Trobar-se amb el testimoni directe de la seua neta, Vicen, és com obrir una finestra a la memòria viva d'Aielo de Malferit. El fet de compartir la història de la seua àvia demostra que la memòria familiar és una flama que encara crema.
La vida de la Vicenta va estar marcada per la fortalesa davant l'adversitat. Es va casar amb el llaurador Joaquín Castelló Colomer, i del seu matrimoni va nàixer Vicenta Castelló Sanz. Però el destí va ser dur, quan la menuda només tenia 11 mesos, Joaquín va morir amb tan sols 27 anys. Vicenta, amb 22 anys, viuda i amb una filla als braços. Durant anys lluny es va guanyar la vida com brodadora, brodant el dot de moltes famílies, un ofici de paciència i precisió. A 29 anys, va refer la seua vida al costat del mecànic Juan Bautista Mompó Mompó, conegut popularment com a "Bonarra", un home 17 anys major que ella i també viudo, en el que va tindre una filla Teresa, dos fills, Juanito i Pepe.
Com a testimoni d'aquell primer amor i d'una vida de lluita, la seua neta conserva encara actualment un vincle únic, una medalla on apareixen els rostres de la Vicenta i de Joaquín. Esta xicoteta joia familiar ha estat el fil invisible que ha impedit que el temps esborrara la seua història.
Estes històries amagades d’aieloneres humanitzen el nostre poble. Passar de l'anonimat a recuperar un rostre, un ofici i una trajectòria vital és el millor homenatge que podem oferir a dones com Vicenta. Traure-les de l'oblit ens permet reconéixer la dignitat i el coratge de les dones que van construir el nostre present puntada rere puntada.
Gràcies a la família per compartir este tresor de la nostra memòria local!


No hay comentarios:
Publicar un comentario