QUI VOL HERBAAAAA?

Berlandino Martinez

De segur que els més joves no saben a què fa referència aquesta frase. Aquest era el “crit de guerra” del meu avi. Escrit com sonava, seria un: QUIVOLHEEEEEEERBAAAAA???

Així s’anunciava pel carrer quan passava venent herba als veïns del poble. En aquella època en la que la majoria de les famílies tenien conillets a casa, el meu avi, amb la seua corbella i els cabassos plens de manollets d’herba, es dedicava, amb el seu burret, a vendre-la pel poble.

Durant els mesos de bon temps, arrendava bancals a l’horta vella on plantava l’herba. L’herba s’anava segant de manera escalonada, de tal manera que quan es segava l’últim tram, l’herba que s’havia segat ja al primer tram estava bona de nou per a segar. Es venia l’herba tendra, a garbes o manolls, a dos pessetes la garbeta o tres garbes un duro.

Després de vendre pel poble, el sobrant anava cap a casa, al Carrer Sant Antoni. Allí, a l’entrada de la casa tenien les garbes, i qui volia podia acudir directament a casa a comprar. Pareix que fa mil anys de tot açò…però total fa uns 40 anyets…

Aquest va ser un dels seus treballs entre molt d’altres, perquè com sabem, per a aquells que viuen del camp l’època i el temps són els que manen. El barbat, la "vendimia" i fer llenya per als forns de l’Ollería són algunes de les feines que a temporades també feia, però de segur que per la que més se’l recorda és per la de venedor d’herba, potser perquè al poble eren només 3 o 4 persones les que es dedicaven al mateix ofici.

I de segur que si nomene a Enrique Martinez Martinez, pocs també sabran de qui parlem, però si nomene a “Berlandino” el del carrer Sant Antoni, de baix la font, ja no hi ha dubte. Nascut el 12/05/1922 era el quart de 5 germans, tots ells Berlandinos de malnom. No sabem massa bé d’on ve aquest malnom, suposem que algun avantpassat es deia Bernardo…i d’ahí va anar la cosa evol•lucionant, de Bernardo a Bernardino, i de Bernardino a “Berlandino”. Ara mateix, anem per la versió “Berlan” del nom ;)

Berlandino no va viure sempre al carrer Sant Antoni, abans va viure un poc més amunt, al carrer Major, on ara viu Lucas el persianer. Allí van viure els primers anys de casats ell i l’avia Lucia, i allí va nàixer la seua primera filla: Luci.

Anys després van comprar la casa de baix la font, i allí van nàixer els altres dos fills de la parella, Enriqueta i “el xic”: Enric.

Berlandino i Lucia i dos filles

En aquella casa, que tenia com totes per aquells temps la seua quadra al fons, també tenien el burret i els conills, i durant una temporada un poltret (que no es deixava muntar perquè estava un poc "serril") que van comprar per a Enric (avantatges de ser el xiquet de casa…)

El record que jo tinc del meu avi i la festa de Sant Antoni és de quan ens enviava a jugar a les cucanyes i pujàvem carregats amb conillets d’india que soltava el ti Salvador.

Ja a l’època que nosaltres baixàvem a la festa, Berlandino baixava poc. Però molts anys abans, sí que participava d’ella. Segons m’han contat hi havia un joc que es jugava amb el burro, un pal llarg i unes anelles penjades d'un fil de part a part del carrer, i que segons les explicacions que m’han fet, jo m’ imagine els veïns del carrer galopant com cavallers de l’edat mitjana amb la seua llança per a agafar l’anella, però a l’estil de poble, que no té res que desmeréixer. Però sobretot els dies de la festa es pegaven uns bons esmorzars a casa Salvador “La Raba”.

Berlandino a la fresca de casa.

Segur que la gent de la zona el recorda assegut amb la cadireta de boga a la porta del carrer, soltant xarrades a tot el qui passara, i més encara a les “afores”. Sempre estava a les "afores", assegut a una pedra que tenien com a banquet, amb la seua boina i la resta de la quadrilla: el ti Vicent de Campos, Enrique el roig, i el ti Salvador...i allí passaven els dies, xarrant i fumant.

Les vesprades que tornava del cole i anava a ca l'avia Lucia, l’avi podia estar a dos llocs: o veient els bous de la vesprada, o a les "afores". I no exagere, que fins i tot els obrers que van estar fent el muret de pedra van posar el seu nom al mur, per les hores que feia de guàrdia allí!! Allí estava escrit…en lletres grans : BERLANDINO.

El cas es que tothom coneixia Berlandino, i crec que a més de la família, tothom li tenia gran estima.

Justament ara fa uns pocs mesos, la ti Teresa, la més menuda dels germans Berlandinos ens va deixar. Valenta, treballadora i presumida com sempre, amb la resta dels quatre germans, allà on estiguen, estaran ben orgullosos de les grans famílies que han format.

Bones festes a tot el carrer, i a seguir fent gran la festa.

Familia Martinez.

Olga Mora Martinez

llibre de festes de sant Antoni, 

gener 2014 

EL RELLOTGE PÚBLIC DEL CAMPANAR D’AIELO DE MALFERIT

Corria l’any 1954, allà pel mes d’octubre, quan sense més, un dia, el rellotge de la torre-campanar de l’església san Pedro Apòstol d’Aielo de Malferit, propietat de l’ajuntament, es va parar, qui sap si per vell o per esgotament, qui sap...

Campanar de l'esglèsia d'Aielo on està el rellotge.

Malgrat els esforços per reparar-lo, res s'hi va poder fer per posar-lo de nou en marxa. Calia una solució immediata. S’havia de comprar altre nou.

“En la vida de los pueblos, se presenta, de continuo, coyunturas de reconocida urgencia y totalmente imprevisibles, que están sobre las previsiones de cualquier ser pensante y llegada una de semejantes coyunturas no solo  los individuos si que también las Corporaciones tienen que acudir a remedios de emergencia en ara de lo inaplazable de la resolución.

Y este es e caso actual de este Ayuntamiento por cuanto, debido a causas desconocidas, el reloj de la torre de la iglesia propiedad de este ayuntamiento, se paró un buen día y no hubo medio humano de hacerlo andar, quedando villa de tanta monta como esta, esto es de su densidad urbana sin ese fiel vigilante hoy tan necesario en la vida agitada de los pueblos en que, como nunca puede decirse que el tiempo es oro.

Ello ha ultimado la necesidad ineludible de arbitrar el medio de resolver la coyuntura y vistos los informes de los técnicos en los  que desahuciaron el antiguo reloj, declarándolo inservible, ha llegado un momento de decidirse y la decisión de esta Corporación ha sido la compra de un nuevo reloj”

( Informe de secretaria de l’ajuntament 5-01-1955)

I és que en temps passats i com un ritual, el rellotge públic d’Aielo situat al campanar de l’església Parroquial, havia anat marcant les hores dels aieloners. L’ajuntament contava al segle XIX amb un rellotger encarregat del manteniment de l’aparell. La vida al poble no es podia parar i la decisió presa era de suplantar el rellotge vell per un altre de nova fabricació.

Pugem al campanar...volem veure la maquinària del rellotge,
poca gent accedeix a esta part de l'esglèsia i poca gent veu l'engranatge que el fa funcionar.

Entre les empreses existents aleshores en funcionament, la Corporació Municipal es va decantar per una de gran renom establerta a Barcelona que feia rellotges per a tota Espanya: l’empresa viuda de Jose Blasco Bosch : Manufacturas Blasco.

Encapçalament d'un dels informes en la compra del nou rellotge a la empresa Manufacturas Blasco.

El procés que l’ajuntament va fer per a la compra, pas a pas, així com les respostes per part de l’empresa rellotgera, queden plasmades a un informe-expedient que es va elaborar en adquirir el nou rellotge. 

I és que és un rellotge que, tan abans com actualment, convida a mirar-lo, siga quan passem per baix i alcem el cap o quan ens ve de cara en baixar pel carrer sant Pere.

Des del carrer sant Pere es veu el campanar sencer.

És un rellotge que hem tingut la sort de conèixer més a fons no només sabent la seua història sinó podent admirar la maquinaria que guarda a les entranyes. La maquinaria és una meravella i així, a més del contingut de l’expedient, vos mostrem la part del  rellotge que poca gent veu: l’engranatge que fa que totes les peces complisquen el seu paper i marquen les hores exactes. . 

La maquinària, l'engranatge que fa que funcione com toca.

Este mecanisme el trobem en el camí de pujada al campanar.

Però anem pas a pas. Tot va seguir el seu procés habitual.

Previ a l’informe del secretari del moment Domingo Batlle, el dia 3 de gener de 1955, l’alcalde d’Aielo de Malferit, Sr D. Bautista Ferri Soler decreta la necessitat urgent de canviar el rellotge avariat del campanar seguint les passes necessàries però evitant els tràmits burocràtics de compra per subhasta o concurs que podien allargar la nova adquisició.I a partir d’eixe moment, són molts els informes i acords els que circulen per canviar el vell rellotge.

El dia 9 de gener s’ajunta l’informe favorable a la sessió de ple d’ajuntament per a que es prenga l’acord oportú . El dia 10 es cita als regidors per a l’examen i aprovació de l’expedient de compra del nou rellotge i el dia 14 es fa el ple d’ajuntament i es prenen uns acords.

La necessitat i urgència es fa de notar en l’acta:

“..RESULTANDO que en la vida moderna, es imposible tener a un pueblo sin reloj, que señale la hora, tanto tiempo por los trastornos que tal falta ocasionan al vecindario en general y a la población laboral en particular...” Informe del secretari del 14 -01-1955 

La modalitat de compra per contracte directe és beneficiosa per a la Corporació:

“...CONSIDERANDO que en caso de necesidad reconocida por la especial índole de la obra o servicio, se permite prescindir de los tramites de la subasta, subasta-concurso o concurso CONSIDERANDO que con ello y especialmente en estén este caso particular, no solo no se producirá perjuicio, sino un notorio beneficio en favor del municipio, atendida la índole del servicio a proveer y por las facilidades que dará el concertante.. 

(Informe del secretari del 14 -01-1955 

I també especifica el preu i la modalitat de pagament.

El contracte adjunt a l’expedient revela molta informació sobre les característiques del rellotge. Ens descriu les qualitats i les característiques afegint que es tracta d’un rellotge “monumental moderno” 

“...cuyas ruedas primeras de la sonería medirán 305mm de diámetro, y de las siguientes características:

a) Será construido para que se de cuerda a si mismo, con remontaje automático de sus pesos por medio de electromotor acoplado, con potencia de ¼ de HP y su sonería de horas con repetición y uno, dos, tres y cuatro cuartos.

b) Estará provisto de una esfera de 1’50 metros de diámetro (lente incluido) de cristal de luna de primera calidad con marco de fundición, numeración árabe y 60 minutos grabados al ácido por su interior y decorados en negro, fondo esmerilado en blanco (completo). 

c) Los pesos serán metálicos y estarán suspendidos por medio de cadenas de acero especiales. De dicha cadena, además de la necesaria para el funcionamiento normal del reloj, llevará tanta como permita la altura disponible para la bajada de los pesos, con el fin de que si alguna vez faltase la fuerza eléctrica, tenga horas de reserva y por excepcionalmente y por causa difíciles de calcular, la mencionada falta fuese en alguna ocasión prolongada, ira provisto de dispositivo y manivela para darle cuerda a mano.

d) Detalles generales de la construcción del Reloj: su base estará formada por dos barras de perfil angular, unidas a dos piezas de fundición de forma apropiada y  elegante, cuyo conjunto forman cuatro pies, los cuales, al igual que los dos frentes-también de fundición- estarán esmaltados en gris, con adornos y filetes amarillos. Todas sus ruedas-excepto la auxiliar de dar cuerda- serán de bronce de primera calidad, cruzadas en cinco brazos, correspondiendo el espesor de las principales a la décima parte de sus diámetros. Los piñones y los ejes serán de acero fundido. Los contactos de tiro, los detenedores y todas las demás piezas sujetas a roce, serán convenientemente templadas. Los cojinetes de todos los ejes serán de bronce de primera calidad, fijados con tornillos, excepto los que forman el mecanismo de elevación automática, que serán rodamientos a bolas a rótula. Los levantadores de la sonería serán rodillos de bronce fosforoso, montados sobre ejes de acero: el escape será de clavijas con rueda de doble aro. La horquilla de impulso irá provista de graduador. La suspensión será de doble retención. El péndulo estará compuesto de varilla de abeto con disco pesado que sirve de compensador. Las ruedas, los ejes, las sierras y todas las palancas, estarán cuidadosamente pulidos, y además, las que lo requieren, llevaran un acabado vistoso de esmerilado que le dará excelente presentación. La marcha del Reloj, mientras sube el peso-motor del movimiento, será automática, y una pequeña esfera colocada en el frente del Reloj, permitirá ponerlo a hora fácilmente por medio de una tuerca bisagra y con tuercas de ajuste. Todos los engranajes-sin excepción alguna-serán cortados a maquina. Todas las uniones serán a rosca, lo que facilitará desmontar-lo parcial o totalmente sin entorpecimiento de ninguna clase, y sus ejes principales irán provistos se engrasadores con el fin de conseguir un conjunto durable y fácil  de manipular.

e) Para su sonería, se instalaran  dos martillos modernos giratorios, provistos de muelle vibratorio y motados en cojinetes de bronce de 10’5 y 5’600 kgs peso maza neto.

(18 de gener. Contracte de compra venda del rellotge)

En nota addicional del contracte s’assenyala que junt al rellotge i altres accessoris s’enviaria una sirena elèctrica amb motor trifàsic de 2HP, accionada pel rellotge mitjançant un mecanisme especial acoblat al mateix rellotge, quatre vegades al dia i a les hores que de bestreta es triara.

Hui en dia encara es recorda aquella sirena que totes les dies s’escoltava a la 1 del migdia.

Altre aspecte important detallat a l’informe és el preu del rellotge i la manera com havia de pagar l’ajuntament d’Aielo de Malferit: 111.634 pts de l’època i a pagar en 10 anys.

3º El precio del Reloj, con cuantos accesorios se  detallan  en  el presente contrato será de CIENTO QUINCE MIL SEISCIENTAS TREINTA Y CUATRO (Pts 115.634) pesetas que el ayuntamiento de Ayelo de Malferit pagará a Vda de José Blasco Bosch en diez anualidades mediante diez letras previamente acepadas por el Sr alcalde por acuerdo y en representación del ayuntamiento, por valor de 11.563’40 ptas cada una, cuyos vencimientos serán los dias 30 de septiembre de los años 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961,1962, 1963, 1964, respectivamente.

(18 de gener. Contracte de compra venda del rellotge)

El preu incloïa les despeses de transport del rellotge des de Barcelona fins l’estació de tren d’Agullent, des d’on algunes persones enviades a propòsit des d’Aielo serien les encarregades de portar-lo al poble. També estava inclosa la instal•lació i muntatge a la torre del campanar. L’empresa “ Viuda de Jose Blasco Bosch” també es feia càrrec de les despeses de la facturació dels embalatges, que des d’Aielo es comprometien a enviar via tren cap a l’estació de Tortosa.

Firmen el document de compra l’alcalde d’Aielo de Malferit Bautista Ferri i per part de l’empresa constructora i venedora del rellotge Manufacturas Blasco, Francisco Tafalla en data de 18 de gener de 1955.

Document enmarcat que assenyala com s'ha de tenir cura el rellotge
per mantenir-lo en perfectes condicions.

Una vegada formalitzat el contracte, continuaria la correspondència entre l’ajuntament i l’empresa constructora a fi de concretar aspectes abans de donar per tancat el treball de posada en marxa el nou rellotge a Aielo. Per mig d’estes cartes sabem la intencionalitat de l’ajuntament d’Aielo d’inaugurar el nou rellotge al campanar el mateix dia de la celebració de la festa dia de sant Josep.

“Me es grato poner en su conocimiento que Dios mediante, esta misma semana será facturado el reloj adquirido po Vds junto con la esfera, sirena i demás accesorios, así es que con toda seguridad quedaran Vds complacidos pudiendo efectuar su inauguración para la festivitdad de San José como es su deseo."

(8 de febrer de 1955, carta de Francisco Tafalla de Manufacturas Blasco

Ja el rellotge a Aielo, calia la presencia del muntador. Donada la urgència per l’acord de la Corporació d’estrenar el nou rellotge el dia de sant Josep, i solament faltant un mes, l’ajuntament d’Aielo va reclamar que vinguera la persona encarregada el més aviat possible. 

En nom de l’empresa, Francisco Tafalla contestà amb una resposta que significava allargar la posada en marxa de rellotge. Molt formalment i emprant un to tranquil•litzador, el representat de l’empresa es va excusar, informant que ell desitjava enviar a Aielo el millor muntador que disposava l’empresa i just en eixos moments l’operari estava desplaçat a Barcelona muntant un altre rellotge.

“Desde luego, podría mandar inmediatamente a uno de los operarios-montadores de esta casa, pero mi interés está en que venga el más especializado en la instalación de relojes del tipo adquirido por Vds., y éste precisamente en la actualidad se encuentra en Barcelona realizando otra instalación, que según mis cálculos terminara a primeros de la próxima semana, y como sea que hay tiempo mas que suficiente hasta la fecha de la inauguración del referido reloj, es motivo por el que creo mejor esperar el regreso del montador a que me refiero para que sea él quien venga a esa.”

(23 de febrer de 1955, carta de Francisco Tafalla de Manufacturas Blasco)

El muntador va arribar, però no sabem si a temps o no. No hi ha documentació que ho corrobore però hi està el rellotge, un rellotge que com deia l’informe és realment monumental. Hi està al mateix lloc però adaptat al nous temps i electrificat, però seguint la seua funció d’assenyalar les hores, sempre disposat a informar a qui el vulga mirar.

Mariló Sanz Mora

MªJesús Juan Colomer

Article del llibre de festes 2012