Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 5 de abril de 2026

La Pasqua a Aielo de Malferit dels anys 50.

 

Als anys 50, la Pasqua a Aielo de Malferit era sinònim d'eixir al camp. El riu Clariano es convertia en l’autèntic cor del poble, paratges com el Molí d’Allà Baix, Molí Propet o el Pont d’Aielo bullien de joves i jocs a la vora de l’aigua, esclat de coets i berenars sobre l'herba. La mona no era només un dolç, sinó l’excusa perfecta per a compartir rialles i posar en pràctica la tradició de trencar l’ou al front d'algun amic desprevingut o de qui estaven enamorats “ací en pica, ací en cou... ací el trenque l’ou”.

Eren dies de cantar les cançons populars i lluir la millor roba estrenada per a estos dies, com les espardenyes pasqueres comprades a casa de Salvador l’espardenyer, que eren tan indispensables com la mateixa mona comprada a les panaderies i les llonganisses de pasqua elaborades artesanalment a les carnisseries locals.

Per a les parelles de nuvis, com les dos parelles fotografiades al pont de Serrans, estes eixides al camp eren dels pocs moments de llibertat per a poder festejar a l'aire lliure, lluny de les mirades vigilants de l'època. Entre jocs i berenars, el riu Clariano va ser el testimoni mut de moltes històries que encara avui formen part de la nostra memòria col·lectiva. 

Fotografia propietat de Tere Castelló i acolorida amb IA. 

I tu, quins records guardes d'aquelles Pasqües al riu? Ens encantaria que compartires la teua història o algun detall que recordes d'aquells dies de mona i cançons.

No hay comentarios:

Publicar un comentario