EL TEMPS LLIURE EN EL PASSAT D’AIELO DE MALFERIT: ANAR AL RIU... Per Xelo Mira (In Memòria)

 

Sembla impossible que en algun temps passat el riu d'Aielo fóra d' aigua neta i viva, tan moribund el veiem avui arrossegar-se pel nostre terme. La modernitat inconscient i l'oblit de tots nosaltres ha fet possible aquest miracle negatiu, perquè només fa quaranta anys era un lloc ple de vida: hi nedaven i hi creixien anguiles, granotes, barbs, clótxines d'aigua dolça, llises i fins i tot, als ànecs els agradava recórrer-lo amb l'orgull dels voladora.

Eren la vida d'un riu viu, la menys afortunada, i el desig de molts xiquets convertits en experts pescadors: uns els capturaven amb les mans (ofici que exigia els reflexes d'un gat), altres, més sofisticats, amb una canya de canyar i un fil. Mentre els caçaven, l'habilitat de pescar era un esport; capturats, esdevenien aliment per estómacs poc malcriats en l’abundància. Alguns homens encara recorden caçar talpons, de carn tan exquisida, en paella o amb tomaca.

La vida també s'estenia a les vores, agraïdes per l'aigua vivificant: moltes de les plantes que criaven eres recollides per menjar, roselles (una espècie de bledes; les seues fulles eren també el farcit deis pastissets), conillets, la roques (per a l'amanida); d'altres, se'n feia un ús diferent, com per exemple el manrubio, recollit per adornar la casa dels xiquets quan prenien la primera comunió o per netejar de puces les quadres dels cavalls. De totes aquestes, el nombre ha minvat massa ràpidament en aquests últims anys.

La vitalitat, com determinades rialles, és contagiosa. És per aixó que la gent d'aquell passat no tan llunyà sentia molt sovint l'imperatiu plaent d'acostar-se al riu. Era un lloc ideal per passar entretinguts un matí o una vesprada quan el temps i l'estació de l'any acompanyaven. Allí nedaven a l'estiu, als tolls que l'aigua amuntegada formava com convidant al bany: el toll Redó, el toll de la Fonteta Eixea, el toll del Molí d'Allá Baix, eren els noms d’una geografia més santera. Per Pasqua i Sant Vicent no eren poca els que baixaven a berenar al molí Propet i al molí d'Allá Baix.

Podien anar, segons les ocasions, en colla d'amics o en família, l'ampla família que inclou pares, fills, àvia, tios i cosins, acompanyats del ruc i carregats de tot el necessari per fer un bon dinar (la paella, sobirana). Instal·lats en una xopada no els faltaria ni aigua fresca d'alguna fonteta ni el divertiment de la pesca o l'agradable ombra de la primavera. Estenien una manta damunt l'herba per menjar i després no perdonaven, més els hómens que les dones, la migdiada. Era una festa, de diumenges i jornades de vacances.

 O simplement baixaven al riu perquè buscaven l'aigua més fresca del poble, com conten algunes dones majors: "Després de cobrar la paga, anàvem al riu a fer-se una llimonada de la bandera blanca. Primer la compràvem (dues paperetes, una de blanca i una altra de blava) a casa de l'Havaner i baixàvem al riu. La bevíem al peu de la font, (la fonteta Eixea o la d'Allá Baix) i després pujàvem al poble, tan contentes, cantant i rient, com si haguérem fet una gran cosa, ¡ja veus!".

A banda de diversió, el molí Propet ha significat menjar en època de fam. Allí es molia el gra que prèviament havien cultivat els llauradors. Aprofitant l’energia de l'aigua del riu moguera una gran pedra que triturava el blat, civada, o panís que eren els productes més habituals; excepcionalment es molien pèsols, faves o qualsevol altra cosa que demanaren els llauradors. Al terme municipal d'Ontinyent hi havia una vintena d'aquests molins. Per als nostres agricultors eren importants el molí Propet i el molí d'Allá Baix.

Avui dia l’activitat que es desenvolupa als molins ha estat substituïda per les grans fàbriques de farina que abarateixen el producte usant tecnologia mes moderna.

El riu amb la utilització les sèquies que van construir els nostres avantpassats, ha servit per regar els horts que proveïen d'aliment els veïns del poble. Donava la seva aigua per netejar la roba, baixaven les dones amb la gaveta plena de roba per a rentar-la al llavador. També ens va donar a principi de segle la llum elèctrica, i ens avançà als pobles veïns de l'Olleria, Bocairent i Ontinyent més importants que el nostre en demografia i recursos i als quals la Central Hidroeléctrica Ayelense subministrava energia.

Hem d’agrair molt al riu Clariano que mereixeria un poc més d'atenció per part nostra. Recuperem la consciència històrica i aquella aigua tan bona i tan sana!

Xelo Mira Barber (In Memoriam)

Programa de Festes 2015

SAPS QUÈ?... Batiste Aparici, alcalde.

 

Sabeu que Batiste Aparici va ser durant set anys, alcalde d’Aielo de Malferit? Concretament des d’any 1916 fins a 1923. Molt prompte vos contarem la seua actuació com a cap de l’ajuntament, i les seues millores per al poble d’Aielo, que actualment admirem i ens defineixen. Batiste, amb la seua bona gestió, marcaria una època de la nostra història recent.

Historia sin contar: San Isidro labrador. Por Tere Castelló Bataller

 

En septiembre de 2016, fue trasladada la imagen de San Isidro el Labrador a nuestra Parroquia de Aielo de Malferit. Desde 1978 hasta el 2016, y durante 38 años, permaneció en el domicilio de mis padres Antonio Castelló y Teresa Bataller.  

Mi padre, fue presidente de la cámara local agraria en los años 1978 al 1982. Había una tradición, que la imagen permaneciera en el domicilio del presidente, durante el tiempo que estuviera vigente en el cargo. Cada año por el mes de mayo, se celebraba una fiesta en honor a San Isidro.  

Cuando la cámara agraria, dejo de existir como tal y paso a ser dependencia del ayuntamiento, con todas sus diligencias.                        

A partir de entonces tuvo que permanecer la imagen, en el domicilio de nuestra familia, que la cuidamos durante todos estos años, con el respeto que merecía. Muchos años de gestiones, dialogo y esfuerzo por parte de mi padre, para que la imagen fuera trasladada a un lugar digno de nuestra Iglesia. 

Por fin al cabo de este tiempo, D. Antonio Ferrero, actual párroco, acepto que la imagen podía ser trasladada a la parroquia. Se elaboró, exclusivamente para la imagen una peana de madera de olivo tallada a mano, obsequio de Antonio Castello Nadal.

A partir de ahora, deseo y espero, que podamos retomar la celebración de esta fiesta, que a mi parecer tiene mucho significado para muchos ciudadanos, que de una manera u otra trabajamos la tierra.

Deseo mostrar mi agradecimiento y cariño a mi prima Maribel Castello Bataller, que sin esperar nada a cambio, nuevamente con sus manos de artista, su gran dedicación al trabajo bien hecho, realizó una maravillosa restauración de la imagen, que con el paso de los años se había deteriorado.       

A mi padre, con el cariño y respeto que se merece, quiero agradecerle el buen ejemplo que siempre me ha mostrado a seguir.

Me has demostrado que hay grandes personas, pues, a lo largo de tu vida has sabido actuar con honor y justicia. Completamente orgullosa de ti, gracias por el legado recibido. 

 Tere Castelló Bataller (In Memoriam)

Programa de festes 2017

Acomiadar-se per a sempre d’una cosina i una dona tan treballadora i valenta, familiar, apassionada. Una dona compromesa amb la joventut, amb molta disposició per a tots, motivadora i accessible... Tere Castelló Bataller, als 63 anys ens dius adeu, ens deixes de manera discreta, com eres tu. Per a totes aquelles persones que t’hem conegut, no t’oblidarem, sent en l’ànima aquest trist final. Molts ànims a Ernesto i els fills Ernesto i Yesica, al pare Antonio Tagano i les germanes Toñi i Paqui. D.E.P. per sempre Tere (24/05/2023).

El mestre Vicent Escrivà amb el seu alumnat a les Escoles Velles, l’any 1969

 

El mestre Vicent Escrivà amb el seu alumnat a les Escoles Velles, l’any 1969. Desconeguem l’autoria de la fotografia escolar, segurament seria el mestre D. Pascual, el retratista ocasional. Alguns alumnes encara recorden al mestre amb una càmera de la seua propietat fotografiant moments escolars. (Arxiu Fotogràfic BPM Degà Ortiz i Sanz. Col·lecció Maruja Sánchez). 

1-Kiko

2-César

3-Engracio Xorrut

4-Javi Potate

5-Josep

6-Pedro Duro

7-Antonio Palao

8-Nacho Pixi

9-Sancho

10-Manolo del fondo

11-Salva de la Rava

12-Ricardo Basureo

13-Paco Porró

14-Enrique Barrera

15-Xirri

16-Marcelino

17-Pepe de la casa el pic

18-Toni Cairent

19-Fernando Botija

20- Navarro

21-Angel Gavira

22- Pepe Vinagre

23-Juanjo Mongera

24- Jose Porró

25-Rafa Catí

26-Loreto

27-Segui (gepa)

28-Miquela

29-Javi Juan

30-Pepe Celestino

31-Agustin

32-Angel Cebeta

33-El mestre Vicent Escrivà

Vicent Escrivà Peiró, ( La Font d’en Carròs, 10 de maig de 1948 València, 28 de març de 2018).

 

Professor, escriptor i crític literari

Començà la seua labor pedagògica com a mestre d’escola en pobles com Aielo de Malferit i Montcada de l’Horta, en els quals deixà un grat record. A Aielo (1967-1972) fou director escolar i s’hi implicà en la vida cultural: participà com a actor en un grup teatral creat pels mestres, a més de col·laborar amb articles de geografia humana i amb versos en els llibres de festes locals. A Montcada, on treballà i visqué durant la dècada següent, dissenyaren un circuit literari urbà en la seua memòria....

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

https://memoriavalencianista.cat/biografies/escriva-peiro-vicent

Memoriavalencianista.cat és un projecte de recuperació de la memòria històrica impulsat per la Fundació Josep Irla, que té per objectiu referenciar les personalitats, publicacions, entitats, fets... més rellevants relacionats amb la història del valencianisme.

RACONETS I MOMENTS DEL MEU POBLE AIELO: Aielo de Malferit bressol de Nino Bravo. Música Espectacle itinerant (dissabte 13 de maig 2023).

 

 Enhorabona a tots els participants.

Mareta

 

Mareta, mareta

esta nit he somiat

que una nineta

m’havies comprat.

Tenia la nina,

bonics els ulls

la cara molt fina

i els cabellets rulls.

Mareta, mareta

hui que és el meu sant

compra’m la nineta

que jo he somiat.

Que tinga la nina

bonics els ulls

la cara molt fina

i els cabellets rulls.

A eixa nineta

jo la dormiré

i en molta alegria

jo li cantaré.

Adorm-te nineta

adorm-te si tens son

adorm-te bonica

nom, nom, nom nom.

 

(Cançó de bressol popular que es cantava en Aielo de Malferit)

 

Recollida per Elvira Juan Llovet al seu llibre “Música y tradición en Ayelo de Malferit desde los orígenes hasta 1990”.

3 de maig, dia de la Santa Creu.

 

El dia de la Santa Creu, quaranta dies arreu.

La festivitat de la Santa Creu, 3 de maig, ha  desaparegut del nostre calendari local fester, celebrant-se fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Es feia la part litúrgica i popular de la festa que consistia en la benedicció del terme, a la creu del Calvari on es beneïen els quatre punts cardinals.

Els devots i fidels, acudien a l’església, i tots  anaven en processó fins a la creu del Calvari. Els xiquets i xiquetes portaven xicotetes creus confeccionades amb llistons de fusta arreplegats i cedits per les fusteries del poble, adornades amb floretes silvestres del camp: roselles, conillets, margarides.... I la resta de persones amb rams de flors de primavera: roses, quirinquilla, clavells, lilera...

Primer de Maig 1933. Dia del Treball.

 

A llibre de plens de l’any 1933, a l’acta apareix anotat la depesa ocasionada per a celebrar la festivitat del primer de maig, Dia del Treball.

“Contribuir a la fiesta del Trabajo que se celebrará el primero del próximo mes de mayo, con los fuegos artificiales que han de dispararse para solaz y esparcimiento del vecindario…”. 

Bon Dia del Treball.