Hui tirem la mirada 65 anys enrere, anem a la dècada de 1950 del segle
passat, concretament l’any 1954 i parem l’atenció en unes cases construïdes en
aquell any perquè la demanda de població així ho exigia. Aielo creixia i amb les
vivendes existents no hi havia prou. Se’n necessitaven més i a més a més, que foren
assequibles
a les butxaques de la gent.
Parlem de les conegudes com “Cases Barates” del carrer Sant Llorenç, un
conjunt de cases uniformes i alhora peculiars. Uniformes perquè eren totes
iguals i peculiars perquè aquell carrer era diferent a la resta del poble. Eren
cases creades en un carrer més ample que els existents i eren modernes i
preparades per als canvis que el futur anava portant i que Aielo assimilava a
mesura que arribaven.
L’Ajuntament d’aquell any 1954, encapçalat per l’alcalde
Bautista Ferri Soler, va ser qui va mamprendre la important tasca de manar la construcció
de les 48 cases protegides que tan necessitaven al poble. Redactaren el
projecte del nou barri, els arquitectes d’Albal José Cort Botí i Rafael Codez
Blanco i el pressupost va ascendir a un total de 4.000,000 de les antigues pessetes.
Les cases previstes seguien la tendència arquitectònica existent que
marcava la vida del poble. Estaven pensades per als llauradors i jornalers del
camp que era l’ofici predominant al poble. Segons
el projecte de fa 65 anys, cada casa, amb dos plantes, constava d’una entrada,
un menjador, una sala d’estar, una cuina, un lavabo i un dormitori en la planta
baixa, a més a més d’un corral adequat a les necessitats dels llauradors. També
hi havia una escala d’accés a la planta alta on es trobaven dos dormitoris i la
pallissa. Les cases estaven dotades de la instal·lació completa d’aigua potable
i llum elèctrica en totes les dependències, i és un detall rellevant perquè en
aquells anys no totes les cases d’Aielo tenien aigua corrent, només algunes
cases de propietaris adinerats tenien aigua procedent de la Basa la Cava,
coneguda per tothom com “l’aigua dels
rics”per eixe motiu.
La construcció va anar a càrrec de la Companyia Mercantil “Construcciones
Estrada y Compª S.L.” amb un import de dos milions nou-centes noranta tres mil cent
seixanta set pessetes amb quatre cèntims. Certament
que eren molts diners per a l’època.
La gran mampresa necessitava molts treballadors. Al poble vingueren obrers
de fora, acollits a les cases de la gent del poble, que van estar pegant-li de
valent construint aquell grup de cases que canviaria la fesomia d’una part d’Aielo.
Finalitzaren l’any 1956, així com també el grup de cases construïdes paral·lelament
al carrer Sants de la Pedra a l’esquena de les Cases Barates.
El 24 de juny de 1956, al saló de Plens de l’Ajuntament, en un acte amb
invitats, autoritats locals i el veïnat aspirant a les cases recent construïdes,
es va procedir al sorteig dels nous domicilis protegits. El sorteig va ser
simple: en una urna es col·locaren paperetes amb els noms dels usuaris i en
altra urna a banda paperetes amb els números de les cases, a continuació dos
xiquets van traure les paperetes: Antonio Borderia Alemany, va traure les paperetes
dels noms de les persones propietàries i Ricardo Mateu, les paperetes dels
números de les cases on anaven a viure.
A
l’acta del ple de l’Ajuntament de dia 5 de juliol de 1956 s’acordà que el dia
de la inauguració de les noves Cases Barates seria el dia 21 de juliol, a les
18h i quedava invitat tot el veïnat. Hi s’especifiquen els preparatius per
aquell acte: la construcció de dos arcs a l’entrada del poble amb un cartell
al·lusió saludant a la primera autoritat provincial, així com també queda
escrit que s’havia d’avisar al senyor retor per a beneir les vivendes a
inaugurar.
A partir del sorteig i la posterior inauguració, el carrer s’ompliria de
famílies treballadores que cada dia anirien amunt i avall de casa a la feina i
de xiquets cridaners jugant corrent sense mirament. L’ambient s’ompliria de
sorolls, de colors, de sentiments...de dia i de nit també, quan homes i dones
eixirien a la fresca a posar-se al dia de les novetats del poble. El carrer de
les Cases Barates ja havia cobrat vida. I a partir d’eixe moment les festes de
Sant Llorenç tenien més habitants amb qui compartir l’alegria de la festivitat
celebrada anualment en els mes d’agost.
Al mes de setembre es plantaren arbres per ornamentar el nou tros creat
però a l’any 1968 per petició veïnal i desprès de la corresponent votació entre
tots els que hi vivien, acordaren per unanimitat, amb un vot en contra, procedir
a tallar-los.
I és que 1954 va ser un any ple d’activitat.
La creació de les cases barates no seria
la única obra important que s’estava realitzant al municipi, també es va construir
l’escala d’entrada i la reixa que envolta l’edifici de la Beneficència. A l’hort
de Josefa Calabuig (Hort d’Adriano) hi havia obres, es va ampliar l’Eixample i es
fa fer l’ampliació del carrer Orient, el tram des de la Font de l’Eixample fins
el carrer Església per facilitar el pas dels cotxes i especialment el de
l’autobús públic que tenia complicat el seu pas per ser un carrer estret. Eixe
any també es van enllestir les obres del que aleshores era el nou escorxador i actualment és el Centre de Salud.
Han passat molt
anys des d’aleshores i les Cases Barates continuen habitades de famílies,
encara que, malauradament, alguna casa esta tancada, com moltes altres del
poble. També trobem que algunes cases es conserven segons plànol inicial, altres
s’han remodelat segons diferents maneres de vida i totes no estan pintades
iguals, però en general el barri manté viva la seua essència.
Mª
Jesús Juan Colomer
Mariló
Sanz Mora
Programa Festes Sant Llorenç 2019
