Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 19 de marzo de 2010

1880-1936: L'ESCOLA EN AIELO DE MALFERIT

...



Al Llibre de Festes de 1996 podem llegir la col.laboració de Mª del Carmen Agulló Díaz, doctora en Filosofía i Ciències de L'Educació, titulada: "Notes Escolars. Aielo de Malferit 1880-1936" que, com ella diu a peu de pàgina, són uns apunts de la conferència pronunciada a L'Aula de Cultura el dia 11 de Maig de 1996, dins de la Setmana de la Lectura i en homenatge al mestre Miguel Ferrándiz.

Mª Carmen Agulló ens parla de les penúries de l'educació al nostre poble fins 1931, quan es van inaugurar les noves escoles i que va coincidir amb les innovacions en política educativa de la II República. Encara viuen alguns dels 302 xiquets que les van inaugurar i recorden amb estima aquells sis mestres que, amb abnegació i en classes de més de 50 alumnes, intentaven educar-los. Tasca difícil considerant l'agitació d'aquells anys però que en molts casos es va aconseguir. En reconeixement a ells i en record de tants que han passat per allí rescatem estos apunts.

Calabuig



NOTES ESCOLARS. Aielo de Malferit 1880-1936

"Com era l'escola dels nostres pares, dels avis, dels pares dels avis? Si ens remuntem a l'any 1880 Aielo de Malferit era una població de 2696 habitants que comptava només amb una escola per als xiquets i una altra per a les xiquetes, quantitat a totes llums insuficient i, encara més, il.legal, ja que, segons la llei Moyano (1857) haurien de comptar amb dos per a cada sexe. Per si fóra poc, n'eren 133 xiquets i 115 xiquetes els qui estaven matriculats, agrupats en l'edifici nº 6 de la Plaça del Palau, amb molta necessitat d'obres i distribuint-se les xiquetes baix i els xiquets en la primera planta, compartint recinte escolar i habitatge dels mestres .


Faltaven mestres i espai però no puguem oblidar que, en aquella època, eren els Ajuntaments els responsables de pagar-los el sou als mestres, la casa habitació i també dels locals i material escolar. Els retards a l'hora de pagar eren de l' ordre de quatre a sis mesos, arribant inclòs a no fer-ho en tot l'any. No és d'estranyar, per tant, que fóra una trista realitat la dita de "passar més fam que un mestre d'escola"

...........................

No hay comentarios:

Publicar un comentario