Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

miércoles, 16 de junio de 2010

Carles Salvador als Quatre Cantons

...

Carles Salvador i Gimeno (1893-1955) va ser un important intel.lectual valencià de l'anomenada Generació de 1930. Mestre i pedagog, escriptor i poeta, i destacat lingúista i gramàtic, figura entre els valencians il.lustres del segle XX.





Però el motiu de portar-lo a "Història d'Aielo" és perquè el nostre poble es creua en la seua vida quan, en 1912, i amb 19 anys, s'el trobem a Aielo de Malferit fent-se càrrec, com a primer destí de mestre, de més de 50 xiquets en aquelles escoles descrites per Mª Carmen Agulló al seu treball "1880-1936. L'escola en Aielo de Malferit". Eren unes escoles que es trobaven a l'edifici de l'antic Ajuntament, i que, com es pot vore a la foto que acompanya l'article, estaven molt massificades i patien unes greus deficiències que fins 1930, amb la construcció de les noves escoles, no van ser solucionades.

Els biògrafs de C. Salvador destaquen que el contacte amb l'escola i amb la realitat del poble tingué una influència decisiva en la seua vida i evolució intel.lectual. Si considerem que va nàixer al barri del Carme de València i va estudiar Magisteri a la mateixa ciutat, Aielo de Malferit seria el seu primer contacte amb el mon rural, i ací escoltaria amb atenció el valencià en el que s'expresaven els seus alumnes o el que es parlava als quatre cantons, que per aquells anys era el centre del poble.

Me l'imagine amb un llapis i una llibreteta a la butxaca de la seua jaqueta, vestit elegantment, com apareix en les fotos, anotant les paraules escoltades pels nostres carrers i començant a plantejar-se la necessitat d'una gramàtica que fera possible ensenyar l'idioma del poble.

Però també el veig, amb 20 anys, freqüentant les reunions de joves on, al voltant de la guitarra i l'acordió, es divertien i ballaven; i sent objecte de les recriminacions del retor en els sermons de la missa, no massa partidari de estes noves modes portades pel dimoni de la modernitat. Qui sap si, fadrí i bon partit com era, no va enamorar a alguna avantpassada nostra, o, millor encara, tal volta el mestre amb barret es va quedar captivat per alguna xicona templà que, amb el cànter arrimat al costat, anava a la Font de la Plaça a per aigua.

El que és cert, és que aquell mestre del bigotet i que tan bé parlava el valencià, als dos anys hagué d'abandonar el poble per a fer la mili i després va aprovar les oposicions i s'en va anar a Benassal (Castelló), on es va casar i va viure molts anys. No tenim constància de que tornara a Aielo, però sí que sempre recordà el poble amb l'estima que es recorden les vivències juvenils, tal i com ens va contar la seua filla Sofia a l'Aula de Cultura en 1993, any del seu centenari.

Amb este motiu, l'Ajuntament d'Aielo de Malferit i el col.lectiu l'Olla li rendiren homenatge amb diversos actes, entre els que va destacar la intervenció de la seua filla Sofia Salvador en l'acte d'inauguració.

Les evocadores paraules d'una filla parlant de son pare 81 anys després, s'arrepleguen en l'article de Josep Sanz i Tere Nadal al Llibre de Festes de 1994 amb el titol de:"1912-1914, Carles Salvador en Aielo de Malferit"

Calabuig







...

1 comentario:

  1. Efectivament, a més, un grup de persones voluntàries d'Aielo treballaren de valent per fer possible que Sofia Salvador vinguera al poble i que la Conselleria d'Educació publicara una unitat didàctica, unes samarretes amb la cara de Carles Salvador, una exposició magnífica i diversos professors parlaren de la seua vida i obra a favor de la llengua. Al final de la dècada dels setanta i principis dels huitanta es feren a Aielo "cursos de Carles Salvador", on la gent va poder aprendre a llegir i escriure la llengua que sempre havia parlat.
    Hui el carrer del CEIP "Sant Josep de Calassanç" porta el seu nom.
    Molt bé per aquesta iniciativa.

    ResponderEliminar