Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
Aquest any, per segon any consecutiu no hi haurà festa.
Però per tots el que podeu assistir, el pròxim dissabte 31 de juliol, a les 20 h, hi haurà santa missa en honor als nostres patrons a l’església sant Pere Apòstol, i en directe pel Facebook de la parròquia.
Gràcies a tots i totes,
US ESPEREM
Naix al carrer Sants de la Pedra, 49
Pares: Honorio Colomer Colomer (1886) i Mª Isabel Martínez Micó (Palomar 1887).
Iaios paterns: José Colomer Juan i Josefa Colomer Satorres
Iaios materns: Enrique Martínez Calatayud (Otos) i Bienvenida Micó Tormo (Palomar)
El pare Honorio, era comerciant i la mare Mª Isabel era natural de Palomar i germana del pare d’Elvira Martínez, també comerciant.
Poc sabem de José Maria, moriria l’any 1942, als 21 anys. Al poble de la Font d’En Carròs, on segurament estava resident allí.
Hui compliria 100 anys!
Pares: Juan Bautista Mompó Rico (1889) i Ana Mª Alemany Penades (1890).
Iaios paterns: Vicente Mompó Bellot i Vicenta Rico Calabuig
Iaios materns: José Alemany Ureña i Magdalena Penades Mira
El pare Batiste, era jornaler i moriria jove. La mare Ana, era una dona, fineta de tipus i “molt de sa casa”.
Juan naix i viuria durant anys al carrer Hospital, 16. Pertanyia a una família molt humil, la seua vida va transcórrer jugant pel riu Clariano i treballant des de menut arreplegant fem amb un cabasset, fem que amuntonava i després anava venent a la gent propietària de terres.
Durant la temporada del pebràs, en fer-se de dia, Juan anava a peu a la Balarma amb una cistella de vímet a fer pebrassos i els venia pel poble, també els portava a la seua germana Maria, que era modista, i ella els venia a la gent que podia comprar-los. Maria era molt apreciada al poble, perquè cosia molt bé.
Com tothom, va sofrir la guerra i va ser testimoni d’alguns fets destacats: la destrucció d’un retaule religiós a la façana de la seua casa o la destrucció i incendi de les imatges de l’església.
Un altre germà de Juan aniria a viure a València, i va tindre dos fills, Juan Carlos Mompó, serià reconegut a l’any 2016 com el millor jutge d’Espanya.
Juan, a poc a poc, anava portant la casa avant. Com era estudiós i destacava en l’escola, en el coneixement de les lletres i els números, la família de Les Messines, el nomenaren encarregat de les terres de la seua possessió (els Messines eren una de les famílies més riques del poble amb un bon grapat de propietats).
Abans eren pocs els jornals que es donaven a la gent del poble, i el poble estava dividit socialment entre els que eren d’esquerres, que eren tots jornalers, i els propietaris o amos que eren de dretes.
Juan, era de pensament i ideologia d’esquerres, molt respectuós amb les altres orientacions polítiques, s’enorgullia de defensar els valors en els quals creia.
Un dia l’amo li va dir que havia de despatxar a quatre homes, i ell coneixedor de les necessitats de cada família va optar per anar-se’n ell abans de tirar fora a persones necessitades.
Des d’aleshores la seua vida canviaria rotundament. Començà a festejar amb la jove aielonera Antonia, La del forn, casant-se amb ella a l’any 1952. Tot seguit es traslladaren a viure a Barcelona trobant feina en l’empresa FECSA, companyia de la llum, on estaria col·locat tota la vida laboral aconseguint acumular un important patrimoni, gràcies al bon sou. El matrimoni tingué dos fills que encara mantenen arrels i amistat a Aielo.
Tots els anys solia vindre al poble durant un o dos mesos, on tenia casa pròpia. Recorria amb enyorança els llocs i paratges de joc de la infantesa i xarrava amb la seua gent estimada.
Va morir a l’any 2016, als 95 anys. Hui compliria 100 anys!
Naix al carrer Orient, 4
Pares: Joaquim Mompó Mompó (1881) i Rafaela Martí Vidal (1882).
Iaios paterns: Manuel Mompó Bernabeu i Vicenta Mompó Juan
Iaios materns: Rafael Martí Martínez i Dolores Vidal Bataller
El pare Ximo “El ti cuc o milhomens”, era conegut així per ser un home molt xicotet i la mare era coneguda com a Rafaela “la corita”.Hui compliria 100 anys!
