 |
| El carrer Major a l'any 1931 i actualment |
El FONS LOCAL DE LA BIBLIOTECA ha estat
des de sempre el cor més particular de la col·lecció de la biblioteca, és una peculiaritat
que l’individualitza i diferència. Fa anys que portem endavant este programa de
difusió, estudi i recerca de la memòria i la cultura d’Aielo, col·leccionant i
organitzant documentació del poble.
Destaquem enguany
dos donacions, dos imatges històriques per a viatjar en el temps passat. Curiosament
les dos fotografies tenen a vore en un personatge aieloner, Vicent Barber
Calabuig, alcalde d’Aielo de Malferit, dels anys 30.
1.-FOTOGRAFIA HISTORICA. Jaime
Peralta Aparicio va aportar una interessant fotografia en la que es podia veure
a joves i homes corregent davant d’una vaqueta pel carrer Major. La fotografia
estava presa des de la casa de Isabel Juan Sanchis, coneguda com Jesinta (c/ Major, 60).
 |
| Bous pel carrer Major,1931. (Col. Jaime Peralta Aparicio) |
Al cap de
l’ajuntament, en la dècada dels anys 30, estava l’alcalde Vicent Barber
Calabuig, i els regidors Rafael Egea Tormo, Joaquin Belda Nadal, Jose Ramon
Bernabeu Bataller, Francisco Bellot Belda, Bautista Egea Belda, Rafael Martínez
Mira, Francisco Silvestre Aparici, José Ortiz Pinter, Bautista Mompó Rivera. Consultant
les actes de ple de l’ajuntament d’aquella dècada, vaig trobar a l’acta de 10
desembre 1931:
“...Que por decreto del
Presidente del Gobierno... se declara fiesta nacional el día de mañana (11
diciembre) para solemnizar la elección del primer Presidente de la República Española y es conveniente de
que por parte del municipio se organicen festejos cívicos a tal fin. El señor
Bernabeu se adhiere a la propuesta de la Presidencia indicando los actos que a
su juicio le parecen adecuados para la commemoración de tan fausto
acontecimiento en los que puedan tomar parte todo el vecindario y participar al
mismo tiempo de la expresión popular ...”
I a l’acta 15
desembre 1931 parlava de les despeses d’aquelles festes populars:
“...a Federico Calabuig y otros
la cantidad de docientas treinta y una pesetas por los gastos ocasionados con
motivo de las fiestas Populares organizadas por el Ayuntamiento con motivo del
nombramiento y toma de posesión del Exmo. Sr Presidente de la República
Española...”
La corporació
d’aquells anys parlava d’allò que mostrava la fotografia, una festa popular (solta
de vaquetes) per celebrar l’elecció del primer President de la República.
I un segon motiu
que corroboraria la meu suposició, era com he dit abans, alcalde Vicente
Barber, vivia al c/ Major, núm. 70, enfront d’ell, vivia un altre regidor, José
Ortiz, al núm. 65. I com tots sabem, els actes destacats del poble s’acostumen
a fer-se al carrer Major.
Després de
tota esta explicació, crec poder datar la fotografia i el motiu, divendres 11 de desembre de 1931, festes cíviques
per solemnitzar l’elecció del primer President de la República Espanyola. Queda
pendent conèixer l’autor d’esta fotografia que amb la seua càmera i al balcó de
casa d’Isabel Sanchis va immortalitzar un instant de la història recent d’Aielo.
No seria l’única fotografia presa en aquell festiu dia, segur que en algun
calaix ben guardat hi hauran molts més retrats esperant ser trobats per alguna
persona que valore la seua importància històrica.
 |
| Vicente Barber Calabuig (1885-1934), (Col. Dafni Valor Visvikis) |
2). RETRAT HISTÒRIC. Dafni Valor
Visvikis, va aportar, per a l’arxiu
fotogràfic, una fotografia de
grans dimensions
del seu iaio Vicente Barber, de la dècada dels anys 20. Segons records
familiars, la fotografia esta feta a França. Els Barber, per aquells anys, posseïen
negocis i acostumaven viure temporades a Paris.
Estem davant
d’un personatge fonamental de primeries del segle XX, del que desconeixíem el
semblant fins ara. Vicent va nàixer a Aielo en 1885, fill de Miguel Barber i Mª
Teresa Calabuig, de la família dels Maons. L'any 1930 és elegit alcalde, home emprenedor, solia anar a Barcelona per negocis, allí funcionava o es parlava de l’eixample que estava modernitzant Barcelona i ell va traslladar aquesta idea de modernitat a Aielo, portant endavant un projecte de l'anterior corporació que havia planificat un gran jardí, un EIXAMPLE que hui gaudim i una planificació del poble que a hores d’ara encara seguim.Durant el seu mandat començarien les obres de la nova
carretera Moixent-Aielo. A l’any 1931, després de molt esforç i dedicació,
inauguraria el seu projecte més emblemàtic: les Escoles Nacionals. El mateix
any plantaria les noueres de l’Eixample fins a la Venta, arbres fruitals encara
recordats per la seua ombra, i els fruits eren donats a les mongetes de la
Beneficència. La seua dedicació al poble es veu reflectida a la documentació de
l’època.
La cronista Mª
Angeles Belda el va rememorar en una conferència de 1980, ”En ello el Sr.
Barber puso tanto calor que yo le recuerdo encaramado en una escalera
dirigiendo la parte central del edificio como un obrero más” i continua “las
generaciones presentes de ayelenses deben a estos dos hombres el cálido
agradecimiento que se merecen (Bautista Aparici i Vicente Barber)”.
 | ||
| Vicente Barber Calabuig (1885-1934), (Col. Dafni Valor Visvikis) |
A l’acta de 18
de juliol de 1933, Vicent dimiteix com alcalde degut al seu delicat estat de
salut, moriria poc després a 1934, jove amb tant sols 49 anys. Deixant viuda a
Maria Cruz Barber i orfes a sis fills Maria, José, Francisco, Teresa, Miguel i
Vicente. Va ser alcalde sols tres anys 1930-1933, però d’una dedicació total. Gràcies
als testimonis arreplegats als majors, que recorden com l’alcalde compromès en
la construcció del grup escolar “volia unes escoles grans i dignes per a tots
els xiquets....”, hem pogut recordar un poc de la biografia
d’un representatiu fill d’Aielo.
Lola Penades, formatgera, de 95 anys i veïna del carrer
Sants de la Pedra, ens contava que de xicoteta anava a mirar com treballaven
els obrers, escodrinyant els ossos que eixien del cementeri morisc trobat fent
els fonaments de les escoles, i recorda aquell alcalde que solia dir-li: “la rogeta
esta que fa per ací...”. El recorda com un home alt, grosset, sempre posat
de “traje”, com vestien els propietaris de l’època, i amb “sombrero”, “sempre
anava per allí, organitzant i controlant la feina per a que es fera
correctament...”, comentava que també va ser ell qui
va planificar l’Eixample que eren
tot bancals, “tenia moltes mires” i “era tot un senyor...” apunta recordant-lo.
Elvira Juan
Llovet, coneixedora de la història de la frase que precedits la part central de
les Escoles, ens la narra: “Anava Vicente preocupat en que posar en
aquella cèntrica façana quan José LLovet, propietari del xalet “Villa Elvira”,
que treballava a la botelleria com a representant i també havia segut corrector
del periòdic Las Províncias, li va mostrar la frase que podia quedar perfecta
per al frontis, a l’alcalde Vicent li va encantar la proposta i enseguida es va
posar a la feina”.
3).-HOMENATGE JOSEFA COLOMER.
El 7 d’abril de
2017, l’ajuntament d’Aielo de Malferit va rendir homenatge Josefa Colomer
Sanchis (1921-2016). Dona compromesa amb el seu poble, amb la seua gent i les
seues tradicions, serà recordada principalment per ser la primera bibliotecària
i dur endavant les dues biblioteques del poble, la Municipal i la del Patronat.
 |
| Exposició: "Josefa Colomer Sanchis i la generàcio de 1912". Recreació de la taula de bibliotecària Pepica Colomer. |
Més de 350
persones assistiren a l’acte realitzat a l’auditori municipal, demostrant la
gran estima que se li tenia. L’acte-homenatge va ser presentat per Reme Egea,
explicant i posant de manifest com s'havia guanyat a pols el reconeixement
popular i destacant les qualitats personals i mèrits en benefici del poble
d’Aielo. A continuació estava invitada a col·laborar Fina Ortiz, amiga i
xiqueta de la mateixa generació que Pepica, però per motius de salut i l’edat
avançada, no va poder assistir-hi, seria representada pel seu fill Agustín
Ferrer Ortiz.
Seguidament
es passaria el vídeo “Josefa Colomer i la generació de 1921”, amb imatges del poble de l’any 1928, fotografies dels xiquets
que formen esta generació i fotografies antigues del poble. A continuació seria
el torn per a la família de Pepica, l’encarregat de dir unes paraules va ser el
seu nebot, Fernando Egea. Tot seguit, un segon vídeo mostrava diverses persones
relacionades amb Pepica, i van anar desgranant detalls de la seua vida i
treball, remarcant que era una persona sempre disponible i preocupada per la
gent del poble.
Per a tancar
l’acte, la regidora de cultura, Adela Penalba, destacaria l'excel·lent feina
feta com a bibliotecària i catequista, dedicada a l’educació, voluntària... i agraint
a totes les persones que havien contribuït a fer possible l’acte d’homenatge.
Tots els presents a la taula destacaren que va ser una dona excepcional, que ha
sabut adaptar-se a les circumstàncies i als temps que ha anat vivint, i del que
van destacar “la seua humanitat”. L’acte
acabaria traslladant-se a la Biblioteca Pública per inaugurar l’exposició “Josefa Colomer i la generació
de 1921”.
També es de
destacar la interesant mostra fotogràfica efectuada amb la tècnica de
REFOTOGRAFIA, 10 fotografies realitzades per Rafa Ortiz. La refotografia consisteix
en fer de nou una fotografia antiga buscant el mateix indret on va ser feta, la
mateixa orientació. La tècnica ens permet descobrir-nos els canvis urbanístics
del nostre entorn o l'evolució de la nostra societat.
Mª
Jesús Juan Colomer
Bibliotecària
Publicat Programa de festes 2017
