Fill de Justina Vidal Ortiz i de José
Juan, nasqué en 1877. Era germà del Rvdo. Rafael Juan Vidal, que va ser Arxipreste
d’Ontinyent.
Enrique va anar a Cuba i arribà a ser sergent. Era
furiel, es a dir l'encarregat de la cuina. Dels pocs records que té la família
sobre esta etapa de la vida d’Enrique destaca el patiment que sofriren tots i
les males condicions en les que van vindre. També recorda que estava en el
mateix batalló que José Morrió (veí de l'Olleria que anys després viuria en
Aielo.
Enrique va
tornar malalt de l'estómac i ja mai es recuperaria.
Recorda el fill que l'historial de guerra que els
donaven al llicenciar-los estava embolicat i col·locat dins d'un tub de llautó que
estava banyat de plom i lligat amb una corda.
Quan va tornar de la guerra es va casar amb Clara
Aparici Ortiz i se’n van anar a viure a Alcúdia
de Crespins perquè es posà a treballar d'encarregat i comptable de la fabrica
d'alcohol del seu cosí germà Bernat
Vidal. Tanmateix ell venia sovint al seu poble Aielo, on vivien els seus pares
i on tenia sa casa.
Era l’època de l'afamat roder Xato Xella, del que
conten que protegia als empresaris per a que no els robaren a canvi pagament
que li feien a ell. Així els amos de les fabriques s’asseguraven que no els
robaven perquè el bandoler Xato Xella els vigilava.
Enrique va morir en l'any 1923, als quaranta sis
anys.
Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer
(Col.lecció Pepe Egea)
Programa festes 1998