Nasqué el
30 de Juliol de 1873 en Aielo de Malferit, fill d'Ignacio Castelló Comenge (El tio Nasio
Capa o "Miltrossos") i de Josefa Ortiz Comenge. Tingué dues germanes
Leonor i Josefa que moriren joves. Als 19 anys el cridaren a files, hagué
d'anar a Puerto Rico a lluitar i arribà a ser Cabo, prestant el seu servei en
l'Hospital Militar de San Juan, en la 3ª Brigada Sanitaria.
Els quatre amics que feren el testament. Joaquín Castelló és l'assenyalat amb una creu. |
Es conserva un document manuscrit (en gran part,
per desgracia, il·legible) procedent de Capitania General de Puerto Rico, datat
el 30 de Setembre de 1898, en el que detalla el seu expedient des de la seua
arribada el 31 de Juliol de 1893, fins la seua llicencia absoluta, remarcant el
bon comportament al llarg de tot el servei.
També conserva la seua neta un document clar i concís
manuscrit en paper militar, procedent de sanitat de la farmàcia de l'hospital,
en el que a manera de testament, quatre amics, Joaquin Castelló inclòs,
expressen la seua voluntat de que el que sobrevisca dels quatre visite la família
dels demés, per tal de fer-los arribar “las Prendas que por su herencia
constituyan un recuerdo". Este document demostra com esperaven la mort d’un
moment a altre.
Per sort, Joaquín si que va tornar, encara que va
viure sols divuit anys més. Es posà a treballar de dependent de farmàcia en
València i pobles del voltant, ofici que ja tenia abans d'anar-se'n. A més a
més escrivia diferents articles en un llibre-revista mensual anomenada "El
dependiente de farmacia", del que la família conserva un volum de 1903. En
un periòdic de l'època, "el gráfico", (del 28 d'Octubre de 1904), apareix
la seua foto com a secretari de la societat de dependents de farmàcia de
València, acompanyant un article en el que s'expliquen diferents societats
d'altres províncies i les seues característiques.
En 1905, es casà amb Encarnació Ferriol Marco,
natural de Borbotó (València) i tingué cinc fills. La guerra tingué
conseqüències per a ell, doncs vingué malalt d'unes calentures que mai curaria
i que el feren morir en Aielo, en novembre de 1918, vuit mesos després de
tindre l'última filla.
Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer
(Col.lecció Encarna Torrijos Castelló)
Programa festes 1998
No hay comentarios:
Publicar un comentario