Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

martes, 22 de junio de 2010

El cometa Halley a Castalla i a Aielo de Malferit

.


"I en obrir, una claror inmensa com una espassa en flames entrà fins al mateix llit. El cometa Halley es troba tot just en mig de la Foia il·luminant la clotada fins als últims racons..."
El cometa Halley per damunt del cel d'Arizona en l'any 1986


Per Josep Valor i Gadea*


Durant uns quants dies del mes d'abril de 1910, els castelluts tingueren el privilegi de poder observar la lluïsor del cometa. Un fenomen que sols poc més d'una volta cada cent anys poden fruir els humans.

Els cometes són "creatures" poc conegudes que volten el sol en òrbites excèntriques i en nombre de 564. Al menys aquestos són els coneguts fins ara. Tenen un nucli poc dens que hom creu que está format per una composició de metà, amoníac i aigua; són precedits per una "cabellera" i una atmosfera luminosa i rematats per una cua que sembla de foc, amb la qual cosa constitueixen tot un espectacle que dóna lloc a que la fantasía dels homes especule amb tota mena de sugerències i possibilitats... A primeries de segle, quant els astrònoms varen anunciar l'acostament de Halley, el mite de la destrucció de la Terra anunciat feia pocs anys per a l'acabament del segle va retornar, i una ona de desordre en certes conductes es va extendre per tot arreu... La meua àvia Dolors, testimoni directe, em parlava de la dienda, de la preocupació y del nerviosismo dels seus coetanis.

Edmon Halley, astrònom británic, va ser el primer a advertir pel 1682 aquest cometa i anunciar la periodicitat de l'òrbita que, segons els seus càlculs, el farien tornar a aparèixer el 1758 o 59, i, com a premi, aquell cos errabund va rebra el seu nom. L'espectacle, d'aleshores ençà, s'ha repetit unes quantes voltes. La darrera com resta dit, l'any deu d'aquesta centúria.


El cometa fotografiat en 1910. La pròxima aparició serà l'any 2062

A la Foia es va començar a veure per Biscoi i cada nit s'apropà més. Poc abans, el van veure a Aielo de Malferit i, segons en contà Julieta Esplugues —arreplegat de la sena àvia— la nit que va aparèixer va esclatar una forta tempestat que arrancà alguns garrofers de les eres, la part alta del poble. Coincidència o no, el vendaval atiava el mite i la creença popular de la destrucció del món... Ans al contrari, a Castalla sembla que la pau era bucòlica fins a l'extrem que l'avi Enric a les nits, es delectava amb la cantarulla dels ocells...

Ja feia uns quants dies que s'esperava que infatás l'àvia, quelcom difícil, puix que estava precedit de diversos avors —entre els quals una bessonada—, tot agreujat per una salut fluixa, plena d'alifacs, i per un sistema nerviós inestable i malaltís... El marit tenia motius per a estar preocupat i, tan mateix, encara tenia humor per a l'observació i la reflexió. Jo que no l'he conegut conscientment —sols el meu subconcient s'ha emportat sensacions primigènies i misterioses ocultes en els primers sediments de la meua personalitat —me'l represente com un filòsof, un coneixedor, un dilettante de la cultura, un ànima aguda, oberta a l'observació i al gaudiment dels fenòmens de tota mena...

A poqueta nit l'àvia s'agita nerviosa, es belluga en el llit i es troba més queferosa que de costum. El marit de seguit ha de calmar-la, la tranquilitza:

—Dorm, et provarà bé...

—Crec que d'aquesta nit no passa— diu ella.

—Massa prompte, ja saps que el metge...

—Uns ases són els metges...

—Bo! Fes el que et dic...

El cometa va centrant-se sobre la Foia sense que el matrimoni se n'adone, i el temps passa sense que Enric Valor puga agafar la son. De sobte, sent una cantarulla en l'hort, uns refilets aguts que es repeteixen com si la millor orquestra del món s'acostàs a la finestra de casa... Quin goig! L'avi s'alça d'una revolada, obri la finestra i crida:

—Dolors, és un rossinyol; no sents? Es un rossinyol...

I en obrir, una claror inmensa com una espassa en flames entrà fins al mateix llit. El cometa Halley es troba tot just en mig de la Foia il·luminant la clotada fins als últims racons...


El cometa Halley en 1835

Per als qui creuen en l'astrol·logia, al meu pare hauria de pertocar-li una vida plena, extraordinària puix que aqueixa nit mateixa va veure la llum per primera volta i no va ser la del sol o la més tènue de la lluna sinó la del cometa que va passar la nit al centre de Castalla mentre que sa mare aconseguia per primera volta un part normal després de tants fracassos. I realment la vida del pare ha estat rica d'esdeveniments de tota mena, ha conegut les dues guerres mundials, i va prendre part, de forma molt especial, en la civil espanyola i va lluitar i va cremar la vida —com aqueixos cometes cremen el seu nucli— en afers, empreses, negocis i il·lusions que diverses voltes el van portar de la riquesa i la grandor a la pobresa i el fracàs, una i una altra volta, en òrbites successives...

Segons l'ávia, el cometa tornará a darreries de segle, el que suposaria un temps de traslació de 90 anys que jo destjaria també per al pare. Semblant coincidència donaria un sentit èpic-astronòmic a una vida, que a si mateixa va voler donar-se el sentit d'especial, carregada d'un contingut específic, d'una missió histórico-familiar —l'engrandiment de la nissaga— la qual cosa independentment d'haver-ho o no aconseguit va produir l'efecte indubtable que les generacions que el van succeir tinguéssem la sensació de ser quelcom diferent, reflexionàssem un xic sobre nosaltres mateixos i en alguns moments de la nostra projecció tinguéssem el desig i la il·lusió de passar per la vida com la flamerada d'aqueixos meteors que allumenen el món una curta estona, un segon, un temps breu, efímer i brillant...

Josep Valor i Gadea. Article publicat en el Llibre de Festes de 1982. Fotos: Google Imatges. Peus de foto: Redacció del blog.

*Josep Valor Gadea va nàixer a Catarroja (l'Horta) el 1934. És diplomat per l'Escola de Comerç i professor mercantil. Així mateix, ha estat interventor en diferents organismes públics i actualment ho és de les Corts Valencianes. En l'àmbit literari s'ha dedicat a la narrativa publicant El gegant peusllargs (1994), El rodamón (1994) i darrerament El mas de Planisses(2000). A més a més, ha estat finalista dels premis de narrativa Vila d'Onil 1997.Dades actualitzades al dia 23 de febrer de 2007 (Font: Universitat d'Alacant)

No hay comentarios:

Publicar un comentario