Llorenç Barber Colomer, Fill Predilecte d’Aielo de Malferit!

 

Enhorabona, Llorenç Barber Colomer, Fill Predilecte d’Aielo de Malferit!

El nostre estimat veí Llorenç Barber Colomer ha estat nomenat Fill Predilecte d’Aielo de Malferit. Tot un honor per al nostre poble. Enhorabona, Llorenç!

Un xiquet que va nàixer al carrer Església, prop del campanar de la parròquia de Sant Pere Apòstol, un 6 d’agost, el mateix dia del Crist de la Pobresa, en plenes festes patronals. Fill de Santiago i Maruja, és conegut afectuosament com els de «Ca Santiago», pel nom del pare i de l’avi patern, llauradors i propietaris. La seua àvia materna, Pilar Requena, descendia dels Ortiz (el Degà Ortiz, un altre personatge aieloner de renom mundial). Així que, Llorenç forma part de nissagues aieloneres antigues i destacades, carregades d’història i amb fortes arrels al poble (Barber, Requena, Ortiz, Comenge, Colomer).

Criat als carrers d’Aielo, on corria i jugava amb els amics darrere de la Capella, al solar del Cementeri Vell, al riu, al pont d’Allà Baix, l’Eixample o a l’Era. Es va formar com els altres xiquets del poble, quan era ben menut a les monges de la Beneficència, a l’escola del Patronat i a l’acadèmia, abans de fer el salt cap a València.

La mare, Maruja, va ser una peça clau en la seua formació musical. Llorenç sempre ha contat la importància de la música a sa casa, diàriament hi sonava el piano, la guitarra o l’acordió. Eren tants germans, sempre hi havia algú tocant, i per a la gent que passava per la porta era una autèntica delícia escoltar-los. Maruja, professora de música i amant del piano, fins i tot feia classes particulars de solfeig als xiquets d’Aielo, molts d'ells, hui en dia convertits en músics, la recorden i li agraïxen aquelles lliçons.

Llorenç és el seté de nou germans, tres xiques (Tere, Adelia i Pilar) i sis xics (Santiago, José María, Rafael, Llorenç, Fernando i Luis). Una gran família nombrosa amb músics per afició, emprenedors, empresaris i festers... en definitiva, aieloners d’ànima i cor. Tots van eixir d’Aielo buscant prosperar, però mai no han oblidat el seu poble, mai no han faltat a les festes ni als moments especials, i al poble han tornat quan han partit per sempre. Fidels a les seues arrels, mantenen la vivenda familiar, que compta amb quasi 200 anys d’història a la família.

Parlar dels “Santiagos” ens portaria a recordar moltíssimes vivències, però ens quedem amb un racó molt estimat per a Llorenç i la seua família, la caseta familiar de Campello!

En l'acte d'anit es va parlar del teu llarg i fabulós currículum, dels teus inicis i, per descomptat de les campanes. Enhorabona! Eres una gran referència en la música d’avantguarda, i Aielo ha pogut conéixer-la de primera mà. Al poble has deixat una gran empremta musical amb les Nits d’Aielo i Art, un festival de referència.

 Enhorabona i gràcies per no oblidar mai el teu poble ni les teues arrels. Ens felicitem tots per poder gaudir de la teua música, dels teus records i de la teua estima, ara de la teua pròxima fundació. Endavant, Llorenç!

 Mª Jesús Juan 

 

Un passeig amb calma pel nostre Raval d'Aielo.

 

Amb motiu de la nova cançó de Pep Gimeno "Botifarra" sobre el carrer Ravalet de Moixent, no puc evitar fer-me una pregunta, coneixeu el nostre Raval? Quantes vivències, històries i vides per contar s'amaguen en este racó tan poc transitat d'Aielo de Malferit!

Si us ve de gust fer una passejada contemplativa, és un pla perfecte, fins i tot per a gaudir-lo amb tota la família. La pau i la tranquil·litat es respiren des del primer instant.

Podem començar el recorregut a la mateixa Font del Raval (carrer sant Antoni), un lloc ideal per a agafar el ritme d'esta caminada urbana sense presses.

Des d'allí, continuem pel carrer Major fins a arribar a les cases del Raval que miren directament cap al Barranc de la Barceloneta. En este tram trobareu casetes menudes, racons amb molt d'encant, vegetació frondosa i molts gatets prenent la fresca plàcidament.

 Podeu beure a la Font del Capritxo mentre contempleu les vistes obertes cap a la Barceloneta.

Fent un poc de memòria, és fàcil recordar les persones que van habitar estes xicotetes casetes encalades de blanc, algunes malauradament ja enfonsades, l'horta tradicional regada per la séquia amb l'aigua del riu Clariano, la propera partida de la Cria Vella (amb tanta història a l'esquena) i, de fons, la nostra estimada Serra de l'Ombria.

 

Quina calma i quina pau es respiren al Raval! Sens dubte, és un tresor del nostre poble que val la pena redescobrir i passejar amb ulls d'estimació.

Si creueu el barranc i agafeu el camí de l'Ombria, obtindreu una imatge panoràmica magnífica d'Aielo des d'on s'aprecia perfectament tota la fisonomia del Raval.

I vosaltres, quins records o vivències guardeu del Raval d'Aielo? Deixeu-nos els vostres comentaris i compartiu la vostra memòria del poble amb nosaltres!

 

Mª Jesús Juan