Rvd. José Manuel Vidal Colomer (Aielo de Malferit 1948 . Ontinyent 2018). |
A la dècada de 1950, a Aielo existia una beca d’estudis creada pel notari
aieloner Juan Castelló Requena. Es concedia als joves aieloners per poder cursar
estudis al seminari de Montcada. Foren molts els xiquets beneficiats que, gràcies
a aquesta beca cursaren estudis superiors: José Colomer, Paco Juan Chàfer,
Llorenç Barber Colomer, José Martínez Mínguez (set cadenes), Pepe Mateu, Ramon
Egea (Olímpia), Joaquin Calatayud (Sardina), Miguel Molla, Vicent Vidal (Porró),
Paco Soler... De tots aquest xiquets becats sols finalitzarien i es consagraren
com a retor José Maria Colomer i ell.
Jose Manuel es prepararia com a capellà, estudiant de seminarista, durant 14
anys, gràcies al suport continuat dels oncles Antonio i Maruja Vidal.
El 9 juny 1973, el Bisbe de València l’ordenaria sacerdot a la Catedral de
València. La primera missa la cantaria a Aielo de Malferit, el dia de Sant Pere
Apòstol, 29 juny 1973, a la Parròquia on va ser batejat com a cristià, i en la
que prendria la primera comunió al costat de la seua cosina Lola Castelló,
aquella parròquia dirigida pel retor D. Juan Sanchis Requena. I escollint per
fer la primera missa una data emblemàtica per a la família materna. Els padrins
van ser els oncles Antonio Vidal i Isabel Colomer, i padrins segons Victor Reig
i Maruja Vidal (padrins de bateig).
El primer destí assignat pel Bisbe, el 5 octubre 1973, seria la Parròquia de Santa Maria Magdalena de l’Orxa, a la que sempre ha estat molt unit. El 7 octubre 1976, el nomenaren retor de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Beniarrés i continuaria com encarregat d’Orxa on estaria durant 10 anys. El 25 setembre 1985, es faria càrrec de la Parròquia de l’Asunción de Nostra Senyora de la Pobla del Duc durant 20 anys. Igualment va ser administrador parroquial en les parròquies Nostra Senyora de l’Encarnació de Beniatjar, i Nostra Senyora dels Àngels de Ràfol de Salem. I des de l’any 2005 va ser sacerdot de la Parròquia de Sant Bartolomé d’Agullent. Hi estava molt il·lusionat i dedicat particularment a l’Ermita de Sant Vicent Ferrer amb motiu de la commemoració del sisé centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer 1350-1419, que se celebra enguany.
1r missa de José Manuel Vidal a la seua parròquia Sant Pere Apostòl d'Aielo de Malferit |
En tots els pobles on va exercir
el seu ministeri sacerdotal és recordat gratament i deixa empenta entre els
companys sacerdots. El vicari parroquial d’Ontinyent, Francisco José Vañó Asensio,
en una nota de premsa enviada al periòdic L’Onclar (Ontinyent), dies després de
la seua defunció, deia: “He tenido la
gracia de compartir con él muy buenos momentos, inquietudes, proyectos,
risas... si algo me gustaria destacar de él es que fue una persona muy auténtica,
donde la fe se hacía compartida de un bar y en las amistades forjadas en su paso
por las poblaciones donde habia ejercido su ministerio sacerdotal. Doy gracias
a Dios por su ministerio sacerdotal, por su vida entregada a los demàs, y por
el gran regalo que ha sido para muchos de nosotros el haberlo conocido, y el
haver compartido tantos momentos entrañables y de amistad”.
Igualment es referia a José Manuel,
el retor Luis Espí Albert, al mateix periòdic:
“Así quedará José Manuel en nuestra memoria: como único y diferente.
¡¡Irrepetible!! He preguntado a varias personas cómo han visto a José Manuel en
su vida. Y estas han sido sus respuestas. Inmediatamente después del
entierro, alguien me dice: "No sé qué decir de él. Me basta solamente con
ver la gran cantidad de gente que estaban aquí en su funeral (muchos
sacerdotes, feligreses de varias parroquias... ¡muchísima gente!). Tal cantidad
de gente es señal de algo bueno".
Un muchacho me
dice: He perdido mi mejor amigo y a mi mejor taxista. Me acompañaba siempre a
todas partes. “Siempre dispuesto a ayudarme en todo".
Pregunto a un
grupo de catequistas de Agullent. ¿Qué os parecía José Manuel? Y estas fueron
sus respuestas: "Siempre disponible", "aceptaba a todos"
"ha sido siempre uno más el pueblo", "muy trabajador siempre
tenía todas las cosas preparadas", "atendía a creyentes y a no
creyentes", "salía del ambiente de la parroquia". "mente
abierta", "extrovertido y abierto"... (Creo que son testimonios
muy significativos, de personas que le han tratado mucho)”.
Un sacerdote me
dice: "Daba gusto hablar con él. Era todo alegría y vitalidad"…
Cualidades todas
ellas que nuestro buen Padre Dios, sin duda ninguna, habrá tenido en cuenta.
¿Cómo vivió él
personalmente su sacerdocio y su dedicación a los demás? El interior de las
personas solamente Dios lo conoce. Yo, por mi parte, y sin canonizar a nadie,
estoy convencido de que el fuerte abrazo de Dios, repito como buen Padre, ya lo
habrá recibido.”
El seu caràcter afable, sempre
disposat a fer favors a tothom i els seus consells continus, han contribuït que
moltes persones milloraren diàriament i superaren problemes quotidians. Va ser tota
una gran tasca sacerdotal la desenvolupada pel nostre veí religiós. Era un
capella compromès amb la parròquia.
Com un aieloner més venia sovint
al poble: a les festes patronals, en actes
religiosos o en activitats familiars. La família era un dels pilars més
importants en la seua vida, el trobarem a faltar en moltes situacions i llocs.
I com gran enamorat d’Aielo, el seu desig era ser sepultat a Aielo.
Així va ser, l’enterraren a
Aielo, protagonitzant una de les jornades memorables i històriques en la vida
del poble. Mai s’havia vist al poble un soterrament tan solemne acompanyat de
tants retors. La seua missa-funeral celebrada en l’Església Sant Pere Apòstol va
ser oficiada per arquebisbe D. Antonio Cañizares.
El fèretre, en tot moment va estar rodejat i acompanyat per vora 70
sacerdots, companys que volgueren acomiadar-se
definitivament d’un retor que sempre estava a punt per a tothom, fester i
pebrasser, amb un caràcter obert, de bon humor, de disposició i de tracte, una
persona fortament carregada de vitalitat, que de la nit al matí s’extingí per a
sempre el dissabte 1 de desembre de 2018.
Mª Jesús Juan Colomer
Programa Festes 2019
Programa Festes 2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario