Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

lunes, 5 de abril de 2010

Aixo va anar i era

...



L’any 2002, la Biblioteca Pública Municipal d’Aielo de Malferit va complir 50 anys de funcionament i 25 fent activitats d’animació per aconseguir més i millors lectors. El treball i esforç que a poc a poc va anar contribuïnt a fer de la Biblioteca d’Aielo de Malferit una entitat plena de força i vida, va quedar plasmat eixe mateix any en un llibre publicat en la col·lecció de la biblioteca Degà Ortiz i Sanz.
El llibre “Això va anar i era” demostra l’esforç compartit per molta gent i presenta les experiències realitzades i els resultats aconseguits durant este període de temps. La tasca era necessària per tal de mostrar a tothom, grans i menuts, que la Biblioteca és un lloc on es pot trobar de tot, diversió, evasió i un punt d’investigació.
Escrivíem en el seu moment, que algunes de les activitats exposades podien fins i tot servir de model i guia per a altres que pretenien animar a llegir, siga altres bibliotecaris, siga educadors o siga pares i mares, perquè el que mai hem d’oblidar és la importància de la lectura. I el temps ha corroborat estes paraules quan en nombroses ocasions el llibre ha estat un referent per a gent que ha buscat i ha trobat entre les pàgines del llibre idees per portar endavant a l’hora de potenciar la lectura als menuts.
Una vegada més, de la mateixa manera que ho férem al llibre, ressaltem la tasca feta per Angeles Belda que amb el seu empeny i entusiasme marcà el camí inicial de la Biblioteca. Per a portar endavant este projecte, Angeles Belda va comptar amb la col·laboració de Leonardo Carreres, mestre natural de Moixent que va exercir durant molts anys en Aielo. També valorem el treball fet per Maria Aparicio, quan als inicis es posà al front de la Biblioteca. Seguiria la tasca, igualment de manera desinteressada i durant un grapat d’anys, Josefa Colomer, al front d’una biblioteca amb moltes mancances. Cal no oblidar tampoc l’impuls que la Biblioteca PúblicaMunicipal va rebre amb l’arribada dels ajuntaments democràtics. Este esforç de l’Ajuntament d’Aielo, encapçalat pels regidors corresponents al llarg dels anys següents, junt a l’ànim i treball de molta gent, van fer possible totes les setmanes de la lectura exposades.
A més a més de detallar activitats en cada any, “Això va anar i era” convida a reflexionar sobre el procés lector. Deixa clar que l’animació a la lectura ha de començar des dels primers anys, s’ha de sembrar el gust per conèixer moltes històries diferents que mostren altres costums, situacions, personatges, fets...que van a enriquir el món del menut. És des dels primers anys, quan s’ha d’aconseguir objectius tan puntuals com desenvolupar l’esperit de la curiositat, l’atenció, la comprensió, el vocabulari, la memòria, la imaginació o la creativitat. Quan el xiquet no sap llegir, l’animació s’ha de basar en cançons, memoritzacions xicotetes de poemes, escoltant contes o veient dramatitzacions. Les trobades amb autors és un bon recurs per apropar el llibre al xiquet. Quan ja sap llegir s’alterna este tipus d’animació amb lectures i recreacions sobre els contes llegits per ells. També se’ls pot motivar per a escriure, inventant-se ells mateixos històries i contes divertits.



Convidar a llegir és convidar a jugar. El joc sempre brinda la oportunitat de desenvolupar una intensa activitat en la que el xiquet s’implica directament. Unir joc i llibre ha estat la base de moltes de les activitats preparades durant les setmanes perquè interessa que el xiquet participe en una activitat sense esforç i que a més a més li desperte l’atracció pel llibre.
I tot sense perdre de vista l’animació als majors. A cada edat se li ha de donar el que correspon per evitar fer avorrir la lectura. El missatge és que llegir és bo, es tinga l’edat que es tinga, positiu, important, i a més a més és divertit i molt agradable.




Mariló Sanz i Mª Jesús Juan

1 comentario:

  1. Des de ací valorar el treball que ha fet de la biblioteca un lloc pròxim i comú per a tots , un lloc per buscar el plaer a través de la lectura. Reconèixer l'ajuda a la formació de tantes generacions.
    He tingut la sort de viure en un poble menut i en una biblioteca tan gran.
    Gracies a tots els que han contribuit a fer un espai tan agradable on pots trobar amics i el saber i el coneixement que és el més valuós que pot tindre un poble.

    ResponderEliminar