Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


martes, 12 de octubre de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 72.-Miguel Calabuig Garrido (12/10/1921 – 20/07/1999).


Naix al carrer Tres Avemaries, 19.

Pares:  Miguel Calabuig Ferri (1887) i Francisca Garrido Expósito–Maria Boluda Sanchis (188-).

Iaios paterns:   Miguel Calabuig Mompó i Rafaela Ferri Rico.

Iaios materns:  José Boluda Cuello i Josefa Sanchis Barber.

El pare era conegut com a Miguel “Brial”, conten que aquest malnom li posaren els amics, al seu pare, un any, que a la festa de carnestoltes, Miguel es disfressaria amb el brial de la seua dona Rafaela. La mare, del nostre protagonista, Maria “la ferrera”, el malnom li venia per part del pare que era ferrer al poble. El matrimoni format per Miguel i Maria Francisca tindria quatre fills: Un xiquet que va morir xicotet, Maria, casaria amb Emilio Roselló Romero, natural d’Albacete, treballava a Canals, Rafaela, quedaria soltera, i Miguel, el més menut de casa.

El nostre protagonista Miguel, era obrer, es dedicava i era enteses en construir i cavar pous amb el pic i la pala, pouer de pous d’aigua, pous cesc, i altres pous per a col·locar maquinària. Treballava juntament amb Juan Espí “Lluenti”. Aquesta faena era molt dificultosa i esgotadora, treien tota la terra del clot a cabassets emprant una corriola, amb pic i pala, furgant en la terra o el tap fins a completar i construir el nou pou, que podia tindre una gran fondària i amplària.

Miguel es relacionaria i es va prometre amb una xica murciana de Yecla, Pilar Javier Lorenzo. Solia anar a festejar amb ella utilitzant una bicicleta com a transport. En una ocasió va anar a veure-la, desplaçant-se amb una bicicleta sense frens, prestada per un amic, a l’arribar a Yecla, les sabates estaven completament desfetes de frenar amb elles. El jove i novençà matrimoni instal·laria el seu domicili a Aielo. D'aquesta unió matrimonial naixeria primer un fill, Miguel Salvador, moriria albaet, i d’un segon embaràs, tingueren trigèmines: Mª Pilar, Mª Carmen i Inmaculada (moriria albaeta al poc de nàixer).

Miguel, com molta gent d’Aielo, també partiria i aniria a treballar d’emigrant França.

Als pocs anys de residir a Aielo, a la dècada dels anys 1960, la família al complet es traslladaria a viure a Ontinyent per motius de faena del pare.

De tant en tant, la família, venien al poble amb un sidecar, a visitar als pares i iaios que continuaven habitant en la llar del carrer Tres Avemaries. Actualment les dues filles de Miguel i Pilar, tots els anys encara venen al poble, acudeixen al cementeri a posar rams de flors i recordar a la família paterna que tenen sepultada a Aielo. Miguel moriria als 78 anys, en el poble veí on residia i allí està enterrat. 

Hui compliria 100 anys!

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario