Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
Naix al carrer Ponent, 14
Pares: Manuel Leopoldo Mompó Mompó (1878) i Josefa Belda Sanz (1881).
Iaios paterns: Manuel Mompó Bernabeu i Vicenta Mompó Juan.
Iaios materns: Rafael Belda Vidal i Dolores Sanz Calabuig
El pare, Manuel Leopoldo, era d’ofici jornaler. No hem pogut trobar a la seua família, desconeixent tot d’aquesta persona. Sols, i gràcies a la partida de naixement, sabem que casaria l’any 1948 amb Vicente Guerola Guerola.
Hui compliria 100 anys!
Mª JOSEFA BORRÁS BALLESTER. Llibreria Doña Pepita.
ENRIQUETA FERRÁNDIZ APARICIO (Aielo de Malferit 1910 – Madrid 1988). Llibreria Doña Pepita.
LAURA REQUENA CALABUIG (Aielo de Malferit 1907- Móstoles 1994). Llibreria Casa de la Troya.
Madrid y los libreros, de Juan Luis Roldán Calzado, pag. 105, 1906, 107.
Aquest llibre el podeu consultar a la Biblioteca Municipal Degà Ortiz (Fondo Local).
Al llibre és parla de la celebre, Donya Pepita (Josefa Borrás Ballester), dels seus temps de mestra li va quedar aquest apel·latiu. A més, havia sigut telegrafista, professora de sordmuts i estudiant de Dret, activitats poc freqüents en una dona de l'època. Quan es va traslladar a Madrid, va decidir dedicar-se a l'ofici de llibretera i va ser pionera en la venda de llibres de segona mà a estudiants.
Donya Pepita estava casada amb Enrique Bataller Penalba, antic seminarista i natural d’Aielo de Malferit, d'on eren també diverses de les dependentes de la llibreria.
Habitual de la Fira d'Atocha,Cansinos Assens descriu a Bataller com «un home estrafolari, absurd i sòrdid» al qual «els llibres se li fan eterns en la seua barraca, se li banyen de pluja, li'ls destrossen de trepitjar sobre ells, omplin de xinxes i fins de paneroles». Pio Baroja, per part seua, ho denomina simplement el Valencià, si bé Cansinos confirma que l'escriptor basc es referia a Bataller i el descriu com l'«Àtila de la llibreria de vell» pel seu costum de guillotinar els marges dels llibres per a vendre'ls com paper.
A més, hi ha constància d'un desacord entre Bataller i Baroja, quan el primer va tindre un dia que tirar al segon de la botiga de Donya Pepita perquè l'escriptor havia utilitzat un llenguatge inapropiat amb les dependentes. Encara que sembla que temps després Baroja va tindre millors paraules per a Bataller.
Diem que seria just nomenar al carrer Libreros de Madrid, com Donya Pepita perquè molts dels negocis que allí es van obrir van tindre relació directa amb ella. Diverses de les seues dependentes van iniciar els seus propis negocis. Laura Requena (Aielo de Malferit) després d'ocupar-se de la caixa de Donya Pepita, i després de la defunció d'aquesta, va obrir en 1929, la Casa de la Troya.
Pares: Francisco Bellot Belda (1892) i Angeles Blanca Almagro Basch (Zaragoza 1899).
Iaios paterns: Vicente Bellot Comenge i Salvadora Belda Bellot.
Iaios maternes: D. Doroteo Almagro Sevilla (Cuenca) i D. Josefa Basch Basch (Zaragoza).
El pare, Francisco, era mecànic, descendent per la branca paterna dels Comenge, una destacada família que es va establir en Aielo a primeries del segle XIX.
Coneixem que els pares, Francisco i Ángeles, van tindre tres fills més. Un fill va ser metge, era el propietari de la finca del “Maset”, a l’Ombria. Un altre fill li deien de nom Jesús, moriria a Sueca l'any 2015. I la filla Pilar, era coneguda al poble com “Pilar la Xurra”, va morir a Aielo l'any 2020. Era coneguda amb aquest malnom perquè la mare era castellana, natural de Saragossa, i als castellans, els valencians els coneixen com a “xurros”.
Francisco va morir a Tomelloso l’any 1979, a 58 anys. Hui compliria 100 anys!
