Per als dies de festa major i també tot l’any...
Ja estan ací les festes patronals i de moros i cristians, cal preparar la despensa de bons i refrescants menjars casolans... és molta gent la que arriba a casa, entre familiars i amics, i hem de tenir a punt begudes, refrigeris típics i aperitius.
Enguany el rebost de Maruja vol felicitar les festes amb un aperitiu característic i conegut a Aielo: els tradicionals adobats de vinagre amb verdures i hortalisses cultivades a les hortes i regades amb la fresca aigua del riu Clariano que roda per tot un entramat de sèquies, filloles i regadores traçades pels moriscs que habitaven estes terres.
Són moltes les verdures i hortalisses cultivades i moltes les maneres que hem après per a conservar-les. I una de les més habituals, antiga tradició culinària heretada i que seguim mantenint a la nostra taula és l’adobat. Anys enrere era habitual anar a la taberna i prendré un gotet de vi acompanyat d’adobats de vinagre de ceba, taperes, safanòries... i a hores d’ara encara hi ha bars que en demanar per esmorzar, trauen directament el platet amb olives i cebetes envinagrades.
No cal anar al bar per menjar-ne, és fàcil fer-ho en casa i és un bon acompanyant de l’amanida refrescant que ens fem diària. Hi va la recepta. Maruja era una experta en adobats, però on veritablement tenia mà, era fent les bajoquetes adobades, era un gran especialista en preparar este tipus d’aliment.
Se’ns fa la boca aigua nomes pensar-hi... i ens venen al cap records d’infantesa al voltant d’una tauleta al costat de la llar de sa casa. Hi estàvem la colla d’amigues, els gats que ocupaven les cadires com amos que eren de la casa i dels seients, i Maruja, que no parava anant d’una part a altra de la casa i sempre ens preguntava com estaven les seues bajoquetes en vinagre. En este moment ens retorna l’olor i el sabor de les bajoquetes... que estaven molt bones i que no menjàvem d’altra manera que no foren en vinagre. Així que les nostres mares podien estar contentes perquè Maruja aconseguia que en menjarem amb la seua recepta.
Us mostrem la recepta general que val no solament per a les bajoquetes, qualsevol hortalissa o verdura que preferiu pot fer-se.
-Agafeu els aliments que voleu adobar i els renteu amb aigua.
-Tallar-los com indiquem:
-Ceba menuda tallada a trossos
-Pebrot “Pimento verd”, amb un tall vertical o en creu en la punta del pebrot. També hi ha persones que els trossegen.
-Tomaca verd tallada per la meitat sense partir-la o partida en quatre trossos.
-Bajoquetes, tallades a trossos no molt grans
-Olives trencades, s’adoben ara però han estat collides verdes a l’octubre i conservades en aigua i sal.
-Posar-ho tot dins d’un pot o orseta de vidre
-Desfeu a una safata l’aigua amb un pessic de sal i un poc de vinagre, reompliu tot el pot fins dalt i damunt poseu pebrella.
-Deixeu els pots adobats ben tapats al rebost i després d’unes dies ja estan bons per a menjar.
Per a fer l’adoba’t no indiquem les proporcions, per que cadascú les sol fer al seu gust i paladar, així que en este cas és “a ull”. Hi ha qui li agrada més vinagre i altre menys, també el temps fa que s’agafe més sabor o no.
I tal volta algú es pregunte sobre el color rogenc de les cebes i safanòries. Doncs antigament a la botiga de casa d’Honorio (c/ Sants de la Pedra), venien grams de pols que donava color, era el que usava Maruja amb els seus adobats tan saborosos.
I amb tot, bones festes...
I bon profit tingueu tots!
Mª Jesús Juan Colomer
Mariló Sanz Mora
