Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 6 de marzo de 2010

QUAN ELS D'AIELO ANAVEN A L 'ARRÒS

Al llibre de S. Antoni de l'any 2009, Mª Jesús Juan i Mariló Sanz presentaren un interessant article entorn als aieloners que, en una època de penúria i necessitats, es veien obligats a partir a la Ribera per a treballar en la plantà i la sega de l'arròs.

En el treball s'arreplega el testimoni dels anys de la postguerra, però degué ser una feina prou comú molts anys abans, perquè al poble hi havia moltes famílies que amb la poqueta terra que posseïen no tenien per a cobrir les necessitats bàsiques i devien treballar de jornalers, al poble o fora.

Una referència documental la trobem en un acta de l'ajuntament del 5 de maig de 1937 on puguem llegir:



"... Seguidamente se acordó conceder permiso al consejero municipal camarada José Rico para ausentarse de la población por el tiempo que necesite para dedicarse a la plantación de arroz. Asimismo al consejero municipal Manuel Belda Mira."


Les fotografies que mostrem ací pertanyen al fons de l'Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz i Sanz i ens mostren a gent d'Aielo de Malferit en la sega i la plantà del arròs. Si feu clic damunt les voreu algo més ampliades. Del grup de dalt, la foto de l'esquerre pareix ser de la época de la plantà, i sembla que están escampant algún tipus d'adob; la resta corresponen clarament a la sega, que es feia a setembre.

Calabuig


..........................

1 comentario:

  1. En la Ribera es comentava entre els jornalers, que els homens d’Aielo eren molt valents en hivern sols anaven a treballar amb les típiques espardenyes de careta sense calcetins, que ells mateixa es feien. No sabien que no era per fortalesa si no pura necessita.

    ResponderEliminar