La Passió.

 

La Passió, era un cant de Quaresma que anava relatant la Passió de Jesús mitjançant motets. A diferència d'altres cants litúrgics, els motets es cantaven pels carrers, convertint tot el poble en un espai de recolliment. 

S'anaven parant als cantons dels carrers de l'itinerari, creant una atmosfera de respecte i tristesa absoluta. Es cantaven la nit de Dijous Sant, al voltant de les onze de la nit, coincidint amb l'inici de la passió. El grup de cantants estava format per un cor mixt de veus de xiquets i homes, que interpretaven les peces a tres veus, sense acompanyament instrumental, creava una sonoritat austera que reforçava el caràcter penitencial del Dijous Sant.

La processó partia de la porta de l'església, anava per la plaça de l'Hostal, cantó del sindicat (carrer Canonge Ortiz), quatre cantons, cantó carrer Sants de la Pedra, cantó carrer de sant Llorenç per a acabar en el Calvari, on es resava el Viacrucis i es besava els peus del Crist jacent en l'ermita de sant Joaquim i santa Ana. 

Aquesta tradició, documentada per la professora Mª Elvira Juan Llovet en el seu estudi Música y tradición en Ayelo de Malferit (2003), és un testimoni únic de la pietat popular d'abans i la riquesa d'aquest ritual ancestral. Els comunicants que informaren a Elvira, foren figures claus per a recuperar este antic cant,  van ser Elvira Llovet Ferrer i Rafael Colomer Sancho, que encara el recordava i va cantar en la seua joventut. 

Elvira va poder transcriure part de les melodies i lletres que, va ser vital per a rescatar aquests motets de l'oblit, comenta que tenia més estrofes però ningú ha pogut recordar-les, actualment està completament perduda.

 

Prosiguiendo la Pasión

de nuestro Jesús amado.

Sigue la coronación:

de espinas fue Coronado.

Por ventanes y balcones

mucha gente se asomaba

y el rumor de los tambores

que muera Jesús clamaban

ect

 Dedicada a la confrare Imma Pérez Asensi que va faltar 1/4/2026, DEP.

Mª Jesús Juan 

Diumenge de Rams als anys 70.

 

Moment on les autoritats locals, acompanyant al retor vestit amb la capa pluvial de color roig, el color del martiri de la passió, als devots i devotes amb els vestits acabats d'estrenar, arriben tots amb les seues palmes i rams de llorer a l’església després de la tradicional benedicció a l’Eixample.

La comitiva oficial avançava amb solemnitat de tornada al temple, els últims d’una processó colorista, amb el rebombori infantil i la fragància de llorer. Tots els fidels participen. Els xiquets, amb palmes llises, i decorades per a les xiquetes, algunes adornades amb caramels, i les dones amb devoció, portaven rams de llorer que després usaran per a aromatitzar en la cuina els plats humils elaborats per als dies de dejuni i abstinència. 

Després d’este dia on comença la pasqua, les palmes beneïdes es col·locaran als balcons de les cases, per a protegir-les durant tot l’any. Les autoritats, amb el gest seriós i el pas compassat, i amb les seues palmes que destacaven com a insígnia del seu càrrec, tanquen la processó. Els regidors porten a la mà les palmes blanques, que destaquen per la seua mida i sense cap adorn. Les palmes, lluïdes amb orgull durant la processó, eren cedides a la parròquia per a l’ornamentació del Monument del Dijous Sant. Este Monument és l'altar on es reserva l'Eucaristia al Sagrari i les palmes servien per a decorar-lo amb elegància durant els dies centrals de la Setmana Santa. 

Ritual i tradició aielonera!

Clavariesses de la Mare de Déu dels Dolors l'any 1975.

 

Clavariesses de la Mare de Déu dels Dolors, el Divendres de Dolors, festivitat que se celebrava abans del Diumenge de Rams, l’any 1975. Les clavariesses, davant de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, l’acompanyaven vestides amb el rigor del negre i cobertes amb la típica mantellina i teja. Era un detall que fora tradició que els portadors de la imatge, moltes vegades, foren els mateixos nuvis de les joves clavariesses. En un silenci absolut, només trencat pel pas de la processó, recorrien la volta creant una atmosfera de respecte que anticipa l’arribada de la Setmana Santa. Les dones i xiquetes portaven totes elles els seus ciris encesos que il·luminaven el camí d’este acte tant religiós com emotiu. La jornada finalitza davant l'Altar Major, on la foto de família immortalitza el record d'un dia de devoció compartida. 

Des d’ací, la nostra més sincera felicitació a totes les que porten el nom de la Mare de Déu: Loles, Dolors i Mariló, en el seu dia gran.