PROPAGADA I ANUNCIS ANTICS: comerç carrer sant Llorenç

Programa de festes de 1925.

Anuncis als llibres de festes d’antigues botigues i negocis del C/ sant Llorenç i l’Era.

Com era el carrer Sant Llorenç i barri de l’Era fa uns anys? Ho podem saber o al menys fer-nos una idea a través de la lectura dels antics anuncis als programes de festes (1944 a 1965). Gràcies a la lectura d’estos anuncis sabem dels negocis que estaven en marxa, botigues de comestibles, forns i bars del carrer. No estan tots, ho sabem, solament són uns pocs entre uns quants més. 

Per exemple, al programa de Festes Patronals de l’any 1953, hem trobat este original anunci de  José Rafael Marti Vidal, que donava a conèixer el seu negoci de fabrica de licors, d’esta manera tan cridanera i directa:

 De fabricante a consumidor, precios muy económicos en venta al detall”. I segueix ¡Caballero! Llega Vd del campo, tome usted una paloma” refresco” de Anís Selecto, ¡Señorita! Crema dorada, la mejor para el buen humor. ¡Viejecita! ¿Tienes buen paladar? Pippermint “dulce” debes tomar. Des Anís selecto dulce ni hablar. ¡Oh! Kola tropical! Es la mejor, y muchas cosas más te las puede servir JOSE RAFAEL MARTÍ VIDAL. No lo olvides, precios muy económicos.

Rafael, antic treballador de la botelleria, era l’encarregat de fer les formules dels originals i antics licors fabricats a la destil·leria d’Aielo, ofici que Rafael “Orgue” va aprendre del seu pare, fins que es va independitzar obrint el seu propi negoci al carrer on vivia. 

Dels negocis que trobem anunciats al barri de l’Era i carrer sant Llorenç, el més vell i de temàtica agrícola, és el fundat per Emilio Castelló (conegut com “la vareta”). El trobem anunciat ja al programa de festes de l’any 1944, especificant la varietat de raïm.

Centro vitícola i olivícola Ayelense... olivo fenómeno CHANGLOT REAL.

A l’anunci apreciem un detall que ens demostra, una vegada més, com canvien les coses. Mireu el nª de telèfon, és simplement el nº 13.

Emilio no es va deixar mai d’anunciar fins el tancament del negoci. 

Emilio Castelló al pati del seu negoci conegut com “La vareta”, anys 60.

A l’any 1954 comencem a trobar els anuncis de l’empresa “Vidriera Ayelense” fundada per Vicente Sanz Belda . On tants joves d’Aielo han treballat, les xiques folrant garrafes de vímet i canya i els xics elaborant garrafes de vidre, que més tard folrarien de plàstic. Encarà és recorda aquells camions carregats de garrafes que partien rumb a tota Espanya... 

Esta fàbrica va tancar a l’any  1977. Sortosament ens ha quedat un bon grapat de fotos i bons records dels treballadors en una època quan esta empresa aielonera va arribar a ser líder en el sector del vidre. Actualment han desaparegut fins i tot els ciments i el lloc que ocupava ara hi ha construït un bloc de cases... A l’anunci especifica el que s’hi fa: Fábrica de garrafas de todas las clases i cabidas , i també s’aprecia el nº de telèfon, que es limita a dos xifres. 
 

Camió carregat de garrafes de la fabrica “Vidriera Ayelense”, anys 60.

Una altra fàbrica de l’Era, que va començar a fer-se publicitat l’any 1955, és “Yesos Solera”, un antic i tradicional negoci familiar fundat l’any 1920 per Bautista Giménez Belda i que es va mantenir fins l’any 2005. Malauradament també tancaren els dos forns d’algeps, desapareixent així, aquella estampa de l’Era quan arribaven  les cavalleries a “ca Solera”, unes amb les sàrries carregades de pedres d’algeps que prèviament havien tret de les mines (Font de Jeroni, Ombria, Campello...) i que una vegada arribats al lloc, dipositaven a la boca del forn, altres eren matxets que arribaven carregats de llenya per mantenir encès el forn de coure algeps.

 

Dos forns de Solera, 1955

 També parem l’atenció en  els anuncis dels bars. Trobem que a l’any 1958, s’anuncia el taverner Vicente Vicent Bataller, que ofereix tapas i aperitivos, especialidad en cervezas. Anys més tard este bar seria conegut com “Bar 99”. 

En els anuncis de l’any 1960, ja el trobem amb el nom popular Café Bar “El 99”. Tapas variadas, aperitivos, cervezas, especialidad en café.

 

El “bar Noya” el trobem anunciat al programa de l’any 1958. Aperitivos, servicio esmerado, tapas.

A l’any 1961, s’anuncia con a saló per a bodes i comunions, amb servici Bigot (altre bar que estava al c/Major, regentat per Ximo Bigot i Lolita Noya). El bar de la Noya es va tancar al no poder ser regentat pels fills i es convertiria en local per a bodes i comunions. Conta una veïna del carrer que, a més a més, entre els anys 1960-63, els diumenges el local era llogat pels joves de la penya “Xiqui” per a ballar, amb música que eixia del “el picut” que llogaven  al ti Pelut.

L’any 1958, recent  estrenades les Cases Barates, Ramon Borderia Soler es va instal·lar en la casa núm. 119, obrin el seu propi forn i tenda de comestibles. Hui, este forn encarà esta en funcionament, regentat per les nétes de Ramon. Apareix anunciat per primera vegada al llibre de festes de l’any 1960.

Ramon Borderia Soler, Enriqueta Borderia Martinez i Enriqueta Martinez Martinez, a la terrassa de la casa, 1961.

A l’any 1960, trobem per primera vegada anunciat a Fermin Marti, amb el seu negoci de barbats.

També al programa de 1960, trobem la Carnisseria de Rafael Vila Beneito. Hui al c/ Sants de la Pedra.

A l’any 1962 apareix al llistat d’ anunciants, per primera vegada “Transportes Mora”. Els mores a banda del transport tenien tenda al carrer oberta  fins fa només uns anys. Ara, tancada la primera tenda familiar, queden hereus que mantenen oberta una altra tenda al carrer san Llorenç,  (Paco Mora) i el negoci (Pepe Mora). 

Altre anunci del carrer el trobem l’any 1962, Seguros Unió Levantina S.A de seguros, agent Juan Sanz Belda. Especificant les assegurances que fa la companyia.

A l’any 1963, a banda dels incondicionals de tots els anys que ja hem comentat, trobem a José Castelló Bernabeu, amb el negoci de taller de fusteria i persianes.

L’any 1964, ja són més anunciats. Trobem a José Mª Juan Sanz, pintor decorador.

Viveros Egea, Juan Egea Armengol, “Sòria”, que afegeix a Grandes viveros de vides americanas y árboles frutales la ressenya de l’autorització per part del Ministeri d’agricultura. En l’actualitat “Soria” continua el negoci de barbats peró al c/ Església.

Trobem anunci de Marino Beneito Juan, l’any 1965, també amb negoci de vit americana. Grandes viveros de vides americanas y árboles frutales. Els seus descendents han traslladat el negoci a l’Era, al final del c/ Orient. 

I per últim tenim un anunci de conyac que està al llibre de festes de l’any 1965. És Salvador Marti Soler el distribuïdor de Bodegas Marqués del Mérito (Jérez de la Frontera). I amb este anunci de cognac. Su coñac...Creador, creado para el gran Señor.

I amb este distribuïdor de les bodegues de Jérez de la Frontera, finalitzem este recompte publicitari. Hi havia més, és clar. Al carrer existien altres tendes, forns i negocis, però com en aquells anys no s’anunciaven no apareixen en este llistat, que a més a més es limita a uns anys determinats.

Mª Jesús Juan Colomer

Mariló Sanz Mora
Programa festes sant Llorenç 2013

Malnoms d'Aielo de Malferit: LLARG DE CINTO

LLARG DE CINTO

Segons recull el llibre “Malnoms d’Aielo de Malferit. Mante... i tu de qui eres?” era algú molt alt i fill de Jacinto.

EL TI SINTO

No sé si el Jacinto, pare del Llarg de Cinto, era el mateix que el protagonista d’una història real que va succeir a Aielo i em va contar ma mare. El ti Sinto pertanyia a una família benestant d’Aielo, fumador empedreït, solia portar casi sempre en la boca un bon puro. 

La família dels Sintos van construir el primer i únic panteó subterrani del nostre cementeri. Una llarga i pesada llosa amb els noms dels allí soterrats tanca la tomba (El primer d’ells Jacinto). L’estàtua d’un Àngel sobre una columna remata el monument funerari. L’àngel dirigies la seua mirada en direcció al panteó mentre en un braç alçat i amb el dit senyala el cel. 

El tio Sinto va ser malauradament el primer en estrenar-lo. Al dia següent de les seus exèquies es trobava l’enterrador rematant la faena que havia quedat pendent del dia anterior. Estava allí, dins del fossar... Un llaurador del poble que anava amb la seua burreta pel camí del cementeri es va detindré davant de la porta del “Camposanto” porta des de la que es veu perfectament el panteó situat prop de la porta. 

Sense baixar de la burreta, i dirigint-se al panteó va alçar la seua veu llançant una mena de provocacació:

-“Sinto... ja no el fumaràs els puros tan grossos que el fumaves!!”

Des de l’interior del panteó, una veu cavernícola a causa de l’eco del fossar, la del enterrador, li va contestar...

-“Ara més fume més grossos!!
El llaurador va saltar esbalait del burro i va apretar a correr. Semblava que el dimoni anava a per ell. L’enterrador va eixir fora del panteó per saber quin paisà havia llançat el crit. Del camí només va poder vorer, ja molt lluny, a un qu corria, amb amb les mans en alt, més de presa que un llap,  tocant-li les cametes al cul, i la burreta, amb la sarià mig caiguda, que trotava darrere del seu amo, sense comprendre que es el que passava. 

Al arribar a casa i després de preparar-li la seu dona un got d’aigua amb sucre el llaurador jurava i perjurava el que li havia passat... que el tio Sinto li va parlar del més enllà ... i que ell no s’ho havia inventat ni somiat... que allò que contava era la més pura veritat!!.

Francesc Juan Chafer

FOTOTECA: cavalcada sant Llorenç

La parella de jóvens Amparo Sanz “Cacaua” i Salvador Navarro “Ventero”, molt ben engalanats ells i el matxo per a participar en la popular cavalcada de sant Llorenç, dècada dels anys 50. 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” (Col·lecció Julieta Aparicio).