.
Maravedís de coure amb el bust de Carles III. Una moneda semblant a esta es va trobar enterrada a un metre de profunditat en les excavacions fetes al Molló de les Mentires en juny de 1869. Qui la va portar hi?, la pregunta segueix sense resposta 141 anys després.
El passat 5 d'abril vam publicar una entrada de F. Goberna on ens feia una introducció al nostre Tambulló de les Mentires, i posem en cursiva la paraula tambulló perquè no l'hem trobada en cap diccionari dels consultats, encara que al nostre poble sempre ens em referit a esta peculiaritat orogràfica de la Serretella com a tambulló i no com a molló, mollonet o mojón.
Però l'objecte d'esta entrada no és plantejar una discussió lingüística al voltant del nom, sinó treure a la llum un article del diari "Las Provincias" citat per Goberna en el seu escrit. Es tracta d'una crònica de l'expedició feta en juny de 1869 al "Molló de les Mentires" per una comissió del Museo de Ciencias Naturales de la Universitat de València, escrita per Rafael Cisternes i publicada el 22 d'agost de 1869. El títol és Exploración de un supuesto "Dolmen" en Ayelo de Malferit, provincia de Valencia i pel seu interés el transcrivim apart, donant les gràcies a Fernando Goberna que ens ha fet arribar una fotocòpia de l'original.
No és la meua intenció comentar l'esmentada crònica de R. Cisternes, perquè ja ho ha fet molt bé F. Goberna en un treball* de 2002 que prompte publicarem, però sí voldria fer notar un detall que m'ha sorprés de la seua lectura i que em planteja un misteri de dubtosa resolució.
Diu Rafael Cisternes: "Entre esta arcilla, a un metro de profundidad y a la distancia de tres metros hacia el interior, esto es, contando desde la extremidad del eje mayor, se encontró una moneda de cobre, que al desprenderse fue rodando a causa de la falta de cohesión en la sustancia que la envolvía".
L'article parla d'una moneda de coure enterrada a un metre de profunditat, però no la identifica en absolut; per a saber de quina moneda es tracta hem de seguir llegint fins als últims paràgrafs quan diu: "Y si, por último, hubiere quien pretendiese sostener la hipótesis de una antigüedad prehistórica para el supuesto dolmen, fundado en la costilla labrada, bastaría oponerle el hallazgo de la moneda antes mencionada, tan moderna como que lleva el busto de Carlos III, encontrada en iguales condiciones que aquel hueso."
Carlos III va regnar en Espanya entre 1759 i 1788, i això ens du a afirmar que aquella moneda no portaria més d'un segle enterrada baix les pedres del tambulló. Per les dades que ens dóna Cisternes ( és de coure i amb el bust de Carlos III) es tracta d'un maravedís, moneda emprada en Espanya des dels Reis Catòlics fins a 1854, quan baix el regnat d'Isabel II es va substituir pel "céntimo de real". En temps de Carlos III es van encunyar monedes de 1,2,4 i 8 maravedíses, tots de coure, i eixa varietat ens parla de la popularitat i l'us freqüent d'estes monedes en els intercanvis econòmics de l'època.
Però la pregunta que es fa un lector curiós de la crònica de "Las Provincias" és: Com va arribar hi este maravedís misteriós?. Cisternes ja no ens aporta més informació, i Fernando Goberna en l'article citat mes amunt tampoc aventura cap explicació quan escriu: "Podem imaginar-nos, al respecte d'aquesta troballa de la moneda, la cara que ficarien els bracers, veïns d'Ayelo, al veure-la només començaren a traure terra, segurament pensarien que la llegenda es complia i que allí hi havia, en efecte, un tresor",
La llegenda a la que es refereix Goberna, i que en certa manera dòna nom al tambulló, és la de que en aquell mollonet (m'agrada la paraula) hi havia amagat un tresor, i l'origen segons les seues paraules es remunta "... al temps de l'expulsió dels moriscos a principis del s.XVII, ja que és ben conegut el fet de que després de la seua expulsió corrien les més fabuloses històries sobre suposats tresors que aquests havien amagat abans de tenir que abandonar les seues cases i terres. Així seria poc després de l'arribada dels nostres avantpassats, es a dir, els repobladors, quan naixeria aquesta llegenda, ja que de quan en quan, aquests mirarien a lo lluny el misteriós munt situat en el cim de la muntanya i pensarien que allí podia haver algun tresor amagat pels moriscos; aquesta creença passaria per transmissió oral de pares a fills, i seria segurament durant el s. XVIII quan se li afegiria lo de les Mentires ".
I és que la llegenda del tresor ocult pels moriscs no té nigun fonament, perquè aquells pobres moradors del nostre poble fins a 1611, que quasi ni podien cobrir les seus necessitats bàsiques, difícilment tindrien cap tresor que amagar. Més d'un aniria, carregat amb el pic, l'aixada i el cabàs, a la recerca del quimèric tresor enfilant-se per la senda de l'Ombria, per a acabar tornant a casa amb les mans buides i el cos desfet; una gran mentira que perduraria al llarg de molts anys.
Respecte al maravedís, mai sabrem amb certesa qui el hi va portar; si li va caure accidentalment o si el va amagar amb més monedes que després va recuperar sense adonar-se que s'havia deixat una. En tot cas, explicacions inversemblants per a un fet insòlit : la troballa d'un maravedís enterrat en el Tambulló de les Mentires.
I mentre tant, el nostre mollonet ens contempla a tots, com un guaita ancestral anterior als homes de la Cova la Fosc, guardant-se per a ell els seus secrets i misteris.
Calabuig
*Les expedicions científiques al Molló de les Mentires en els anys 1867 i 1869. F. Goberna. Llibre de Festes de 2002.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario