Cap d'Any 2024

 

 

El Blog Història Aielo de Malferit, desitja un bon any 2024 carregat de projectes, alegries i bons records.

L'Home dels Nassos 2023

 

Ja està ací!... 

L’HOME DELS NASSOS, QUE TÉ TANTS NASSOS COM DIES QUEDEN EN L’ANY!!!...

Tots a la plaça de sant Engraci a veure si el trobeu, atents que sols estarà hui.

Resumen de l’any 2023.

 

Un any que ha donat per a molt, he publicat 115 entrades, que no ha estat poc. Articles propis i de col·laboradors de molts i variats continguts i diferent temàtica: Celebracions, efemèrides, personatges locals com Batiste Aparici i el Rvdo. Rafael Juan Vidal, tradicions de Tots Sants, i altres populars com sant Antoni, festivitats de Nadal, Puríssima, festes patronals i de Moros i Cristians, la mostra festera, història local, la caixeta de records i fotografies antigues, esportistes com Hilario Martínez i Ivana Andrés, l’any de Nino Bravo, Julieta la de la casa el Pic, histories de dones, ceràmica, molta cultura i tradició aielonera...

Tot axó i més podeu llegir al blog Història Aielo de Malferit.

Acomiadem el 2023 brindant amb satisfacció per haver fet arribar un poc d’Aielo a totes les cases, i per tot el que ens espera al 2024.

Desitgem al nou any, ens porte energia i sort per continuar aquest projecte compartit, i cabassos de records d’abans i d’ara.

Celebrem tot el que ha passat i tot el que vindrà, i recordem “Les xicotetes històries són les que fan la història d’un poble!”.

 

Bones Festes 

Mª Jesús Juan

Tradicions Nadalenques: Betlem

Els populars Betlems a Aielo, una tradició i costum que es manté molt viva al nostre poble. Enguany us mostrem el Betlem de la família Colomer-Belda. Podeu visitar-lo tots els dies en horari de 18h fins a 20h, al c/ Rvd. Rafael Juan Vidal, 18. (antiga panaderia de punxó). #tradicionsaielodemalferit

 

Video presentació llibre biografia d'Aparici.

 En l'acte de presentació de la biografia de Bautista Aparici Belda (15-12-2023), el mateix protagonista Aparici contava un poc de la seua vida i donava pas als autors del llibre. 

Coses de la tecnologia!

 

Dues dones ens han deixat.

Dues dones ens van deixar aquest desembre 2023. Per diferents circumstàncies particulars no els hem dedicat unes paraules d’acomiadament, però no volem oblidar-les. Les dues dones eren molt diferents i molt conegudes, ens marcaren de diferents maneres. Pepa Castelló Colomer (la meua cosina), dona de temperament i marcat caràcter, amb classe i distinció, amant d’Aielo, de la família i les amistats. Es va casar en l’agullentí i empresari Ramón Espí (Rapife). Solia ocupar-se personalment de les seues treballadores aieloneres de manera molt excepcional. Pepa ens va deixar el dia 11 de desembre, D.E.P. 

 El dia 20 de desembre ens va deixar l’amiga Ana Sanz Colomer, hem compartit tantes anècdotes, moments i amistat... De jovenetes era ella, la gran lectora, la que ens recomanava bones lectures a tota la quadrilla. Tirarem de menys la seua simpatia, saber estar i les bones converses D.E.P.

8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció.

Fotografia de l’any 1998.

El magnífic panell de ceràmica de la Puríssima, del carrer Major, una de les joies del nostre patrimoni ceràmic, religiositat i cultura popular. Per aquest dia s’engalana, col·locant a la “repisa” de la capelleta, el típic cobertor, de color blau cel distintiu de la Puríssima, manollets de flors i escapularis l'adornen. És muda l’altar devocional del carrer per a la processó mariana d’aquest dia assenyalat, en honor a la Immaculada. 

Ens conten que la persona que estava al càrrec de col·locar-ho i conservar-lo durant tot l’any, fa molts anys, era la Patricia, veïna que vivia enfront del retaule. Després passaria a Maria la ferrerera, del carrer Puríssima, actualment és ella l’última depositària, però per la seua elevada edat l’obliga a buscar relleu generacional, o desgraciadament, renunciarem a una altra tradició local de les moltes que estem perdent. L’any passat, Maruja amb molta tristor, ja no va poder instal·lar l’original i antic cobertoret com el nomenen. 

Aprofitem per a felicitar a les Immaculades i Conxes, en el dia de la seua onomàstica. 

 

 

L’arciprestes RafaeI Juan Vidal, 90 anys de la seua defunció. Per Fernando Goberna Ortiz.

 

Efemerides ara fa 90 anys. El arcipreste Rafael Juan Vidal nació en Aielo de Malferit en 1882 y murió en Ontinyent en 1933 a la temprana edad de 51 años. Fue arcipreste de la Iglesia de Santa María de esta población desde 1920 hasta su muerte, años éstos, en los cuales llevo a cabo importantes proyectos como la fundación del semanario LA PAZ CRISTIANA, el cual se publicó durante catorce unos (hasta un poco después de su muerte), la creación, en 1923, de la primera Junta para las fiestas de la Purísima, patrona de Ontinyent, para cuya imagen consiguió unas andas de plata pagadas con las aportaciones de los vecinos, impulsar la educación católica de los jóvenes, y la construcción de un nuevo Centro Parroquial, y, asimismo mejoras en el templo de Santa María, para el cual hizo las gestiones para la adquisición de magnifico órgano etc... 

Antes de residir en Ontinyent, había ejercido su ministerio sacerdotal en las parroquias de Benimasot, Massalavés, Manuel y Carlet, fundando, en esta última población, el semanario EL REDENTOR. De el se dijo que fue: El apóstol de la juventud, gloria singular de su patria chica y ornamento de la Iglesia Fontana, gran apasionado de la Purísima e impulsor de las juventudes católicas de aquellos años, el infatigable Rafael Juan Vidal, persona fundamental en la visa religiosa, cultural y cívica de Ontinyent y su arciprestazgo, organizador nato y gran activista pastoral etc... En las páginas que siguen tratare de
acercarme biográficamente a la personalidad de este ilustre ayelense. 

Fernando Goberna Ortiz Programa de festes de 1999.

 

 El dia 29 de novembre de 1933 va faltar a Ontinyent l’aieloner, el rvdo Rafael Juan Vidal, als 51 anys. Al Centre Parroquial que va fundar col·locaren una plaça a la seua memòria.

 

EL BARQUERO (Malnoms d'Aielo): Memòries de Francesc Juan Cháfer.

La seua família si no en falla la memòria, procedia del poble veí de Moixent. No faltaven mai a la cita de les nostres festes majors, les d’agost dedicades al St. Crist de la Pobresa i a sant Engraci Màrtir... “també patró” com diu una de les estrofes del seu himne.

Les seues atraccions constaven d’una norià no massa gran, unes barques tipus columpio i un barracó de tir amb els seus corresponents rifles de perdigons. Tant la norià com les barques funcionaven per pulsió humana, sense electricitat. El barquero amb els seus braços li donava voltes a la norià, esforç gran a l’inici fins a que la norià prenia velocitat i rodava, casi per si mateixa, gracies al seu eix engreixinat.

Les barques eren més bé una mena columpis que tenien la forma de barca amb dos seient. Estaven sostingudes no per cordes ni cadenes sinó per dos pals. El barquer iniciava i ajudava a rodar l’artefacte de moviment i nosaltres, posats de peu i amb les nostres mans agarrant els rígids pals, intentaven ... cada vegada mes alt. Una palanca alçava unes fustes del terra que feien de fre i marcaven final del nostre viatge en barca... taulons de fusta molt gastats i que ens permetien, fent més força, obtindré uns segons de regal.

Del barracó de tir recorde sobretot una rampa xicoteta de fusta que arribava fins a la barra i que partia d’unes portetes tancades. Calia afinar sobre un punt d’elles i si açò ocorria s’obrien automàticament. Del seu interior eixia un cambrer amb una copeta de vermut i una oliva i que rellisca  per la rampa li la oferia al afortunat tirador.