|
La mare, Carmen Vicent, amb el fill Rafael Egea Vicent "el pigat" a la dreta de la foto.
|
Naix a la plaça la Font, 3.
Pares: Ernesto Egea Castelló (1883) i Mª
Carmen Vicent Aparici (1894).
Iaios paterns: Juan
Bautista Egea Castelló i Ana Maria Castelló Juan.
Iaios materns: Rafael
Vicent Requena i Magdalena Aparici Belda.
El pare, Ernesto,
era llaurador amb terres de la seua propietat, conegut amb el malnom de “portalet”,
per viure al costat d’un dels quatre portalets que hi havien al poble. La iaia
materna Magdalena, era germana de Batiste
Aparici Belda, gran benefactor del poble.
Ernesto,
mentre realitzava el servici militar, participaria en la setmana tràgica de
Barcelona, els dies del 26 al 31 de juliol de 1909, sent condecorat amb la creu
de plata al Mèrit Militar amb distintiu roig, pels serveis prestats i mèrits
aconseguits.
El matrimoni format per Ernesto
i Carmen,
tingué set fills: Ernesto,
Juanito,
Rafael, Maria, Maria, Carmen, Amparo.
Carmen
era una dona molt devota de la Mare de Déu del portal del Carme. Ens explicava
la nora Maria Bataller “pigat”, que després de la guerra civil, tot va quedar destrossat.
Carmen
va donar un tros de llenç, que tenia guardat del dot, a un pintor de Canals que
estava fent unes faenes al poble, li encomanà i volia que pintarà un quadre de
la Mare de Déu del Carme com la que hi havia abans i el col·locaren al lloc on
sempre havia estat, substituït a la desapareguda Verge.
Anys després, Carmen,
deixaria a la nora Maria al càrrec d'ocupar-se i cuidar d’aquesta pintura de la
Verge, tan popular i estimada pel veïnat del Fondo i tota la població. El
portal del Carme, és testimoni de la devoció i religiositat local d’aquest
barri popular.
|
Familia de Maria Egea Vicent |
Maria Egea va nàixer a la plaça de la Font del Mig, a la casa paterna on han
viscut generacions de la família dels portalets. Desgraciadament la xiqueta de
bolquers, Maria, moriria el mateix dia del seu naixement.
Els pares li posaren aquest mateix nom, Maria, a la següent xiqueta que anys
després tingueren, en homenatge i record, era una pràctica molt arrelada a
Aielo.
Hui compliria 100 anys.