L’arciprestes RafaeI Juan Vidal, 90 anys de la seua defunció. Per Fernando Goberna Ortiz.

 

Efemerides ara fa 90 anys. El arcipreste Rafael Juan Vidal nació en Aielo de Malferit en 1882 y murió en Ontinyent en 1933 a la temprana edad de 51 años. Fue arcipreste de la Iglesia de Santa María de esta población desde 1920 hasta su muerte, años éstos, en los cuales llevo a cabo importantes proyectos como la fundación del semanario LA PAZ CRISTIANA, el cual se publicó durante catorce unos (hasta un poco después de su muerte), la creación, en 1923, de la primera Junta para las fiestas de la Purísima, patrona de Ontinyent, para cuya imagen consiguió unas andas de plata pagadas con las aportaciones de los vecinos, impulsar la educación católica de los jóvenes, y la construcción de un nuevo Centro Parroquial, y, asimismo mejoras en el templo de Santa María, para el cual hizo las gestiones para la adquisición de magnifico órgano etc... 

Antes de residir en Ontinyent, había ejercido su ministerio sacerdotal en las parroquias de Benimasot, Massalavés, Manuel y Carlet, fundando, en esta última población, el semanario EL REDENTOR. De el se dijo que fue: El apóstol de la juventud, gloria singular de su patria chica y ornamento de la Iglesia Fontana, gran apasionado de la Purísima e impulsor de las juventudes católicas de aquellos años, el infatigable Rafael Juan Vidal, persona fundamental en la visa religiosa, cultural y cívica de Ontinyent y su arciprestazgo, organizador nato y gran activista pastoral etc... En las páginas que siguen tratare de
acercarme biográficamente a la personalidad de este ilustre ayelense. 

Fernando Goberna Ortiz Programa de festes de 1999.

 

 El dia 29 de novembre de 1933 va faltar a Ontinyent l’aieloner, el rvdo Rafael Juan Vidal, als 51 anys. Al Centre Parroquial que va fundar col·locaren una plaça a la seua memòria.

 

EL BARQUERO (Malnoms d'Aielo): Memòries de Francesc Juan Cháfer.

La seua família si no en falla la memòria, procedia del poble veí de Moixent. No faltaven mai a la cita de les nostres festes majors, les d’agost dedicades al St. Crist de la Pobresa i a sant Engraci Màrtir... “també patró” com diu una de les estrofes del seu himne.

Les seues atraccions constaven d’una norià no massa gran, unes barques tipus columpio i un barracó de tir amb els seus corresponents rifles de perdigons. Tant la norià com les barques funcionaven per pulsió humana, sense electricitat. El barquero amb els seus braços li donava voltes a la norià, esforç gran a l’inici fins a que la norià prenia velocitat i rodava, casi per si mateixa, gracies al seu eix engreixinat.

Les barques eren més bé una mena columpis que tenien la forma de barca amb dos seient. Estaven sostingudes no per cordes ni cadenes sinó per dos pals. El barquer iniciava i ajudava a rodar l’artefacte de moviment i nosaltres, posats de peu i amb les nostres mans agarrant els rígids pals, intentaven ... cada vegada mes alt. Una palanca alçava unes fustes del terra que feien de fre i marcaven final del nostre viatge en barca... taulons de fusta molt gastats i que ens permetien, fent més força, obtindré uns segons de regal.

Del barracó de tir recorde sobretot una rampa xicoteta de fusta que arribava fins a la barra i que partia d’unes portetes tancades. Calia afinar sobre un punt d’elles i si açò ocorria s’obrien automàticament. Del seu interior eixia un cambrer amb una copeta de vermut i una oliva i que rellisca  per la rampa li la oferia al afortunat tirador.

 

Dia de santa Cecília, patrona de totes i tots els músics.

Hui 22 de novembre, dia de santa Cecília, patrona de totes i tots els músics. Felicitem a tots els músics de la banda d’Aielo, i la resta de músics d’altres associacions, particulars i entusiastes i amants de la música en general.

Dos programes de la celebració de santa Cecília de la Unió Musical Ayelense, de fa 20 i 30 anys, amb els nous components de la banda. 

Molt bon dia de la música!.

QUAN EL BURRET ERA ESSENCIAL PER ANAR DE DIVERSIÓ (II), per Mª Jesús Juan Colomer.

 2).-Els xicots d’Aielo de Malferit, quan els allistaven per a fer la mili, eixien de quintos pels carrers del poble. Era tota una gran festivitat popular, alguns d’ells portaven instruments musicals, sobretot tambors i trompetes, que feien sonar amb força, junt a tot un rebombori de veus i crits, música, tocs a les portes... Tot per avisar a les dones de les cases per a que “s’assomaren” a les portes i els donaren i tiraren a les gorres algunes pessetes i duros per celebrar l’allistament, demanat amb “Salero” la voluntat per als quintos!!!.

Era l’any 1964, sortejaren de quinto a Salvador Rico, manyano, i propietari d’aquesta simpàtica fotografia. En tornar de la mili, ell i la resta d’amics quintos també, agafaren de la quadra del pare, el matxo, i adornaren el carro, enganxaren l’animal, i a continuació tots d’un bot pujaren a ell. Entre cants, risses i molta alegria, anaren a celebrar el final del seu servei militar obligatori al Molí Propet. El beneit matxo els passejaria per l’Eixample, que és el que es veu a la foto,  i carrers d’Aielo. El final de la festiva jornada finalitzaria amb una denuncia de l’agutzil, Rafael el rayo, per escàndol.

Qui faria aquesta fotografia?, segur que algun fotògraf ambulant, o tal volta fora algun aieloner aficionat? segurament posseiria una de les primeres càmeres que començaven a arribar al poble, just de la mà dels soldats que feien la mili a Canàries. Tal volta fora un amic de la quadrilla!

És clar que la divertida colla de quintos li demanarien al retratista, tots a una i satisfets... una fotoooo!!!. Per a està quadrilla d’amics i quintos aieloners és un bon record de joventut.

 

“Que sant Antoni li guarde l’animalet”

Mª Jesús Juan Colomer

Bibliotecària / arxivera