Una novel.la on el poble d'Aielo és protagonista.
“Tots els pobles haurien de tindre una novel•la sobre la seua historia, sobre les seues tradicions i sobre les seues maneres de ser i Aielo de Malferit ja la té” Són paraules d’un expert en la matèria, Casimir Romero, que sobre Patrimoni cultural de la Vall d’Albaida en sap molt. Casimir va ser l’encarregat de fer la presentació a Aielo, d’esta novel•la escrita per una col•laboradora habitual d’este bloc d’història d’Aielo: Mariló Sanz. L’acte, que va concentrar quasi un centenar de persones, es va celebrar el dia 4 d’abril de 2014, encetant els actes de la XXXV setmana de la lectura, Biblioteca Degà Ortiz i Sanz.
En la taula, d'esquerra a dreta: Mariló Sanz, Casimir Romero i MJesus Juan, bibliotecària d'Aielo. |
Molta gent d'Aielo i de fora acudiren a l'acte on a més a més es va presentar un vídeo, per tastar un poc de novel.la. |
L'acte es va acompanyar de música en directe interpretada per Guy Fourcaud. |
De què tracta la novel.la? La novel.la és de misteri, amor i desamor, passió i felicitat… i tot en un marc alhora únic i universal, un marc del qual es mostra història i tradicions, fets i personatges reals i inventats ambientat a primeries del segle XX.
Però per explicar-ho, qui millor que l'autora? Agafem fragments d’una ressenya escrita per Marilo Sanz i publicada al periòdic digital VILAWEB
Però per explicar-ho, qui millor que l'autora? Agafem fragments d’una ressenya escrita per Marilo Sanz i publicada al periòdic digital VILAWEB
“EN PRIMERA PERSONA” és com un trencaclosques format per moltes peces. Unes peces són tradicions preservades en la memòria oral i altres són història que dorm en silenci als arxius i que en esta novel•la he despertat per poder-la mostrar, unes vegades es mostra fidel a com va succeir, altres amb ingredients adaptats al fil narratiu. El trencaclosques també mostra peces que són persones, algunes han existit realment i són avantpassats de gent d’Aielo i altres són fruit de la imaginació i han estat creats per complementar. Així que pensar quins apartats, de tot el conjunt, són reals o inventats, ja és una tasca que deixe en les vostres mans.
Tot este entramat està situat al poble que més conec, Aielo, l’entranyable llogaret de la Vall d’Albaida situat “entre Olleria i Ontinyent”, que és el que sempre dic a qui pregunta per on para. I és per això que esta novel•la és el millor suggeriment lector que des de la Biblioteca d’Aielo es pot fer, perquè convida a passejar pels seus carrers i conèixer la seua gent.
BOOK TRAILER de la novel.la "En primera persona"de Mariló Sanz,
un tast de novel.la i de poble.
Però malgrat ser Aielo l’escenari on passa “tot el que passa”,(i no vaig a dir més) qualsevol poble s’hi pot veure identificat perquè les tradicions que es conten són les de qualsevol lloc, procedeixen de la tradició oral que és la que s’encarrega de perseverar esta informació. I també les situacions creades són les que poden passar a qualsevol persona perquè formen part del rol de viure.
No vull desvetllar la trama, però us avance que la novel•la comença amb un crim el dia de Reis de 1901, pocs dies després d’encetar un nou segle, i es desenvolupa al llarg dels anys posteriors. La intriga s’arrossega durant quasi tota la novel•la compaginant-ho amb històries que van passant i van omplint el dia a dia de la gent. Són històries tendres o dures, de vegades són lluites perquè la vida aleshores no era gens fàcil. Apareixen personatges que en tot poble estan presents com és el metge però també apareix un roder, un dels que fictíciament encara rondaven per estes terres. I així línia a línia, pàgina a pàgina, anirem coneixent als protagonistes i als secundaris, les seues vides i les dels seus.
També formen part de la vida i de la novel•la, les històries d’amor i desamor, sexe, felicitat o dolor, tot portat amb intensitat. Personatges hi ha molts, però us agradarà conèixer, estic segura, les dones que cobren protagonisme especial. Elles són les que viuen històries per moments dolces, per moment agres. Us agradarà viure amb elles allò que viuen i allò que senten. També els personatges masculins cobren importància, perquè és un relat coral, en el que tots són importants.
Per saber tot al voltant de la novel.la hi ha una pàgina de facebook on es podeu dirigir per estar en contacte amb l'autora. |
I el per què del títol? Hi ha una raó i us la vaig a explicar. De vegades llig novel•les en les quals un narrador ho explica tot i sovint m’he preguntat i com sap tant? En “EN PRIMERA PERSONA” hi ha dos narradors, un situat al moment actual, assenyalat en lletra cursiva, i altre del passat, però les seues veus s’intercalen amb la dels veritables protagonistes que són els que en realitat saben què fan i què pensen. És per això que he creat una novel•la que no va en línia recta, com és habitual, és a dir va saltant capítols que segueixen la trama i sovint un mateix fet està narrat des del punt de vista de varies persones diferents, cadascú el conta en primera persona i així dóna la seua visió que de vegades contrasta amb la d’altre. Així podem conèixer millor els personatges i els fets, així ens identifiquem amb ells.
La novel•la no busca cap finalitat en concret sinó la de fer gaudir tothom, que ja és prou. Tanmateix llegint-la podem descobrir com es vivia a principis del segle XX en el món rural i podem conèixer les tradicions i els costums dels avantpassats que han anat evolucionat fins tenir les actuals, algunes han desaparegut però altres continuen en els nostres pobles més o menys arrelades. M’agrada pensar que escrivint-les estic contribuint un poc a no oblidar-les. Siga doncs, esta novel•la, un xicotet homenatge a totes aquelles persones que en el seu temps feren memòria per recordar-les i transmetre-les i així jo poder plasmar-les.
Llegir la ressenya sencera a VILAWEB
Llegir la ressenya sencera a VILAWEB
Bloc d’història d’Aielo