Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

martes, 27 de abril de 2010

Els bollos, un menjar de racionament

...



Familia Mateu Sanz, Joaquin Mateu "de Victoria", Remedios Sanz, Joaquín, Antonio, 
Miguel i Rafaelito, al pati de la seua casa, a l'any 1934. 
(Col.lecció Remedios Mateu Sanz, núm, 663)


REBOST DE MARUJA:
ELS BOLLOS UN MENJAR DE RACIONAMENT

Fa unes setmanes ens preguntarem per la recepta dels bollos, un menjar de postguerra que sols queda en la memòria dels nostres avis, un menjar que porta a pensar en la dura època de racionament i de penúries...en els temps de l’estraperlo.

La vostra aportació de fotos, documents o cartilles de racionament, altres receptes i explicacions sobre la manera de sobreviure, anècdotes i tot allò relacionat amb esta època, pot servir per completar este interessant tema que comença hui amb el menjar per excel•lència de postguerra.

Hui i en este apartat ens centrarem en el menjar en si i els ingredients. Tota la història i circumstàncies socials que l’envoltaven ho deixem per a ampliar-ho en altre article més extens perquè també és interessant saber sobre la nostra gent, pares, avis o besavis en temps en els quals no hi havia quasi res per portar-se a la boca.

Els aliments de primera necessitat anaven escassos, la farina, ingredient base, sols es podia adquirir amb la cartilla de racionament. Es formaven llargues cues davant les tendes de comestibles on es repartia, cada família tenia assignada un establiment on havia d’acudir per arreplegar la seua ració. Es donava una cartilla per família on s’anotaven tots els membres que la integraven. A la tenda posaven un cupó per assenyalar que ja havien lliurat la ració de farina que els corresponia..


Pepa Martínez "La Xales" i el seu marit Rafael Aparici, al
pati de la seu casa, a l'any 1930. (Col.lecció Juana Aparici, núm 195)
De la necessitat va sorgir una cuina amb molta creativitat i imaginació. Les dones d’Aielo demostraren eixa imaginació i basant-se en este nutrient bàsic que racionaven, feien molt traient-li tot el partit possible. De vegades la farina era l’únic aliment que les famílies disposaven per alimentar-se, i amb farina es feien els bollos.

Segons recorden els majors per a fer-ne, es gastaven dos parts de farina de panís i una de blat, més l’aigua que admetia, amb tot es formava una pasta a la que se li donava forma de rotllos rodons. Els posaven a una post i a la matinada els duien al forn. El forn havia d’estar ben fort. Calia anar prompte ja que era la berena que s’emportaven de bon matí els jornalers que es posaven abans d’eixir el sol a treballar al camp i que no acabaven fins que s’amagava.

Generalment els jornalers solien endur-se els bollos i una taronja, així quan el mullaven amb el suc de la taronja, no resultava tan dur. Els bollos que sobraven, s’aprofitaven a la nit i per canviar la manera de menjar-los es fregien. Però les dones ja feien unes mesures de pasta pensant en que sobraren i així tenir-ne per a dinar i sopar. Tanmateix altres se’ls menjaven a les 12 de matí i així feien esmorzar i dinar tot a una, estalviant així, per necessitat, una menjada.

Amb la mateixa pasta dels bollos es feien gran varietat de coques: coca de sardina, coca de llonganissa i butifarra, coca d’oli i sucre que era redoneta i alçada pels costats per a que no caiguera l’oli, coca de bombolles. També era costum fer llongos, variant ja quasi totalment oblidada, fets amb la mateixa fórmula dels bollos però se li afegia un poc de farina de civada i ferment. Els llongos tenien forma de panets xicotets i s’omplien amb mescla.

A Aielo hi ha una família coneguda amb el malnom d’Onze Bollos, diuen que era perquè el pare se’n posava onze al braç, que eren els que li cabien, i se’ls menjava tots; hi ha qui conta que era perquè eren onze persones en casa. Altres malnoms d’Aielo relacionats amb este menjar són Bollero i Bollet.

M.Jesús Juan
Mariló Sanz

2 comentarios:

  1. La foto que encapçala l'article es digna d'ilustrar la novela de Miguel Delibes: "los santos inocentes".
    Per a mi estos si que eren uns sants i no altres que han pujat als altars.
    Son l'altra cara de la moneda que convivia al mateix temps en la alta burgesia que hem vist a altres fotos.
    Que hi ha de la prohibició de Franco de moldre farina en els molins per a que la gent patira fam? era un castic a la zona republicana que era la Valencia d'aquell temps?
    La història té moltes lectures,...

    ResponderEliminar
  2. La història com molt bé diu l’anònim anterior té moltes lectures, per això és la nostra intenció mostrar, sense mirar colors ni classes, totes les vessants possibles de manera objectiva, malgrat saber que sempre hi haurà un sector del públic al que no li agrade saber d’alguna d’elles.

    És la història la que ha marcat el camí que ara estem recuperant a poc a poc.

    Proposem a l’anònim anterior que deixe l’anonimat i que escriga un article sobre l’aspecte del que parla, si és sobre Aielo, interessant i està correctament documentat no hi haurà cap inconvenient en penjar-lo en este blog.

    ResponderEliminar