...
Esta secció va dedicada a Maruja Colomer Sanchis (Aielo de Malferit 1924-2010), i a totes les dones d’Aielo que com ella, expertes entre putxeros i perols, contaven contes, dites i receptes als seus en casa i també s’ho contaven elles entre elles quan anaven a coure als diferent forns del poble.
Maruja, amant de les tradicions, sabia les corresponents dites per a cada estació de l’any, preparava les pastes pròpies de la temporada que sempre anaven acompanyades dels licors típics d’Aielo o entonava les cançonetes pròpies del temps.
En este apartat anirem bussejant en el receptari de Maruja “la Botja ”, menjars que canviaran segons la festa, l’estació del any, l’època de la matança, l’adoba’t ...
Començarem per donar la benvinguda i benedicció de la taula, com ella solia fer sempre quan a la taula estava la família reunida per a gaudir d’una bona paella o qualsevol altre menjar.
“Esta es la bendición de San Comemos
que no vengan más de los que estamos
y si alguien viene, que pudiera suceder,
Santo Dios, con tu gran poder
que le quite las ganas de comer”.
.....
Ara per Sant Josep toca menjar bunyols, bunyols “al minuto”, bunyols de carabassa... acompanyats d’una infusió típica d’Aielo “el timonet” i segons qui, amb unes gotes d’aiguardent.
El timonet es pot collir per tot el terme d’Aielo, per a que quede perfecte cal mesclar una “rameta” de timó mascle i l’altra de timó femella.
Al foguer es posa un perolet amb aigua a escalfar i quan comence a bullir s’afegeix el timó.
Para la taula amb mantell bordat i les corresponents tovalloles o “servilletes”, com se sol dir. Trau de “l’alacena”, eixe armari de paret on es guarda el que és per a moments especials, les millors tasses i la gerreta, la sucrera i els coberts, la millor vaixella per a l’ocasió i al mig un bonic ram de flors no massa alt.
I damunt la taula es col.loquen les fonts amb els bunyols, platerets amb sucre i l’aiguardent.
Quina agradable vesprada de diumenge es pot passar amb amics o família fent este berenar típic de l’estació primaverenca¡
RECEPTA DE BUNYOLS AL MINUT:
- 2 ous
- 2 llimonades
- 2 gots de llet
- farina aproximadament mig quilo
La pasta deu quedar caldosa
La pasta es posa a la paella d’oli amb una cullera o també es pot fer servir el motlle per a fer bunyols.
I per acabar cal brindar amb molt d’humor i simpatia i amb la gràcia especial que tenia Maruja:
El que se emborracha duerme
El que no peca va al cielo
Al cielo vamos...,
bebamos!.
MªJesús Juan i Mariló Sanz
.....
Jo coneixia a Maruja, era una dona molt sencilla, que tenia el saber del poble, les costums, les histories que nosaltres no hem conegut i que ella ens els transmitia amb molta simpatia. La recorde a la mecedora llegint igual que está a la foto, pasejant i agafant timonet o floretes que després els ficava en delicats ramillets i eixa es l'imatge que sempre tindré d'ella...com una bona dona.
ResponderEliminarDes d'aci un bes per tu, Maruja.
He vist la recepta i m'han entrat ganes de fer-los este cap de setmana, però tinc un dubte en les llimonades: es el sobre blau, el blanc o els dos sobres, els que tinc que afegir? Puc gastar llimonà de La Casera? i en cas afirmatiu, quina quantitat?. Sobre la pasta m'agradaría que hem digereu si l'he de batre amb el moll amb mànec ( no se com es diu este artilugi) o sobra en mesclarla amb una forqueta o similar. A vore si m'ho digueu antes del dissabte i puc triunfar a l'hora de la berena.
ResponderEliminarContestem els dubtes de la recepta dels bunyols al minut. Les llimonades cap posar els dos sobres, blanc i blau. I de llimonà la casera res, eixes són per a altra ocasió. S’aconsella batre els ous amb una forqueta, afegir la llet i mesclar-ho. A continuació afegir els dos sobrets de llimonades, com ja he especificat el blanc i el blau i a continuació la farina a poc a poc. Tot açó es mescla amb la mà dreta i amb l’esquerra vas afegint la farina, tot ben barrejat i que quede caldoset. Si no es frigen amb abundància d’oli poden quedar-se pastosos pel mig. Es convenient fregir-los entre dos persones, un posant la pasta i l'altre donant-li la volta i traent-los, una persona sols no li dona temps i cal el perill de que es cremen.
ResponderEliminarPer a menjar-se'ls no oblides el plateret de sucre per a mullar.
Bon profit.
Al lletjir totes estes cosetes menrecorde de momens tan bonics pasats amb ella i els seus en estos ultims anys en la nit de nadal,
ResponderEliminarComençava amb la "bendición", tots morts de fam!!!!!i desitjosos de comensar a fartar.... i per finalitzar, ja en el brindis, cuan et xocava pareixia que anava a trencarte la copa!!!!!Que emosio li posava a tot!!!!
Mª jesus, posa la buena ventura!!!! que ixa també era molt bona!!!!!
Estic fem un treball sobre la dècada dels quaranta i necessitaria la recepta dels “bollos” tant típics en aquells anys a Aielo.
ResponderEliminarSi la conegueu?, se que es feia en farina de panís, i poc menys.