BIOGRAFIA LECTORA (reconeixement a Mª Jesús, la nostra bibliotecària). Per Manuel Lorenzo Martínez Puig.

Conserve gran quantitat de records relacionats amb la biblioteca del meu poble, la qual cosa em sorprèn perquè tinc mala memòria. Ja de menut la recorde molt activa, amb moltes propostes d’activitats sobretot la setmana de la lectura. I em sorprenc sovint rebuscant-me en la memòria i em trobe eixint de la biblioteca amb un llibre baix del braç. Portar un llibre damunt m’omplia d’importància. I feia el recorregut cap a casa carregat amb les aventures del petit Nicolàs, algun còmic d’Astèrix i Obèlix, Tintin, Momo, algun llibre de Roald Dahl, etc. amb el cap més alt que de costum. A ma mare li plaïa que traginara amb els llibres i la lectura.
Els meus pares no m’han contat contes abans de dormir. Ni després. Sols disposàvem d’una prestatgeria amb uns quants llibres diversos, la majoria dels quals no eren adequats per a la meua edat. Les meues fonts de narració orals van estar l’escola,les animacions lectores de la biblioteca pública, i algunes poques anècdotes de la iaia sobre els maquis i la guàrdia civil de quan vivia al mas, en la “foia redona”.
Poder accedir a la segona planta de l’antiga biblioteca era dificilíssim. Allò era zona altament prohibida per als menuts i sols podien pujar els estudiants més majors, perquè allí estaven els llibres de coneixements i perquè allí s’anava a estudiar ( i a fer alguna entremaliadura, i a contar algun secret…) Així que també em recorde amb por demanant si podia pujar perquè havia de fer un treball per a l’escola, i quan vaig poder pujar els graons d’aquella escala de caragol em vaig saber major. I un altre gran ventall de llibres es va posar al meu abast. Una altra forma de llegir i altres formats i tipus de textos.
M’encantava endinsar-me entre les prestatgeries de la biblioteca i anar escorcollant fins decidir-me per un o altre llibre, sense tenir cap referència prèvia, ni sobre l’autor, ni la temàtica, sols investit de la meua intuïció i d’alguns criteris propis com ara les il·lustracions, el nombre de pàgines, i una ràpida llegida al resum de la contracoberta del llibre. I amb aquest mètode anàrquic que continue utilitzant he descobert llibres boníssims, tot i que ara amb tanta informació es fa més difícil fer una tria sense haver estat condicionat per premis, best-sellers...

 

També recorde la bibliotecària, Maria Jesús, amb aquella paciència inconmensurable. Després he anat coneguent diferents persones (i biblioteques) que han marcat la meua vocació docent i literària. També m’ha ajudat a conèixer gent molt interessant un humil blog de literatura infantil que de forma solidària ha preferit veure com creixen les meues filles que el seu nombre d’articles o de visites.
Amb quatre pinzellades he dibuixat la meua biografia lectora. Potser rebuscant en la de cadascú trobem les raons per les quals llegim o deixem de fer-ho. Jo sé que una de les raons per les quals m’agrada llegir és tot el que em va aportar aquella biblioteca pública. Sóc bibliotecari escolar i això és una font continua d’alegries. Cada dia quan vaig per l’escola hi ha algun xiquet/a, mestre/a, familiars que em pregunta alguna cosa relacionada amb la biblioteca. I sent que aquesta relació amb els llibres fa que tinga una consideració “especial”. Del que estic segur és de que una biblioteca escolar viva (i la municipal, i la personal) ajuda a fomentar una relació d’afecte amb els llibres i la lectura que marcarà la biografia literària dels nostres alumnes, i per tant, de la societat.