Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 1 de diciembre de 2019

JOSÉ MANUEL VIDAL COLOMER (1948-2018), SACERDOT, FILL D’AIELO DE MALFERIT.


Rvd. José Manuel Vidal Colomer (Aielo de Malferit 1948 . Ontinyent 2018).
El 2 gener 1948, va nàixer a Aielo un xiquet de cabells rossos i monyo rull, fill de l’aielonera Vicenta Colomer i l’ontinyentí Manolo Vidal. El matrimoni es va instal·lar al poble. Manolo fundaria el seu propi negoci, una xicoteta empresa familiar de licors. Prompte vindrien les criatures: Salvador, Vicenta, Josele i Pere, tots nascuts a Aielo. José Manuel, iniciaria l’ensenyament “als cagons” de les mongetes de la Beneficència i prosseguiria a l’escola del Patronat, jugant, recorrent i explorant els racons i paratges d’Aielo. L’any 1957, la família es mudaria a viure a Ontinyent. A poc a poc, aniria creixent aquest xiquet, a cavall entre les dues poblacions de la Vall d’Albaida. Un gran aficionat al futbol, una de les seues passions, a la que dedicaria grans moments de la joventut, arribant a jugar a l’equip de futbol de l’Olleria, quan era diaca en la parròquia de l’Olleria.

A la dècada de 1950, a Aielo existia una beca d’estudis creada pel notari aieloner Juan Castelló Requena. Es concedia als joves aieloners per poder cursar estudis al seminari de Montcada. Foren molts els xiquets beneficiats que, gràcies a aquesta beca cursaren estudis superiors: José Colomer, Paco Juan Chàfer, Llorenç Barber Colomer, José Martínez Mínguez (set cadenes), Pepe Mateu, Ramon Egea (Olímpia), Joaquin Calatayud (Sardina), Miguel Molla, Vicent Vidal (Porró), Paco Soler... De tots aquest xiquets becats sols finalitzarien i es consagraren com a retor José Maria Colomer i ell.
Jose Manuel es prepararia com a capellà, estudiant de seminarista, durant 14 anys, gràcies al suport continuat dels oncles Antonio i Maruja Vidal. 
 
1r comunió de Lola Castelló Colomer i Jose Manuel Vidal Colomer
El 9 juny 1973, el Bisbe de València l’ordenaria sacerdot a la Catedral de València. La primera missa la cantaria a Aielo de Malferit, el dia de Sant Pere Apòstol, 29 juny 1973, a la Parròquia on va ser batejat com a cristià, i en la que prendria la primera comunió al costat de la seua cosina Lola Castelló, aquella parròquia dirigida pel retor D. Juan Sanchis Requena. I escollint per fer la primera missa una data emblemàtica per a la família materna. Els padrins van ser els oncles Antonio Vidal i Isabel Colomer, i padrins segons Victor Reig i Maruja Vidal (padrins de bateig).


El primer destí assignat pel Bisbe, el 5 octubre 1973, seria la Parròquia de Santa Maria Magdalena de l’Orxa, a la que sempre ha estat molt unit. El 7 octubre 1976, el nomenaren retor de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Beniarrés i continuaria com encarregat d’Orxa on estaria durant 10 anys. El 25 setembre 1985, es faria càrrec de la Parròquia de l’Asunción de Nostra Senyora de la Pobla del Duc durant 20 anys. Igualment va ser administrador parroquial en les parròquies Nostra Senyora de l’Encarnació de Beniatjar, i Nostra Senyora dels Àngels de Ràfol de Salem. I des de l’any 2005 va ser sacerdot de la Parròquia de Sant Bartolomé d’Agullent. Hi estava molt il·lusionat i dedicat particularment  a l’Ermita de Sant Vicent Ferrer amb motiu de la commemoració del sisé centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer  1350-1419, que se celebra enguany.
1r missa de José Manuel Vidal a la seua parròquia Sant Pere Apostòl d'Aielo de Malferit

En tots els pobles on va exercir el seu ministeri sacerdotal és recordat gratament i deixa empenta entre els companys sacerdots. El vicari parroquial d’Ontinyent, Francisco José Vañó Asensio, en una nota de premsa enviada al periòdic L’Onclar (Ontinyent), dies després de la seua defunció, deia: “He tenido la gracia de compartir con él muy buenos momentos, inquietudes, proyectos, risas... si algo me gustaria destacar de él es que fue una persona muy auténtica, donde la fe se hacía compartida de un bar y en las amistades forjadas en su paso por las poblaciones donde habia ejercido su ministerio sacerdotal. Doy gracias a Dios por su ministerio sacerdotal, por su vida entregada a los demàs, y por el gran regalo que ha sido para muchos de nosotros el haberlo conocido, y el haver compartido tantos momentos entrañables y de amistad”.
 
1r missa de José Manuel Vidal Colomer a Aielo de Malferit
Igualment es referia a José Manuel, el retor Luis Espí Albert, al mateix periòdic:
Así quedará José Manuel en nuestra memoria: como único y diferente. ¡¡Irrepetible!! He preguntado a varias personas cómo han visto a José Manuel en su vida. Y estas han sido sus respuestas. Inmediatamente después del entierro, alguien me dice: "No sé qué decir de él. Me basta solamente con ver la gran cantidad de gente que estaban aquí en su funeral (muchos sacerdotes, feligreses de varias parroquias... ¡muchísima gente!). Tal cantidad de gente es señal de algo bueno".
Un muchacho me dice: He perdido mi mejor amigo y a mi mejor taxista. Me acompañaba siempre a todas partes. “Siempre dispuesto a ayudarme en todo".
Pregunto a un grupo de catequistas de Agullent. ¿Qué os parecía José Manuel? Y estas fueron sus respuestas: "Siempre disponible", "aceptaba a todos" "ha sido siempre uno más el pueblo", "muy trabajador siempre tenía todas las cosas preparadas", "atendía a creyentes y a no creyentes", "salía del ambiente de la parroquia". "mente abierta", "extrovertido y abierto"... (Creo que son testimonios muy significativos, de personas que le han tratado mucho)”. 
Un sacerdote me dice: "Daba gusto hablar con él. Era todo alegría y vitalidad"…
Cualidades todas ellas que nuestro buen Padre Dios, sin duda ninguna, habrá tenido en cuenta.
¿Cómo vivió él personalmente su sacerdocio y su dedicación a los demás? El interior de las personas solamente Dios lo conoce. Yo, por mi parte, y sin canonizar a nadie, estoy convencido de que el fuerte abrazo de Dios, repito como buen Padre, ya lo habrá recibido.”

El seu caràcter afable, sempre disposat a fer favors a tothom i els seus consells continus, han contribuït que moltes persones milloraren diàriament i superaren problemes quotidians. Va ser tota una gran tasca sacerdotal la desenvolupada pel nostre veí religiós. Era un capella compromès amb la parròquia.

Com un aieloner més venia sovint al poble:  a les festes patronals, en actes religiosos o en activitats familiars. La família era un dels pilars més importants en la seua vida, el trobarem a faltar en moltes situacions i llocs. I com gran enamorat d’Aielo, el seu desig era ser sepultat a Aielo. 
 
Rvd José Manuel Vidal Colomer (Ermita de Sant Vicent Ferrer a Agullent).

Així va ser, l’enterraren a Aielo, protagonitzant una de les jornades memorables i històriques en la vida del poble. Mai s’havia vist al poble un soterrament tan solemne acompanyat de tants retors. La seua missa-funeral celebrada en l’Església Sant Pere Apòstol va ser oficiada per arquebisbe D. Antonio Cañizares. El fèretre, en tot moment va estar rodejat i acompanyat per vora 70 sacerdots, companys que volgueren acomiadar-se definitivament d’un retor que sempre estava a punt per a tothom, fester i pebrasser, amb un caràcter obert, de bon humor, de disposició i de tracte, una persona fortament carregada de vitalitat, que de la nit al matí s’extingí per a sempre el dissabte 1 de desembre de 2018.


Mª Jesús Juan Colomer
Programa Festes 2019


No hay comentarios:

Publicar un comentario