En memòria de la xiqueta
Clara Reig Juan (2010-2018),
12/11/2018
12/11/2018
Eixa xiqueta
tan guapa
en el monyo
tot rissat
com si fóra
d'or puríssim
i els seus
ulls de celest blau;
en la cara
redoneta
com si
l'hagueren pinta[da],
i lo mig riure
innocent
sempre a la
boca apuntant
em semblava un
angelet
que del cel
volgué abaixar
per a donar a
conéixer
als seus pares
i germans
la bellesa que
en la Glòria
el Senyor els
té guarda[dal.
La casa de
sant Llorenç,
plena de
felicitat,
contemplava
l'angelet
que Déu els volgué donar
per a consol i
alegria
dels pares i
dels germans.
Mes un dia,
obri les ales
i, com del cel
va baixar,
se'n vola cap
a en amunt;
i es deixa
desconsolats
als pares que,
des d'entonces
sempre al cel
estan mirant
per a veure si
la veuen
en aquella
immensitat
entre els
àngels que acompanyen
per la Glòria
celestial
al Senyor de
les altures.
Prompte,
prompte la veuran!
Que els àngels
són per al Cel;
i ella al Cel
volgué volar,
per a mostrar
el camí
d'eterna
felicitat.
Miguel Ferrándiz Bataller (1877 -1962)
Miguel Ferrándiz Bataller (1877 -1962)
No hay comentarios:
Publicar un comentario