Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

domingo, 7 de marzo de 2010

ENTRE DONES

Este apartat és de tots i per a tots, voldríem que sense excepció, homes i dones el llegiren, aportaren histories, fotos o participaren amb opinions, però està dedicat a les dones, particularment a les dones d’Aielo de Malferit. Parlarem sobre les d’abans i les d’ara, sobre les joves i les velles, sobre les que han deixat petjada en la història o sobre les anònimes. En ENTRE DONES, pretenem donar veu a la dona per donar-li la importància que al llarg de la història se li ha negat.
Començarem amb l’objectiu de recuperar les figures del passat i ressaltar la seua infra valorada importància relegada a un segon pla. També donarem pas a veus actuals que amb saviesa i memòria ens poden mostrar els temps de la seua joventut o infantesa.
Ací recuperarem la seua paraula i les vivències, emprant algunes vegades documentació guardada als arxius i altres vegades fonts orals, i així, deixarem constància del que han fet o estan fent. Tan se val que el que ens aporten ocupe dos línies o dos fulls, tot ajudarà a saber més del nostre poble.
Apareixeran per ser protagonistes d’oficis peculiars, per viure una vida singular, per lluitar dia a dia mantenint una família en dures condicions de vida o tal volta simplement perquè amb el seu record, del què feien dia a dia o contant el que veien fer els altres, es remuntarem a altres temps. Esta és la nostra intenció, el temps dirà.
Tal volta, al final amb tot el que escoltem o investiguem, arribem a saber com vivien o sentien algunes, què feien altres o potser, en ocasions, només mostrem uns retrats i coneguem d’elles simplement la seua cara. Tot és vàlid, la documentació gràfica també ens mostra com era eixe passat tan allunyat ja dels nostres moderns temps.
Ara toca posar-se en marxa. Aporteu al blog les vostres fotos o les vostres experiències, el que sabeu o el que vos conten, entre tot i entre tots traurem a la llum, a poc a poc, la nostra història.

FOTOS D’AIELONERES DEL PASSAT

Encetem este apartat, convidant a tothom a mirar estes fotos i imaginar la vida que portarien estes anònimes protagonistes que presentem. Poseu atenció a cada detall, però pareu-se a mirar les cares i gestos.
A excepció del retrat on la dona apareix en primer pla, que va nàixer a començaments del segle XX, les altres dones visqueren a cavall entre el segle XlX i el XX i pogueren contrastar en primera persona els canvis que el nou segle anava oferint.
Cada foto explica una cosa, convida a una reflexió i a imaginar. S’adoneu de la duresa de vida i el sofriment de la dona que està amb el xiquet? I què penseu de les que estan al mil·lenari arbre? També donen que pensar les que mostren a les dones totes engalanades posant la millor cara per a passar a la posteritat.
Les cinc fotos són el reflex d’un temps i d’una vida que per a cap d’elles sigué gens fàcil.
M.Jesús Juan i Mariló Sanz




.......................


.........................


...........................


......................






6 comentarios:

  1. En pareix molt apassionant esta nova etiqueta, soc una seguidora de la vostra feina de recuperació de fets e histories del nostre poble, teniu un gran compromís amb Aielo! i una gran tasca per davant.

    ResponderEliminar
  2. Al mes de febrer es va morir als 90 anys Conxa “la de l’hostal”, una dona amb moltes e interessants vivències totes passades al seua hostal de la plaça Sant Engraci. Ella solia contar que fa uns anys va vindre a Aielo un circ i el muntaren a l’era, els propietaris li demanaren hostatge per als elefants, a canvi de 700 pts. Els elefants no eren tant xicotes con li havien dit, eren uns grans animals que el seu llom tocava al canyís del sostre de la quadra, i que feren una gran destrossa a les quadres i pessebres. Els fireros volgueren endur-se els animals sense pagar un duro, ni fer-se càrrec de tot allò que havien trencat a l’hostal. Conxa va tenir que acudir a la guàrdia civil i eixir darrere d’estos irresponsables artistes.
    Per a mi es un xicoteta deferència a Conxa i a totes les dones d’Aielo, tant treballadores, deixar per escrit esta anècdota que fa molts anys en va contar Conxa “la de l’Hostal”.

    ResponderEliminar
  3. Miguel Ferrandiz, el nostre mestre poeta, va escriure moltes poesies dedicades a les dones i l’amor, jo avui seleccione este verset:

    “Els bancals, plens de roselles
    Per la primavera estan;
    Els pobles, plens de fadrines...
    I no en puc obtenir cap.”

    ResponderEliminar
  4. Dispose de informació sobre la fotografia de los dos dones que posen per a la foto reposades al mil•lenari garrofer, esta fotografia esta feta a començaments del segle XX, a Ponçons, a la caseta de Leonardo Carreres i les dos xiques son Vicenta Colomer i l’altra Liñana.
    El fotògraf que va aconseguir esta instantània de dos amigues xerrant va ser Leonardo Carreres, mestre d’Aielo fins a la seua jubilació.
    Este immens garrofer encara esta al mateix lloc, i espera que a la seua soca altres generacions l’immortalitzen.

    ResponderEliminar
  5. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  6. I ara con ja sa costa la Primavera, una de frarets.
    Abans quan la gent vivia mes en contacte amb el camp, els xiquets solien jugar per els bancals plens de roselles i quan divisaven entre tanta floreta un fraret de seguida tots a una cantaven “Fraret, fraret... quina hora es? “.
    Esta floreta també la recollien i la picaven pera fer-se tinta.

    ResponderEliminar