En memòria de la xiqueta
Clara Reig Juan (2010-2018),
12/11/2018
12/11/2018
Eixa xiqueta
tan guapa
en el monyo
tot rissat
com si fóra
d'or puríssim
i els seus
ulls de celest blau;
en la cara
redoneta
com si
l'hagueren pinta[da],
i lo mig riure
innocent
sempre a la
boca apuntant
em semblava un
angelet
que del cel
volgué abaixar
per a donar a
conéixer
als seus pares
i germans
la bellesa que
en la Glòria
el Senyor els
té guarda[dal.
La casa de
sant Llorenç,
plena de
felicitat,
contemplava
l'angelet
que Déu els volgué donar
per a consol i
alegria
dels pares i
dels germans.
Mes un dia,
obri les ales
i, com del cel
va baixar,
se'n vola cap
a en amunt;
i es deixa
desconsolats
als pares que,
des d'entonces
sempre al cel
estan mirant
per a veure si
la veuen
en aquella
immensitat
entre els
àngels que acompanyen
al Senyor de
les altures.
Prompte,
prompte la veuran!
Que els àngels
són per al Cel;
i ella al Cel
volgué volar,
per a mostrar
el camí
d'eterna
felicitat.
Miguel Ferrándiz Bataller (1877 -1962)
Miguel Ferrándiz Bataller (1877 -1962)
No hay comentarios:
Publicar un comentario