Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

jueves, 22 de abril de 2010

NIT DE DANSES:Conte original de Miguel Ferrándiz

...

Hui, 23 d'Abril, és el Dia del Llibre, commemoració internacional establerta per la UNESCO amb la intenció de fomentar la lectura, i en este blog volem contribuir a les celebracions d'este dia amb la publicació d'un conte inèdit del nostre mestre poeta Miguel Ferrándiz escrit fa més de 80 anys.

El dilluns 19 d'abril, dins dels actes de la Setmana de la Lectura que organitza la Biblioteca, membres del grup teatral Aielo Naps i altres voluntaris, feren una lectura dramatitzada d'este conte d'adults basant-se en una adaptació del text feta per Mariló Sanz. Les dos versions, l'adaptació i la transcripció original, les podeu llegir punxant els enllaços més avall.




..........0O0...........



...


NIT DE DANSES és un conte inèdit escrit en valencià per Miguel Ferrándiz (1877-1962) a principi de segle XX, segurament entre els anys 20 i 30, perquè anomena la guerra del Rif o guerra d’Àfrica que va començar l’any 1919 i va durar fins el 1926.

El manuscrit va arribar a les nostres mans fruit d’una casualitat. M. Jesús Juan Colomer, la bibliotecària i Pepe Sanz Muro aleshores arxiver de l’Ajuntament, tingueren, fa uns anys, la curiositat d’entrar a un solar que l’Ajuntament acabava de comprar per a edificar l’actual llar de dia i veure si entre la brutícia hi havia alguna cosa que salvar. I la sort va fer que entre tot es conservara una carpeta i que dins la carpeta es trobara el conte.

La història tracta sobre una nit de danses en la que passa un succeït que trastoca la festa. Són dos actes: la nit que passa el fet i al dia següent on es conta què va passar. Encara que l’acció està situada en Xàtiva, el text té valor per a nosaltres perquè l’autor és d’Aielo i molt bé els protagonistes podrien ser gent del poble perquè les danses formaven part de la diversió del nostre poble en el passat.

La finalitat no és fer un estudi sobre l’autor, que per altra banda ja està publicat, i tampoc és fer un anàlisi de l’estil lingüístic o literari del text perquè per a eixa tasca hi ha altres experts que ho poden fer millor, l’objectiu principal és treure a la llum un document històric que cobra valor per ser d’un mestre estimat a Aielo, per ser un text literari desconegut i per ser antic i mostrar una societat determinada.


I no només es pretén mostrar el text per primera vegada sinó també que tothom s’ho passe bé llegint-lo o escoltant-lo. El text tal i com ha arribat a les nostres mans no té una lectura fàcil per la qual cosa després d’analitzar els meus dubtes sobre quina era la millor manera de donar a conèixer esta història a tothom, vaig decidir fer per una banda, una transcripció literal fidel al text i per altra una adaptació del conte per fer-lo més accessible i donar-li més agilitat incorporant a la prosa original uns diàlegs. Així cadascú pot optar per la versió que vol, o també pot llegir les dos i comparar les diferències.

L’adaptació lingüística s’ha fet modificant al mínim l’original escrit pel mestre Ferrándiz, només variant algunes incorreccions ortogràfiques i algunes sintàctiques degudes en part a l’evolució de la llengua i altres degudes a que segurament l’autor va deixar el manuscrit a la carpeta deixant la revisió per a un moment que mai va arribar. També he fet canvis incorporant o modificant algunes frases per passar-les a text dramatitzat. He volgut conservar l’essència del conte deixant el vocabulari, tan el culte que a hores d’ara pot resultar fora de lloc com el col•loquial per ser l’emprat per la gent del carrer.

I per últim cal dir que en cap moment hem d’oblidar que el conte va ser escrit en una època determinada; amb un estil d’escriure diferent i unes idees profundament conservadores i religioses. Per tot, les frases llargues i extremadament exagerades en forma i contingut estan sempre presents en la versió original i també s’han conservat en l’adaptada. Tampoc cal oblidar que Miguel Ferrándiz era mestre, i com a tal no oblidava el to moralitzant per arrodonir un ensenyament en les seues classes així com tampoc ho deixava de banda per tancar els seus escrits.

En este cas concret Miguel Ferrándiz acaba la seua història amb unes paraules sobre patriotisme. Un patriotisme que analitzant-ho un poc, simplement era la manera en el passat d’expressar la solidaritat actual amb qui està passant-ho mal i necessita ajuda, de demostrar fraternitat i estima, que representen uns valors perennes i sense caducitat.

...



...
A continuació teniu l’enllaç per accedir a les dos versions de la història:





Mariló Sanz Mora










2 comentarios:

  1. La veritat, si que es nota que es va escriure fa més de 80 anys.

    ResponderEliminar
  2. Per a la bona literatura no pasa el temps.
    Mira Cervantes que fa quatre-cents anys que va escriure el quijote i encara es la millor de les obres escrites en llengua castellana i seguirà inspirant els nous escriptors.
    Açò ho dic perque es conmemora la seva mort, es el dia del llibre i s'hauriem d'acostar a la literatura de qualitat, que haver-ne hi ha.
    Salut.

    ResponderEliminar