Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 28 de abril de 2024

COVES AL CAMP. Per Inma Aparici

 

Síndrome de la cova

Coves al camp per a no mullar-se el cap quan plou sense dubte era un motiu més que suficient per a fer aquestes guarides a una època en què no existien els cotxes. I és que al nostre terme encara conservem aquests amagatalls d’abans.

Les coves es poden crear de forma natural o artificial. De forma natural poden aparéixer després d’una catàstrofe natural com un terratrémol o per erosió d’aigües subterrànies, mentre que de forma artificial poden crear-se de la mà de les persones (per exemple dels agricultors) que les podien excavar per a resguardar-se en cas d’imminent necessitat.

Cada cova té la seua pròpia història, inclús potser alguna llegenda misteriosa o màgica. En si, ja ens sembla sorprenent la seua existència, ja que les seues formes i dimensions ens fan pensar que és miraculós que no caiguen a terra eixes ‘us’ invertides de sostre que es mantenen fermes sense pilars afegits.

Al segle XXI també hem utilitzat la cova, però en sentit metafòric. Concretament, l’hem emprada al parlar del trastorn psicosocial de ‘el síndrome de la cova o la cabanya’ (o ‘la febre de la cabanya’). Es tracta de la por a la idea d’eixir al carrer. I aquest trastorn és una de les tantes patologies pandèmiques que, junt amb la inadaptació al teletreball, el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) de la neteja o, entre altres, el tecnoestrés, ens va portar l’obligat confinament que vam sofrir a fi de combatre la malaltia provocada pel Covid-19.

Cova ubicada a la zona de ‘El Corral de Capot’ (Aielo de Malferit)
 

La cova de la fotografia de baix no és d’eixe tipus. Aquesta cova és ben real i la tenim ben propera. Està retratada de fa res i pertany a una cova de la zona de ‘El Corral de Capot’ del nostre terme municipal d’Aielo de Malferit. En veure-la, ens ha sorprès i immediatament ens ha transportat al passat. Ens ha augmentat  la curiositat i ens ha provocat un fum de preguntes:

-        De quina data serà?... Farà un fum d’anys que està feta?...

-        Serà de formació natural o excavada per alguns avantpassats nostres?...

-        Pot ser per algun aieloner i/o alguna aielonera?...

-        ...

El que sí que sabem amb certesa és que aquesta cova és una de les que conservem als nostres camps, on a una època en què no existien els cotxes, aprofitar-les per a no mullar-se el cap quan plovia sense dubte era motiu més que suficient per a mantenir aquests amagatalls.

Quantes coves conegueu a les nostres terres?             

                                                              Inma Aparici Sancho
 https://sites.google.com/view/nuestrosproyectosbyinmaaparici/inicio  

 @inmaaparicisanchocrea-cuen7543

No hay comentarios:

Publicar un comentario