884), Roberto (1882-1882), Marino (1883-1844)), Antonio (1885-1951) i Adrián (1886). Enrique i Roberto moriren albaets, enterrats al cementeri d’Aielo. Actualment encara es conserva el nínxol del xiquet Enrique.
Després Enrique passaria com a metge a Biar (pren possessió l'11 maig 1885). Sembla que a Aielo encara va estar exercint fins l’any 1886. Segurament, seria a partir de l’any 1886, quan la família partiria al nou domicili i s’instal·laria a Biar.
Dos xiquets barons, Marino i Antonio, cursaren medicina seguint les empremtes del progenitor. Arribaren a ser grans i reconeguts metges. Curiosament, Antonio (Aielo de Malferit 1885-Biar 1951), també practicaria la medicina com a metge titular a Biar, com el pare, i contrauria matrimoni amb una xica biarense, Mª Gràcia Gonzalbes Quilez. Moriria a Biar a l’edat de 66 anys.
L’any 1915, es presentaria al premi convocat per la Fundació Faustino Garcia Roel amb el treball d’investigació “La Topografía Médica de Biar”. Guanyant el guardó Faustino García Roel (1915), que consistia en un premi en metàl·lic de 1.500 ptes. medalla de plata i la publicació del treball.
Així escriu la premsa de l’època, del treball premiat “Memória que además de lo notable de su texto, fue presentada con verdadero lujo de fotografias, planos, mapas, estadísticas etc. Leido el nombre del autor resulto ser D. Mariano Herraez Garcia, que fue ovacionado y felicitadisimo por sus compañeros, por la gallarda muestra de talento y laboriosidad que acabava de ser premiada con tan honrosa distinción”.
La junta directiva acordaria imprimir aquest magnífic treball, però donat l’elevat cost, que ascendia a 4.000 pts., no es duria a terme. Consta la queixa de l’autor, que havia sigut nomenat soci d’honor de la institució, i després d’aquest incident acabaria dimitint.
Donada la trajectòria literària i d’investigació d’aquest facultatiu aieloner,
segurament tindria algun tipus d’unió amb Ontinyent, i el fet d'haver guanyat
el premi Roel, que premia treballs sobre la
topografia mèdica de municipis, l’ajuntament d’Ontinyent li encomanaria aquest
tema sanitari titulat “La Topografía Médica de
Ontinyent”, per a presentar-lo a la Real Académia de Medicina de Madrid
(1916), un any després de guanyar el de Biar. La descripció de les dues topografies
són semblants. Es clara la mà de l’autor que comenta el patrimoni metge, història,
tradicions populars de cada població, tot acompanyat per material gràfic
excel·lent.
Mª Jesús Juan Colomer
Bibliotecària / arxivera
Aielo de Malferit (01/04/2021)
Naix al carrer Nueva, 14 (actualment carrer Puríssima)
Pares: José Ortiz Belda (1885) i Purificación Barber Ferre (1891)
Iaios paterns: Francisco Nadal Bataller i Vicenta Belda Aparici
Iaios materns: Juan Bautista Ortiz Mira i Felicia Belda Martínez
El pare era boter, es dedicava a fer botes, barrils i tonells de fusta per a la fàbrica de licors dels Jessintes, per a contindre l’alcohol i licors produïts per la botelleria. També feia aladres per a llaurar els matxos i altres ferramentes de fusta per al treball agrícola. Al poble era conegut amb el malnom de Tarugo (Tros de fusta curt i gruix que queda en tallar-ho d'una peça major), pel seu treball relacionat en la fusta.
El matrimoni format per José i Purificación va tindre 7 fills: Josefa, Teresa, Paquita, José, Amparo, Purificación i Maria.
Pepe treballava amb el seu pare fent tonells, i després es va col·locar a treballar en correus, repartint el correu postal pel poble, durant anys va ser el carter d’Aielo i corresponsal del banc Popular.
Heretaria el malnom familiar, Tarugo, però al començar a treballar en correus, passaria a ser conegut popularment com a “Pepe el cartero”.
Pepe es casaria en l’any 1953, amb la jove Concepción Castelló Bernabeu i tingueren tres fills: Pepe, Valentín i Rafa.
Moriria l'any 1991 amb 70 anys. Hui compliria 100 anys!
