2 de novembre, dia d’Ànimes.

 

Dia de resos i d’encendre una palometa per les ànimes del purgatori i guiar-los per trobar el seu descans. Tradició i arrels de la nostra cultura i costum valenciana.

Curiositats de Tots Sants: La flor CRESTA DE GALLO, la recordeu?... Per Mª Jesús Juan

 

És una flor representativa i originària de la celebració del Dia de Tots Sants. Antigament, es cultivava a moltes hortes del terme d’Aielo per la gent que tenia costum. Amb esta exòtica flor que sembla una cresta de pollastre, s'embellien les jardineres de les casetes del cementeri, i omplien els “bucaros”  de les moltes creuetes que hi havia disperses per terra, al centre del Cementeri.

Entre altres motius s’emprava pel seu cost quasi gratuït al ser cultiu propi, i s’utilitzava pel cridaner colorit, un preciós roig canonge. Està flor creava una composició de gran originalitat, la configuració de cada ram era diferent un de l’altre, cap era igual, cada jardinera era distinta, donava un toc particular als nínxols familiars.

Actualment, està flor tan curiosa, exòtica i tendra, quasi l’única que usaven abans, és totalment desconeguda i gens utilitzada, si la busqueu per curiositat no la veureu entre la gran varietat de flors que hui embelleixen el Cementeri, en este dia de Tots Sants.

Centenari Escoles Velles (1925-2025)

 

Hui 25 d’octubre, fa 100 anys que es va col·locar la primera pedra de les conegudes Escoles Velles. 

Un dia històric i efemèrides per a celebrar.

Moments dels premis 9 d'octubre 2025.

 

Hui, una setmana després de l’acte d’entrega dels premis 9 d’octubre, continuem celebrant-ho, especialment el  premi a la nostra amiga Mariló, i col·laboradora del blog d'història, i a Maruja i Enrique, totes persones molt estimades i treballadores en les seues distintes facetes. 

Hui toca rememorar a les amistats i la família que els acompanyaren, i tants moments plens d’emocions i per al record.

 

Mariló Sanz Mora, mestra i escriptora. Premi 9 d'octubre 2025.

  

Tota la seua vida laboral ha estat dedicada a la docència, mestra a diferents escoles de la comarca i logopeda.

Sempre interessada en la història local del seu poble, dedicant temps i molts anys a la investigació. Conjuntament amb Maria Jesús Juan, són extensos els articles publicats en programes de festes, programes de carrers, així com en publicacions comarcals. També ha escrit llibres de temàtica històrica, biogràfica i divulgativa, com els malnoms d’Aielo, animació lectora, fotografies d’Aielo, Batiste Aparici... un recull de publicacions que mostren el seu interés personal per Aielo de Malferit i la seua gent.

La seua faceta literària va més enllà, convertint-se en escriptora de literatura infantil amb la publicació de tretze contes, dins de la col·lecció de Cadireta de Boga, editada per CaixaOntinyet. Els contes han estat recollits a dones d’Aielo, donat el seu interés a recollir els costums i vivències aieloneres.

Col·laboradora en diferents publicacions literàries. El seu interés és ample, ha escrit i editat, actualment, quatre novel·les, dos de temàtica aielonera i basades en dones locals. Tota la seua abundant producció està escrita en valencià, el seu idioma matern.

Durant anys ha col·laborat amb la biblioteca municipal, en animació lectora i moltes exposicions, algunes rellevants com la dedicada a Paulette Weil, Polet, a hores d’ara, encara es pot visitar al mur de la biblioteca, o l'organitzada per a inaugurar la remodelació de l’Eixample, entre altres.

 També participaria en l’homenatge a Amalio Juan, i en les Pedres de la Memòria, que rendien homenatge a dos persones d’Aielo que estigueren en camps de concentració nazis.

Va guiar el projecte municipal: Paraules i color al barri del Fondo en temps de Carles Salvador. Escriptors i escriptores de la Vall d’Albaida ompliren de paraules, i artistes aieloners i aieloneres embelliren el típic i conegut barri.

Reconeguda viatgera, disposa d’un bloc de viatges, Racó viatger de Mariló, on narra la seua experiència viatgera. Des d’este bloc no deixar de promocionar desplaçaments turístics per visitar Aielo i la comarca de la Vall d’Albaida.

Un llarg currículum en el qual s'ha d'afegir col·laboracions amb els mitjans de comunicació, ràdio i televisió. Presentació de llibres per tota la comarca i a València, una tasca que promociona i uneix el seu nom a Aielo de Malferit.

Parlament d'agraïment, Josep i Miguel Sancho Carreres, fills de Maruja Carreres. Premiada pòstumament 9 d'octubre 2025.

 

Bona nit, moltes gràcies pel guardó i pel privilegi de donar-nos la paula.
En una novel·la sobre la societat londinenca d’ara fa cent anys, la Virginia Woolf retrata un personatge de certa edat que ens va fer pensar en la nostra mare Maruja. Diu, “...moriria com un pardalet un dia de gelada... pertanyia a una època diferent, però era tan sencera, tant d’una peça, que sempre es dreçaria a l’horitzó, blanca com la neu, eminent, com un far que marca una etapa anterior en aquest joc d’apostes llarg i aventurat, que és la vida” (La senyora Dalloway, Virgina Woolf, 1925)
En efecte, Maruja “pertanyia a una època diferent”, va nàixer un 7 de febrer del 1929 i va faltar el mateix dia, però 96 anys després. De xiqueta, dels 7 als 9 anys, patiria les pors i la mort que portava la guerra, fins perdre el seu germà Antonio. Això marcaria el seu caràcter adust i seriós, però mai infeliç, en el si d’una família molt religiosa i conservadora que vestiria de dol per sempre més.

 

Així, esdevinguda filla única i educada per al matrimoni, es va casar ben joveneta amb un mestre com son pare, havent-se d’espavilar per afrontar la vida, lluny del poble, criant-nos, al meu germà i a mi, pacíficament, respectant a contracor la nostra deriva personal conforme s’accelerava la modernització del país, en vides i costums. Ella, però, es mantindria aferrada a les seues conviccions i arrels: “en el seu horitzó”, sempre, fins a l’últim moment, Aielo, el centre de gravetat geogràfic i sentimental de la seua vida.
Es diria que no hi ha res d’excepcional si pensem en la vida de tantes i tantes dones, esposes i mares, de tota condició social i tendència ideològica, que van ser fortes a la força en la dura postguerra. Però no deixa de ser admirable i nosaltres sabem, malgrat les aparences, que Maruja no ho va tindre fàcil.
Es va mostrar sempre “tan sencera, tan d’una peça” davant els canvis i les adversitats, i tan centrada en el seu horitzó, que al remat va fer de la conservació de la herència familiar, no sols de la casa, sinó també de la memòria dels qui la habitaren, un objectiu de vida.
En particular, del seu pare, Leonardo, el mestre d’Aielo, i de Francesc, el rector germà d’ell, del seu iaio, José Liñana, el metge del poble, tots procedents de Moixent, del Pare Don José, terciari caputxí, tio seu, com ho era també l’apotecari Don Rafael... (per cert, tots homes!), amb la gran recompensa de vore com eixe llegat interessava a persones estudioses i historiadores, destacant-ne l’atenció des del Consell d’Investigació Històrica d’Aielo, amb Maria Jesús, la perseverant bibliotecària que, de manera encomiable, no perdia ocasió, any rere any, d’entrevistar-la i fer-se càrrec d’algunes de les penyores (papers, documents, fotografies) d’aquesta nissaga familiar.

Lamentablement amb la seua mort, aquesta memòria prodigiosa, aquest “far d’una etapa anterior” que tant ens ha regalat, queda escurçada, amb vivències i xicotets tresors que ja no podrà compartir. Ella n’estaria molt satisfeta i agraïda d’aquest reconeixement, més que a la seua persona, a la família de la qual guardava un tribut que en la història local s’ha considerat valuós i, de retruc, a les dones, esposes i mares, de tota una època, com les seues amigues i veïnes, les altres ‘Marujes’ del carrer Nou, oficialment dit de la Puríssima.
El seus fills, Miguel i Josep Maria, i la seua estimada neboda Maria Amparo Beneito, que hem pogut estar ací presents, ho agraïm de tot cor. Moltes gràcies Aielo i enhorabona per aquesta iniciativa de reconeixements cívics, oberta i participativa, sense prejudicis, que avui se celebra.
Que siga per molts anys!

 

Josep Maria i Miguel Sancho Carreres
Aielo de Malferit, 8 d’octubre de 2025

MARUJA CARRERES LIÑANA (1929 - 2025) . Premi 9 d'octubre 2025 (Pòstumament)

 

Filla del mestre Leonardo Carreres Liñana (1881-1971) i Josefa Liñana Sancho, ha tingut tota la vida un elevat interés pel que fa al seu poble Aielo de Malferit. Maruja ha estat la transmissora del llegat familiar.

El pare, de Moixent vingué a Aielo a treballar de mestre l’any 1904 i es jubilà l’any 1951 amb 70 anys. Leonardo va estar de mestre 60 anys i va ser el que més va lluitar durant la seua etapa de docent d’Aielo per la construcció de les “Escoles Velles” i al capdavall gaudí del privilegi d'estrenar i dirigir el centre fins a acabar el seu llarg magisteri. A les dependències escolars, creà un museu de prehistòria i una biblioteca escolar. L’any 1952 i juntament amb la cronista Mª Angeles Belda, crearia la biblioteca municipal. També fundà i administrà una acadèmia per a preparar als alumnes que volien continuar formant-se en estudis superiors.

El seu germà Francisco (1882-1919), era un capellà molt estudiós i erudit, un dels més actius col·laboradors de mossén Alcover en l’obra del Diccionari Valencià-Català-Balear, després del pare Fullana, el que més material va enviar a Alcover. Francisco, junt a Leonardo van escriure la primera revista satírica de la comarca EL PAIXARELL (1906-1907), escrita en valencià, de la que malauradament només editaren dos números. Els dos germans eren amants de la lectura, de la música, cultes i preocupats pel valencià, una llengua que tots parlaven al poble, però ningú l'escrivia. Esta revista satírica fou redactada per dos dels pocs valencians que anaren a Barcelona, al Primer Congrés de la Llengua Catalana de 1906, seguint la crida de mossèn Alcover. Actualment buscada per les universitats de filologia catalana i fundacions pròximes, des de la biblioteca municipal s’ha enviat còpia. L’arxiu particular dels germans Leonardo i Francisco ha estat també consultat per estudiosos de la vall d’Albaida com Emili Casanova i Carmen Agulló.

Ha estat Maruja, sabedora del tresor que representa la documentació del seu pare la que l’ha va conservar i facilitar a totes les persones interessades.

 La seua rama paternal originària de Moixent, està repleta de personatges, està sent molt estudiada. Leonardo donà a la parròquia de Moixent una relíquia de San Juan de Ribera. A la parròquia d’Aielo, després de la guerra, va fer donació per al sagrari d’un aiguamans de plata i la llàntia, i costejà l’altar i imatge de les tres Avemaries. Al convent dels Caputxins de l’Olleria, convent que estigueren ell i el germà Francisco un mes com a novicis fins a adonar-se que no era la seua vocació, realitzà donació de llibres de molta vàlua, i mantenia estreta amistat. Coneixia i es cartejava amb el Padre Amigo (fundador de l’Ordre de terciaris caputxins) que inclòs el visitaria a Aielo diverses vegades. També un oncle aieloner de Maruja, José Liñana, era membre d’esta Ordre.

Maruja dona educada, rodejada de cultura, història, escrits, fotografies, i records familiars, s'emocionava cada vegada que explicava les vivències familiars. Maruja ha estat una dona molt arrelada al poble i ha demostrat una estima a Aielo eterna i completa. Sempre que podia feia alguna donació al fons local de la biblioteca, per a ella la biblioteca era un lloc especial que li recordava al seu “papa”. A la biblioteca queda guardant un poc de Maruja i del legat del pare, essència d’una època passada d’Aielo de Malferit.

Per la seua adoració al poble d’Aielo, saber resguardar la documentació heretada, saber comunicar i ser una font d’informació.

Proposem “pòstumament” per a la V edició Distincions 9 d'octubre 2025, premi d’investigació històrica, a Maruja Carreres Liñana, que va faltar el 7 de febrer de 2025, a 96 anys.